Ròia
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 500 m | ||||
| Localització | Coll de Tenda | ||||
| Final | |||||
| Localització | Golf de Gènova a Ligúria | ||||
| Desembocadura | mar Lígur | ||||
| |||||
| Afluents | |||||
| Conca hidrogràfica | conca del riu Ròia | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 60 ( ) km | ||||
| Travessa | França i Itàlia | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 660 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 17,6 m³/s | ||||
.png)
La Ròia (en occità Ròia, nom femení; en francès la Roya; en italià il Roia) és un riu en els límits entre França (on neix) i Itàlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia. El seu nom antic fou Rutuba.[1]
Fins al 1860, tot el curs de la Roia estava inclòs dins dels límits del Regne de Sardenya. Quan Sardenya va cedir el comtat de Niça a França, que assignava a aquesta última els municipis de Brelh i Saorgio, la Roia es va trobar a travessar la frontera estatal dues vegades, entrant en territori francès a San Dalmazzo di Tenda a sortir a Piena Bassa. El tractat de pau del 10 de febrer 1947 va assignar l'alta Vall del Roia i els antics municipis piemontesos de Tenda i Briga Marittima a França, alhora que va traslladar la frontera franco-lígur més al sud: de fet Piena i Libri, antigament llogarets d'Olivetta San Michele, van passar. a França.[2]
No se l'ha de confondre amb el Reie, a la desembocadura del qual va néixer la ciutat de Bruges, que en texts antics es deia també Roya.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Bunbury, Edward Herbertx. «Rutuba (Roja)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ «Traité de paix avec l'Italie, 1947». [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ De Flou, Karel; De Smet, Jos. «Reie». A: Woordenboek der Toponymie van Westelijk Vlaanderen, Vlaamsch Artesië, het Land van den Hoek, de graafschappen Guines en Boulogne en een gedeelte van het graafschap Ponthieu (en neerlandès). Volum XIII: Pré larde – Sacraments Straetken. Brugge: Koninklijke Vlaamse Academie voor Taal- en Letterkunde, 1932, p. 386-392.
