Robert Clive

Robert Clive

Biografia
Naixement	29 setembre 1725 Shropshire (Anglaterra)
Mort	22 novembre 1774 (49 anys) Londres
Causa de mort	suïcidi, dessagnament
Sepultura	Shropshire
Lord Lieutenant of Shropshire (en)
4 novembre 1772 – 22 novembre 1774
Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya
Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 13th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 12è Parlament del Regne de la Gran Bretanya
Membre del 11è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 11th Parliament of Great Britain (en)
Dades personals
Formació	Merchant Taylors' School
Activitat
Lloc de treball	Bengala
Ocupació	polític, oficial, soldat
Activitat	1746 -
Membre de	Royal Society
Carrera militar
Branca militar	Infanteria
Rang militar	general major
Conflicte	Carnatic wars (en) Battle of Chandannagar (en) batalla de Plassey
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les
Altres
Títol	Baron Clive (en) (1762–1774) Baró
Cònjuge	Margaret Clive (1753–)
Fills	Edward Clive, Richard Clive, Jane Clive, Rebecca Clive, Charlotte Clive, Margaret Clive, Elizabeth Clive, Robert Clive
Pares	Richard Clive   i Rebecca Gaskell
Germans	William Clive
Premis
Membre de la Royal Society  Orde del Bany

El Major General Robert Clive (Shropshire, 29 de setembre de 1725 - Londres, 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Bengala. Junt amb Warren Hastings va ser una de les figures clau de l'Índia britànica. En la lluita pels llocs comercials, derrotà els francesos i els seus aliats indis a Arcot (1751), Calcuta (1757) i Plassey (1757). Va ser governador de Bengala de 1757 a 1760 i de nou 1764 a 1767. Clive obrí el camí per al domini anglès sobre Índia, el qual va durar gairebé dos segles.

Clive era fill d'un membre de Parlament anglès i era un nen extremadament indisciplinat i malhumorat. Als 18 anys marxà cap a Madràs, Índia, com treballador de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. Pres del tedi i de la solitud va intentar suïcidar-se dues vegades. En la guerra colonial de 1751, Robert Clive va prendre el Fort d'Arcot amb 200 europeus i 300 sipais (tropes índies) i el va defensar contra 10.000 soldats indis i francesos.

Clive tornà a Anglaterra el 1753, de nou a Índia, el 1757, com a tinent coronel. El comerç anglès se centrava a Calcuta. El 1756, el príncep Siraj-ud-Dowlah, de Bengala va prendre Calcuta i va empresonar, dins una petita sala, 146 súbdits britànics. 123 d'ells moriren ràpidament sufocats. Després de tornar a prendre Calcuta, Clive va derrotar Siraj-ud-Dowlah a Plassey, l'any 1757. A continuació va deixar els anglesos com governants de Bengala. L'any 1763 el Tractat de París va consolidar la supremacia anglesa a l'Índia.

Clive va rebre el títol de baró Clive de Plassey, va ser nomenat diputat i cavaller, el 1764. Va ser atacat políticament, es va fer addicte a l'opi va estar afectat per la depressió i l'any 1774, es va suïcidar tallant-se el coll.