Rubiol anisat gros
Aparença
Agaricus augustus | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||
Font de | the prince (en) | ||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Superregne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Família | Agaricaceae | ||||||||
Gènere | Agaricus | ||||||||
Espècie | Agaricus augustus Fr., 1838 | ||||||||
Nomenclatura | |||||||||
Sinònims |
El rubiol anisat gros (Agaricus augustus) és un rubiol del grup dels rubiols anisats, caracteritzat per a tenir la superfície del barret coberta per esquames fibril·loses adherides, d'ocres a bru vermelloses..
Descripció
[modifica]- Barret carnós que pot assolir 22 cm de diàmetre, molsut, gran, llis al disc central, de bru daurat a ocraci, algun cop bru grisenc.
- Superfície escamosa, amb escames fibril·loses disposades concèntricament.
- Grogueja al frec.
- Marge que sobresurt més enllà de les làmines.
- Làmines grises de jove, brunes en madurar, amb aresta més clara.
- Cama blanca que pot arribar als 20 cm d'altura i 4 cm de gruix, sovint amb grans escates blanques.
- Anell alt, doble, amb escates semblants a les de la cama, grogues al frec.
- Carn blanca, aviat bruna al punt d'unió de la cama i el barret. És bruna al peu.
- Carn que fa olor d'ametlles o anís a causa de la presència d'alcohol benzílic i benzaldehid.[1]
- Les espores són de color marró xocolata.[2][3][4]
Reproducció
[modifica]Fructifica a la fi de l'estiu i la tardor.[5]
Hàbitat
[modifica]Vora planifolis i coníferes.[6]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a Europa, Nord-amèrica, Àsia i l'Àfrica del Nord.[7]
Comestibilitat
[modifica]És comestible, de qualitat excel·lent i molt consumit a Euràsia, els Estats Units, el Canadà i algunes zones de Mèxic. Malauradament, molt sovint és infestat per larves de mosques.[8][9]
Referències
[modifica]- ↑ The Mycological Society of America, (2002). "The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei". Mycologia 94 (3): 373–376. [1]
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 96.
- ↑ Michael Jordan, (1995). The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe. David & Charles. p. 221. ISBN 0-7153-0129-2
- ↑ Noordeloos M. E., (2001). Vol. 5 of Flora Agaricina Neerlandica: Critical Monographs on Families of Agarics and Boleti Occurring in the Netherlands. Pp. 44–45. ISBN 9054104953. [2]
- ↑ Michael Jordan, (1995).
- ↑ RogersMushrooms (anglès)
- ↑ E-Flora BC: Electronic Atlas of the Plants of British Columbia Arxivat 2012-02-23 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Boa ER., (2006). "Champignons Comestibles Sauvages". Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 141. ISBN 9252051570
- ↑ The Fungi of California (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Kerrigan, Richard W., (1986). The Agaricales (Gilled Fungi) of California. 6. Agaricaceae. Mad River Press: Eureka, Califòrnia. 62 p.
- Smith, A.H., (1949). Mushrooms in their Natural Habitats. Sawyer's Inc: Portland, Oregon. 626 p.
Enllaços externs
[modifica]- CalPhotos (anglès)
- Species Fungorum (anglès)
- Mycobank (anglès)
- TomVolkFungi.net (anglès)
- DigitalNatura.org Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine. (català)