Sant Cugat d'Albons
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església parroquial | ||||||
| Construcció | Segles XI-XIII | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Albons (Baix Empordà)  | ||||||
| Localització | Pl. Major. Albons (Baix Empordà) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 6813 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | Bisbat de Girona, Arxiprestat: Montgrí-La Bisbal | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| Lloc web | 005 Albons, Sant Cugat | ||||||
| |||||||
Sant Cugat és l'església parroquial de la població d'Albons parròquia a la que també hi ha adscrita l'ermita de Sant Grau. Sembla que el lloc dit «Alburne» és documentat l'any 980 com a pertanyent al comtat d'Empúries. Al segle xii, amb el nom «Alburnos» s'esmenta en una relació d'albergs que el comte del Rosselló tenia a l'Empordà. L'any 1225 és anomenat com «Alburnis». La «eccelesia de Albornis» s'esmenta a les Rationes Decimarium dels anys 1279 i 1280. També s'anomenen - ecclesia santcti Cucuphatis de Albornis o Alburnis- als nomenclàtors d'esglésies de la diòcesi de Girona de finals del segle xiv.[1]
Arquitectura
[modifica]Església d'una nau amb absis semicircular molt aprofundit. Construcció romànica primitiva amb una petita part al sector occidental de la nau del romànic tardà.[1]
Els elements de la façana, el campanar, algunes obertures i l'arrebossat interior són modificacions d'època moderna. Als paraments exteriors, especialment al mur nord -on s'ha descobert una estreta porta lateral- s'hi observen testimonis de dues etapes constructives. Hi ha alguns carreus grans, aprofitats, d'època romana.[1]
La volta de la nau és de canó i la del presbiteri de quart d'esfera. L'arc triomfal i els quatre arcs torals són passats de radi. Un altre arc lateral, als costat de migdia, fa pensar en un possible antic creuer destruït. A tocar el fronts hi ha un altre arc apuntat, d'impostes amb escaquejat en relleu, que correspon a un afegitó tardo romànic. Es conserva una pila baptismal monolítica, romànica.[1]
La construcció és bàsicament, de rebles grans desbastats, lligats amb morter; carreus escairats a les cantonades i dovelles ben tallades als arcs. Vora l'extrem oest de la nau, a terra, hi ha dues làpides sepulcrals gòtiques.[1]
Hi ha una pila baptismal monolítica tallada en pedra calcària. Té forma semiovoide, de gran copa, amb basament de poca alçada, cilíndric. És decorada a la part superior, externa, amb una motllura o mitjacanya afigurant soguejat amb incisions i, sota d'ella, un fris d'arcuacions de mig punt.[1]
Notes
[modifica]