Vés al contingut

San Miguel de Lillo

Infotaula edifici
Infotaula edifici
San Miguel de Lillo
Imatge
Vista de l'església de San Miguel de Lillo d'Oviedo (Astúries).
Nom en la llengua original(es) San Miguel de Lillo Modifica el valor a Wikidata
EpònimSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia, monument i Patrimoni històric espanyol Modifica el valor a Wikidata
Part deMonuments d'Oviedo i del Regne d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle ix
Construcciósegle IX Modifica el valor a Wikidata
OberturaSegle ix
Construït perRamir I d'Astúries
Construcció842 (c.)
Dedicat aSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura preromànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
País Astúries
Localització Oviedo
Map
 43° 22′ 49″ N, 5° 52′ 06″ O / 43.3803°N,5.8683°O / 43.3803; -5.8683
Element de la Llista Vermella del Patrimoni
Data7 juny 2009
Data de finalització27 novembre 2014
Identificadoriglesia-de-san-miguel-de-lillo
Bé d'interès cultural
Data24 gener 1985
IdentificadorRI-51-0000046
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1985 (9a Sessió)
Identificador312-001
Bé d'interès cultural
Data24 gener 1885
IdentificadorRI-51-0000046
Conservació i restauració
2011 Restaurat
Activitat
Diòcesiarquebisbat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorRamir I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantamariadelnaranco.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

San Miguel de Lillo (en asturià, Samiguel de Lliño), és una església preromànica dedicada a Sant Miquel Arcàngel, va ser manada a edificar cap al 842 pel rei Ramiro I a la Muntanya Naranco, als voltants d'Oviedo, Principat d'Astúries (Espanya). Es troba a escassos metres de Santa María del Naranco. Possiblement és la que, segons la crònica Albeldense, aquest monarca va manar a construir al costat dels seus palaus, amb funció d'església palatina. En principi va poder estar dedicada a Santa Maria i Sant Miquel.

Declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat en 1985.[1] El gener de 2009, es va advertir d'una imminent ensulsiada de l'estructura i d'una gairebé irreparable deterioració en general i per part de les pintures a causa de la gran humitat que l'assola.[2] L'any 2011 es van dur a terme unes obres de restauració.[3]

Arquitectura

[modifica]
Relleu en el brancal.

Originalment va tenir planta basilical de tres naus, però només es conserva una tercera part de la seva longitud, perquè durant el segle xiii o principis del segle xiv es va arruïnar possiblement a causa de les males condicions del sòl. Es conserva únicament el vestíbul i l'arrencada de les seves tres naus. Sobre el primer es troba la tribuna real, flanquejada a banda i banda per dues petites estades.

La coberta és avoltada, mitjançant un sistema complex de voltes de mig canó. Les naus estan separades per arcs que descansen en columnes, fet inusitat, ja que l'habitual en l'art asturià és l'ús del pilar com a suport. Aquestes columnes es recolzen en altes bases quadrades que alberguen decoració escultòrica d'arquets que enquadren figures.

Està realitzada en la seva major part a base de carreus, encara que les cantonades dels murs i els contraforts són de carreus. Les finestres presenten belles gelosies tallades en pedra. La construcció resulta esvelta i mostra cert interès de l'autor per les proporcions, ja que la seva alçada és el triple de l'amplària de les seves naus.

Decoració escultòrica

[modifica]

Molt destacable és la decoració escultòrica en relleu; especialment la dels brancals de la porta d'entrada, possiblement inspirada en un díptic consular romà d'Orient del segle vi, pertanyent al cònsol Areobind, que es conserva en el museu de Sant Petersburg. Presenta escenes circenses amb un saltimbanqui fent acrobàcies i un domador de lleons.

Tota la decoració escultòrica en brancals, bases i capitells denota una forta influència bizantina, oriental i fins i tot llombarda, presentant un cert encant primitivista i antinaturalista.

Decoració pictòrica

[modifica]

Queden restes de la decoració pictòrica mural en la qual podem distingir dos tipus. La decorativa imita a la de l'època d'Alfons II visible en San Julián de los Prados, però existeixen unes altres totalment noves amb la figura humana com a tema principal. Aquestes pintures són visibles en el mur sud de la nau sud i en el mur est de la mateixa nau.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]