Sant Pere de Terrassa
|
Pel que fa al conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, vegeu Esglésies de Sant Pere de Terrassa#Església de Sant Pere. |
| |||
| Tipus | antic municipi d'Espanya  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Catalunya (Espanya) | ||
Sant Pere de Terrassa va ser un municipi de la comarca del Vallès Occidental, hereu de l'antiga Ègara romana. Actualment es un barri de la vila de Terrassa.[1] Dins el seu terme es troba el Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere, conjunt de tres esglésies romàniques i seu de l'extint bisbat d'Ègara. L'any 1900 tenia 4.400 habitants. Constava de les parròquies següents:
- Clarà
- Santa Maria de Toudell
- Sant Julià d'Altura
- Sant Martí de Sorbet
- Sant Miquel de Toudell
- Sant Pere de Terrassa (cap del municipi)
- Sant Quirze de Terrassa
- Sant Vicenç de Jonqueres
El terme, doncs, que pertanyia al castell de Terrassa, tenia una població fortament disseminada. A partir del segle xvi és quan comença a créixer el nucli principal, en què els propietaris dels diversos masos es construeixen una casa al llarg del carrer Major, vora les esglésies de Sant Pere. A començament del segle xix, concretament el 7 d'agost del 1800,[2][3] Sant Pere adquireix l'autonomia municipal; des d'aleshores, com que el municipi encerclava el de Terrassa i impedia l'expansió de la ciutat, hi havia un litigi constant entre totes dues poblacions. A conseqüència d'aquesta disputa, la quadra de Vallparadís va passar a Terrassa el 1830, però la qüestió no es va resoldre definitivament fins a l'inici del segle xx amb la desaparició del terme de Sant Pere.[4]
L'1 de juliol de 1904, per decret reial, el municipi fou annexionat a Terrassa [5] (on encara el nom d'alguns barris recorda aquesta població: l'Antic Poble de Sant Pere, Sant Pere i Sant Pere Nord), Sabadell (les parròquies de Jonqueres, avui inclosa dins el barri de la Creu Alta, i Altura, dins de Ca n'Oriac) i Rubí (el sector de Castellnou). Ja el 1848 se n'havia segregat Sant Quirze de Terrassa per formar un nou municipi, més endavant anomenat Sant Quirze del Vallès, i el 1849 se n'havien segregat també les parròquies de Sant Martí de Sorbet, Sant Miquel de Toudell i Santa Maria de Toudell i la quadra de Clarà per configurar el terme municipal de Viladecavalls.
Segons el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845-50), Sant Pere de Terrassa, terme essencialment agrícola, produïa cereals, vi, oli, fruites i hortalisses; s'hi criava bestiar oví i porquí i s'hi caçaven perdius, llebres i conills, i s'hi feien teixits de cotó.
Referències
[modifica]- ↑ «Sant Pere de Terrassa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 juny 2023].
- ↑ Ruiz Gómez, Vicenç «El fons documental de l'Ajuntament de Sant Pere de Terrassa (1800-1904)». Terme, 01-01-2004, pàg. 33. ISSN: 2014-9670.
- ↑ Verdaguer i Caballé, Joaquim «Arrencant fites i esborrant rètols. Dels orígens, existència i desaparició del poble de Sant Pere de Terrassa (1562-1904)». Terme, 01-01-2004, pàg. 44-45. ISSN: 2014-9670.
- ↑ Taló i Martí, Marcel «Una carnisseria a la Quadra de Vallparadís. Picaresca fiscal i arrendaments a les acaballes de l'Antic Règim». Terme, 35, 2020, pàg. 47. ISSN: 2014-9670.
- ↑ Brugueras i Torrella, Juan «Terrassa 1904: Poder, política i cultura en l'agregació de Sant Pere». Terme, 32, 2017, pàg. 179. ISSN: 2014-9670.