Vés al contingut

Congregació de la doctrina de la Fe

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Sant ofici)
Infotaula d'organitzacióCongregació de la doctrina de la Fe
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCongregació de la Cúria Romana Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaSagrada Congregació del Sant Ofici Modifica el valor a Wikidata
Creació21 juliol 1542
Reemplaçat perDicasteri per a la Doctrina de la Fe Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
investigació Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu
PresidènciaVíctor Manuel Fernández (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Prefecte Modifica el valor a WikidataVíctor Manuel Fernández Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvatican.va… Modifica el valor a Wikidata
Part de la sèrie sobre la
Cúria Pontifícia
de l'Església Catòlica
  • Vegeu aquesta plantilla

La Congregació de la Doctrina de la Fe (llatí: Congregatio pro Doctrina Fidei) és un òrgan col·legiat del Vaticà la funció del qual, custodiar la correcta doctrina a l'església catòlica,[1] està definida segons l'article 48 de la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana Pastor bonus, promulgada per Joan Pau II el 28 de juny de 1988.

Aquesta Congregació és la successora de l'antiga "Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició", [a] fundada per Pau III el 1542 sota la influència del cardenal Giovanni Pietro Carafa, qui anys més tard va esdevenir papa Pau IV. Durant el seu pontificat el Sant Ofici va convertir-se en la seva arma més poderosa.[1] Reanomenada per Sant Pius X el 1908 com a "Sagrada Congregació del Sant Ofici" i a la qual Pau VI el 1965 va donar el seu nom actual,[2] encara que ha estat antecedit amb el terme Sagrada (Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe)[3] fins a la reforma del codi de Dret canònic de 1983, que ho va excloure dels noms de les congregacions vaticanes.

Comptava amb vint-i-cinc membres — cardenals, arquebisbes i bisbes — i va estar presidida des de 1981 pel cardenal Joseph Ratzinger, fins que en l'últim conclave aquest fou escollit com a papa, Benet XVI que va nomenar com successor a la presidència l'arquebisbe nord-americà William Joseph Levada el 13 de maig de 2005, qui després fos també elevat a la categoria de cardenal al Consistori del 24 de març de 2006. Levada ja era membre d'aquesta congregació des de 1976.

Notes històriques

[modifica]

Des de la fundació fins al segle xix

[modifica]
Article principal: Inquisició Romana
"L'astrònom Galileo Galilei present davant el Sant Ofici", una pintura del segle xix de Joseph-Nicolas Robert-Fleury.

La Congregació per a la Doctrina de la Fe va ser fundada el 21 de juliol de 1542 pel Papa Pau III amb la constitució apostòlica Licet ab initio inicialment sota el nom de "Sagrada Congregació de la Inquisició Romana i Universal" i per tal de «mantenir i defensar la integritat de fe, examinar i proscriure els errors i les falses doctrines.» Aquest organisme va substituir la institució eclesiàstica coneguda a l'edat mitjana com la Inquisició.

El 1571 el Pius V va crear la Congregació per a la reforma de l'Índex de llibres prohibits per tal d'actualitzar la llista de llibres prohibits: una competència primer atribuïda a la Inquisició, que es va dur després per aquest nou departament durant més de tres segles.

L'abast dels inquisidors romans era tota l'Església catòlica, però la seva acció, excepte en alguns casos (com el cardenal anglès Reginald Pole), es limitava gairebé exclusivament a Itàlia. En poc temps aquest tribunal va esdevenir el més important dins de la catolicitat: es podia apel·lar la condemna d'altres tribunals, servint com l'última instància d'apel·lació en els judicis d'heretgia i va servir com una part important de la Contrareforma. També es va convertir en una mena de supervisor de la tasca dels tribunals locals.

En casos específics, la Inquisició va fer ús de l'assessorament de professionals externs (especialment els teòlegs i experts en dret canònic, sinó també científics, com en el cas de Galileu).

No tots els processos per a heretgia, ateisme i altres desviacions de la fe catòlica van ser gestionats per la Inquisició. A França, per exemple, en el marc de l'antic règim, els ateus i blasfems van ser jutjats per tribunals civils.

Entre els noms famosos acusats per la Inquisició: Francesco Patrizi, Giordano Bruno, Tommaso Campanella, Gerolamo Cardano, Giovanni Antonio Caracciolo, Galileo Galilei (veure procés de Galileo Galilei), i també el procés a Giuseppe de Simone.

El segle XX

[modifica]

En 1908 el Papa Pius X va reorganitzar la Congregació i va canviar-li el nom pel de Sacra Congregació del Sant Ofici.[4] En 1917 el Sant Ofici va rebre novament la competència sobre l'Índex de llibres prohibits, perquè fos actualitzat, retirant-lo de la Congregació de l'Índex, la qual va ser suprimida.

El 7 de desembre de 1965 el Papa Pau VI va redefinir i ampliar les competències i l'estructura de la Congregació, i canviant l'antic nom de Sant Ofici per l'actual mitjançant el motu proprio Integrae servandae. Fins al 1968, el prefecte de la Congregació era el Papa, el qual, però, poques vegades s'exercí aquesta funció, delegant aquesta tasca a un cardenal, amb el títol de secretari. A partir d'aquesta data el títol de prefecte va passar al cardenal col·locat al capdavant del departament i la secretària és el segon càrrec més alt en l'ordre d'importància de la congregació.

Pau VI després va treballar l'última reforma de la Congregació, i va canviar el seu nom pel de Sagrada Congregació per a la Doctrina de la Fe, actualitzant els mètodes utilitzats per a l'examen de les doctrines, i donant preferència a la naturalesa positiva de la correcció d'errors de la pena de convicció, sobre la base que "la fe es defensa millor promovent la doctrina".[5] En aquesta lògica de fet es va ser abolir l'Índex de llibres prohibits, l'última edició del qual va ser publicada el 1948 sota el Papa Pius XII.

El 1983, quan entrà en vigor el nou Codi de Dret Canònic, l'adjectiu sagrat va ser eliminat dels noms de totes les congregacions de la cúria,[b] de manera que el dicasteri va adoptar el seu nom actual, la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

En 1988, amb la Constitució Apostòlica Pastor Bonus, Joan Pau II, torna a definir novament les competències, especificant la funció, la competència i les regles de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.[6]

Organització

[modifica]
La seu de la Congregatio pro doctrina fidei a Roma.

L'organització i les tasques realitzades per la Congregació s'especifiquen a la Constitució Pastor Bonus de Joan Pau II (núms. 48-55).

La Congregació per a la Doctrina de la Fe es compon d'un col·legi de cardenals i bisbes al capdavant de la qual es col·loca el cardenal prefecte, assistit pel secretari i el sotssecretari. La força de treball es compon d'alguns funcionaris coordinats pel Cap d'Oficina: tracten els temes a seguir en funció de la seva experiència i les diferents necessitats de la Congregació.

Competències

[modifica]

La Congregació és una eina en les mans del Papa, i es posa al servei de l'Església per a la preservació i promoció de la fe.Per tant, la tasca de la Congregació és «promoure i salvaguardar la doctrina sobre la fe i la moral a tot el món catòlic»,[7] «fomentar els estudis dirigits a augmentar la comprensió de la fe»,[8] donar suport als bisbes «en l'exercici de la tasca per a la qual són com autèntics mestres i doctors de la fe, i pel que són necessaris per preservar i promoure la integritat de la fe».[9]

Les competències de la Congregació, en particular, cobreixen els següents aspectes:

  • les qüestions sobre la doctrina de la fe i la vida moral;
  • l'examen de les noves teories en matèria dogmàtica i moral;
  • la correcció i la possible condemna de doctrines contràries als principis de la fe;
  • el judici sobre els documents d'altres dicasteris pel que té relació a la pròpia competència;
  • l'examen dels delictes contra la fe, la moral i la celebració dels sagraments;
  • la promoció i organització dels estudis i conferències.

Això inclou la investigació de delictes greus; és a dir, els actes que l'Església Catòlica considera com sent els més greus delictes: delictes contra l'Eucaristia i en contra de la santedat del sagrament de la Penitència, i els delictes contra el sisè manament ("No cometràs adulteri") comesos per un clergue contra una persona sota l'edat de divuit anys. Aquests crims, d'acord amb el motu proprio del 2001 Sacramentorum sanctitatis tutela estan sota la competència de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. En efecte, és el "promotor de justícia" que s'ocupa de, entre altres coses, la qüestió dels sacerdots acusats de pedofília.[10][11][c]

Dins la Congregació per a la Doctrina de la Fe estan la Comissió Teològica Internacional, la Pontifícia Comissió Bíblica i la Pontifícia Comissió Ecclesia Dei. El prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe éspresident ex officio d'aquestes comissions.

Oficines

[modifica]

La Congregació per a la Doctrina de la Fe realitzen assemblees plenàries bianuals, i documents de temes sobre qüestions doctrinals, disciplinàries i sacramentals que a vegades inclouen notificacions relatives als llibres de teòlegs catòlics (per exemple, Hans Küng, Charles Curran o Leonardo Boff) que jutja contrari a la doctrina de l'Església.[15] El treball de la congregació es divideix en tres seccions:

  • L'oficina doctrinal

S'ocupa dels assumptes relacionats amb la promoció de la doctrina de la fe i la moral. Per tant, té cura de la preparació de documents de promoció de doctrina, intervé en la confrontació de les posicions divergents de l'ensenyament del Magisteri, l'examen dels escrits i opinions que apareixen contraris a la recta fe, la consideracióde de sol·licituds del nihil obstat per a cites i honors, i té cura de l'aspecte doctrinal en l'examen dels documents d'altres dicasteris.

  • L'oficina disciplinària

Tracta els anomenats delictes contra la fe, contra la moral i a la celebració dels sagraments. També investiga qualsevol cas de pseudomisticisme, les aparicions, visions i suposats missatges atribuïts a l'origen sobrenatural, l'espiritisme, la màgia i la simonia. S'ocupa d'admissió al sacerdoci dels exministres no catòlics, rehabilitacions de l'exercici de l'ordre sagrat, d'absolucions per l'excomunió reservades a la Santa Seu. Examinar les sol·licituds del nihil obstat per a la introducció de les causes de Canonització.

  • L'oficina matrimonial

Es tracta delprivilegium fidei. S'interessa per les causes de divorci in favorem fidei i altres aspectes del vincle matrimonial vinculat a la validesa del sagrament.Un representant especial amb les funcions del Cap d'oficina controla les sol·licituds de dispensa del celibat sacerdotal abans de 1989 i encara pendent, la reintegració dels sacerdots.

Reunions

[modifica]

Les reunions dels consultors, grups d'experts catòlics que assisteixen als treballs de la Congregació, es duen a terme setmanalment, i les seves opinions i anàlisis són discutits pel Col·legi dels cardenals de la Congregació amb vot deliberatiu. Cada decisió està subjecta a l'aprovació final del Papa en una audiència especial.

La congregació es reuneix en sessió ordinària cada mes, i en sessió plenària almenys un cop l'any.

Components

[modifica]

Els membres de la Congregació són (a partir del 2013):

Cronologia de prefectes

[modifica]

De 1542 a 1602 amb el títol de "Gran Inquisidor", des de 1602 a 1965 amb el títol de secretari (com a cap del departament hi havia el Papa), des de 1965 fins a l'actualitat, amb el títol de prefecte.

Cronologia dels assessors

[modifica]

Cronologia dels secretaris

[modifica]

Des de 1965 el prefecte prengué el càrrec anteriorment en mans directament del Papa, mentre que la tasca del secretari passa normalment a mans d'un arquebisbe.

Cronologia dels secretaris adjunts

[modifica]

...

Cronologia dels sotssecretaris

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ D'aquí provenen els nom d'Inquisició Romana o de Santa Inquisició, termes posteriorment popularment emprats en referència als tribunals del segle xvi contra la bruixeria i l'heretgia.
  2. ↑ Romangué en ús durant 1984, com es pot veure a l'Acta Apostolicae Sedis d'aquell any, però ja no aparegué a les qüestions de 1985 del butlletí oficial de la Santa Seu
  3. ↑ The revision of Norms concerning the more grave delicts reserved to the Congregation for the Doctrine of the Faith currently in force is the revision approved by Benedict XVI in 2010.[12][13][14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Congregation for the Doctrine of the Faith (Profile)
  2. ↑ Motu proprio.Integrae servandae Sacrae Congregationis S. Officii nomen et ordo immutantur
  3. ↑ Sagrada congració per a la doctrina de la fe - declaració «Iura et bona» sobre l'eutanàsia
  4. ↑ Costituzione Sapienti consilio del 29 de juny de 1908
  5. ↑ Motu proprio Integrae servandae del 7 de desembre de 1965
  6. ↑ Constitució Pastor Bonus del 28 de juny de 1988.
  7. ↑ Art. 48 Pastor Bonus
  8. ↑ Art. 49 Pastor Bonus
  9. ↑ Art. 50 Pastor Bonus
  10. ↑ John Paul II. «Sacramentorum sanctitatis tutela», 30-04-2001.
  11. ↑ VIS - Holy See Press Office. «Promoter of justice at Doctrine of Faith on paedophilia» (en anglès). Ciutat del Vaticà: Vatican Information Service, 13-03-2010. [Consulta: 23 desembre 2020].
  12. ↑ Congregation for the Doctrine of the Faith. «The norms of the motu proprio 'Sacramentorum sanctitatis tutela' (2001): historical introduction». Arxivat de l'original el 2015-12-20.
  13. ↑ Congregation for the Doctrine of the Faith. «A brief introduction to the modifications made in the Normae de gravioribus delictis, reserved to the Congregation for the Doctrine of the Faith», 21-05-2010. Arxivat de l'original el 2015-12-29.
  14. ↑ Congregation for the Doctrine of the Faith. «[Norms concerning the more grave delicts reserved to the Congregation for the Doctrine of the Faith]», 21-05-2010. Arxivat de l'original el 2015-12-20.
  15. ↑ Congregation for the Doctrine of the Faith: Complete List of Documents
  16. ↑ Encarrec cessat automàticament amb la mort de Joan Pau II; el 19 d'abril següent va ser elegit papa amb el nom de Benet XVI
  17. ↑ «Pope names Jesuit as successor to Vatican doctrinal chief Cardinal Müller». www.catholicherald.co.uk. Arxivat de l'original el 2017-07-02. [Consulta: 2 juliol 2017].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Congregació de la doctrina de la Fe
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Congregació_de_la_doctrina_de_la_Fe&oldid=32748830»