Riu Ubangui
| ||||
| Tipus | riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província del Baix Congo (República Democràtica del Congo) | |||
| Localització | Riu Congo | |||
| ||||
| Afluents | Mpoko River (en)  , Uele (en) , Riu Bomu, Lobaye River (en) , Kotto River (en) , River Ouaka (en) , Lua (en) , Ngiri River (en)
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Congo | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 335 m | |||
| Dimensió | 1.060 ( ) km | |||
| Travessa | República Centreafricana, República del Congo i República Democràtica del Congo | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 772.800 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 5.936 m³/s | |||
El riu Ubangui és un llarg riu de l'Àfrica central, un dels principals afluents del riu Congo que neix de la confluència de dos grans rius, el Mbomou i el Uele. L'Ubangi té una longitud de 1120 km, encara que si es considera el sistema fluvial Ubangui-Uele, arriba fins als 2272 km, que el situen entre els 60 rius més llargs de la Terra. Drena una gran conca de 754 830 km²,[1] que també el col·loca entre les 50 més grans conques del món (similar a països com Zàmbia, Xile o Turquia).
El caudal mitjà anual a la desembocadura és de 5.936 m³/s. El seu cabal a Bangui oscil·la entre uns 800 m³/s i uns 11.000 m³/s, amb un cabal mitjà d'uns 4.000 m³/s.[2] Es creu que els trams superiors de l'Ubangi van desembocar originalment al riu Chari i al Llac Txad abans de ser capturats pel Congo a principis del Plistocè.[3]
Juntament amb el riu Congo, proporciona una important artèria de transport per als vaixells fluvials entre Bangui i Brazzaville. Des del seu naixement fins als 100 km per sota de Bangui, l'Ubangi defineix el límit entre la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo (RDC). Posteriorment, forma la frontera entre la RDC i la República del Congo fins que desemboca al riu Congo.
Geografia
[modifica]
El riu Ubangi sorgeix de la confluència dels rius Mbomou i Uele i des del seu naixement serveix com a frontera natural entre la República Centreafricana, al nord, i la República Democràtica del Congo (RDC), al sud. El riu flueix cap a l'oest durant 350 km. Després gira cap al sud-oest i passa per Bangui, la capital de la República Centreafricana i la ciutat més important de tot el seu curs (684.190 habitants el 2005). Després el riu es dirigeix al sud i encara contínua sent frontera un altre tram d'uns 100 km més. Després segueix el mateix rumb al sud sent frontera, està vegada entre la RDC, a l'est, i la República del Congo, a l'oest, un tram d'uns 500 km que finalitza en desaiguar pel marge dret en el riu Congo.
El riu és navegable aigües avall des de Bangui i existeixen serveis regulars de transbordadors i gavarres des de Kisangani i Brazzaville.
Les principals ciutats que travessa al llarg del seu curs, en direcció aigües avall, són: Kemba, Yakoma, Limassa, Ngalo, Satéma, Mobaye, Mobayi-Mbomgi, Kouango, Sidi, Pandu, Gele, Bangui, Bétou, Dongo, Dongou, Impfondo, Buburu i Irebue, a la desembocadura.
Afluents
[modifica]El riu Ubangui es forma per dues fonts:
- riu Bomu o Mbomou, que arriba pel marge dret, amb 966 km de longitud, una conca de 156 950 km² i un cabal mitjà de 1130 m³/s; té com a principals afluents als rius Mbokou, Ouara, Chinko (420 km), Mbari, Asa i Bili.
- riu Uele, per l'esquerra, amb 1210 km de longitud, una conca de 135 000 km² i un cabal de 1530 m³/s; format per la confluència dels rius Dungu i Kibali i que té com a afluents als rius Bomokandi i Uere.
L'Ubangui té com a principals afluents, en sentit aigües avall, els següents:
- riu Kotto, pel marge dret, d'uns 820 km de longitud, una conca de 80 000 km² i un cabal mitjà de 447 m³/s;
- riu Ouaka, per la dreta, de 550 km de longitud;
- riu Mpoko, per la dreta, 350 km de longitud, una conca de 26 000 km² i un cabal 103 m³/s; té com a principal afluent al riu Pama (236 km);
- riu Lobaye, per la dreta, 520 km de longitud, una conca de 33 000 km² i un cabal 321 m³/s;
- Lua-Deké, per l'esquerra;
- riu Ibenga, per la dreta;
- riu Motabe, per la dreta;
- riu Giri, per l'esquerra;
Hidrometria
[modifica]El cabal del riu s'ha observat durant 84 anys (1911-94) a Bangui, capital de la República Centreafricana situada a uns 600 km aigües amunt de la seva confluència amb el riu Congo i a una altura de 336 m.[4][5] A Bangui, el cabal mitjà anual observat en aquest període va ser de 4092 m³/s per a una zona drenada d'uns 523 000 km², és a dir, dues terceres parts de la totalitat de la conca del riu (que són 754 830 km²).
La làmina d'aigua que discorre en la conca va aconseguir la xifra de 258 mm per any, que pot considerar-se satisfactòria, encara que abundant en el clima de sabana i bosc equatorial imperant en la major part de la seva conca.
Ortografia
[modifica]En la RDC s'empra la grafia Ubangi, d'acord amb les normes de l'alfabet internacional africà. En la República del Congo i la República Centreafricana, s'utilitza la grafia Oubangui, segons les normes franceses d'ortografia.
Projecte de reposició del llac Txad
[modifica]
A la dècada de 1960,[6][7] es va proposar un pla per desviar les aigües de l'Ubangi al riu Chari. Segons el pla, anomenat Transaqua, l'aigua de l'Ubangi revitalitzaria el llac Txad i proporcionaria un mitjà de subsistència en la pesca i l'agricultura millorada a desenes de milions de centreafricans i sahelians. Els esquemes de transferència d'aigua entre conques van ser proposats als anys 80 i 90 per l'enginyer nigerià J. Umolu i la firma italiana Bonifica.[8][9][10][11][12]
El 1994, la Comissió de la Conca del Llac Txad (LCBC) va proposar un projecte similar, i en una cimera del març de 2008 els caps d'estat dels països membres de la LCBC es van comprometre amb el projecte de desviació.[13]
L'abril de 2008, la LCBC va anunciar una sol·licitud de propostes per a un estudi de viabilitat.
El riu, com a via pel Programa Mundial d’aliments
[modifica]El Programa Mundial d'Aliments (PMA)[14] ha inaugurat una nova ruta d'entrega utilitzant el riu Ubangui per accelerar el lliurament d'aliments a la República Centreafricana. El 2020, el PMA va fer el primer enviament d'assistència alimentària a la República Centreafricana, país sense litoral, amb barcasses navegant pel riu Ubangui des de la República del Congo veïna. Aquesta nova ruta de subministrament des de Brazzaville fins a Bangui ofereix una alternativa i un complement a les rutes existents, permetent que l'assistència alimentària arribi més ràpidament a la República Centreafricana. i contribuint a salvar vides.
«La capacitat d'utilitzar el riu Ubangui durant la temporada de pluges permet que el PMA tingui una ruta addicional de juliol a desembre de cada any, que és més ràpida, no requereix escortes militars i pot transportar una gran quantitat de subministraments vitals d'aliments», va declarar el director interí del PMA al país, Samir Wanmali.
La majoria de la càrrega comercial i humanitària que arriba a la República Centreafricana es canalitza a través del port de Douala, al veí Camerun. No obstant això, la congestió en aquest corredor de subministrament, juntament amb l'inici de l'estació de pluges, la dèbil infraestructura viària i els incidents de seguretat al llarg de la ruta de Douala a Bangui, han provocat retards en la recepció de subministraments, dificultant la capacitat del PMA de donar suport a les persones vulnerables.
Les necessitats humanitàries a la República Centreafricana estan en augment, especialment a causa de la pandèmia de la COVID-19, que ha agreujat les vulnerabilitats existents de les poblacions afectades. Durant el juny de 2020, el PMA va proporcionar assistència alimentària a prop de 670.000 persones. No obstant això, l'operació del PMA a la República Centreafricana es veu afectada per importants dèficits de finançament, el que limita la seva capacitat per satisfer les necessitats urgents d'alimentació i nutrició al país.
Referències
[modifica]- ↑ Becker, Melanie; Papa, F.; Frappart, Frédéric; Alsdorf, D.; Calmant, S. «Satellite-based estimates of surface water dynamics in the Congo River Basin» (en anglès). International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation, 66, 2018, pàg. 196. DOI: 10.1016/j.jag.2017.11.015.
- ↑ Bossche, J.P. vanden. Source Book for the Inland Fishery Resources of Africa, Volum 1. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1990, p. 338. ISBN 978-92-5-102983-1.
- ↑ See Cooper, John E. and Hull, Gordon; Gorilla Pathology and Health: With a Catalogue of Preserved Materials, p. 371 ISBN 9780128020395
- ↑ GRDC - L'Ubangui à Bangui
- ↑ Description de la station hydrologique de Bangui[Enllaç no actiu]
- ↑ Ley, Willy. Engineers' Dreams Great Projects That COULD Come True. Viking Press, 1960.
- ↑ , 24-06-2019 [Consulta: 25 juny 2019].
- ↑ «Journal of Environmental Hydrology, Vol. 7, 1999».
- ↑ Fred Pearce. «Africa at a watershed». Arxivat de l'original el 2009-03-31.
- ↑ Umolu, J. C.; 1990, Macro Perspectives for Nigeria’s Water Resources Planning, Proc. of the First Biennial National Hydrology Symposium, Maiduguri, Nigeria, pàgines 218–262 (discussion of Ubangi-Lake Chad diversion schemes)
- ↑ The Changing Geography of Africa and the Middle East By Graham Chapman, Kathleen M. Baker, University of London School of Oriental and African Studies, 1992 Routledge.
- ↑ «Combating Climate Induced Water And Energy Deficiencies In West Central Africa (Ubangi - Lake Chad Inter-basin transfer)». Arxivat de l'original el 2011-05-26.
- ↑ «Voice of America News, març 28, 2008 African Leaders Team Up to Rescue Lake Chad».
- ↑ «Mission statement | WFP | United Nations World Food Programme - Fighting Hunger Worldwide», 17-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-17. [Consulta: 9 octubre 2020].
Bibliografia addicional
[modifica]- Bossche, J.P. vanden. Food and Agriculture Organization of the United Nations. Source Book for the Inland Fishery Resources of Africa, Volume 1, 1990, p. 338. ISBN 978-92-5-102983-1 [Consulta: 8 agost 2010].
- Abiodun Alao. University Rochester Press. Natural resources and conflict in Africa: the tragedy of endowment, 2007, p. 323k. ISBN 1-58046-267-7.
- Europa Publications Limited. Routledge. Africa South of the Sahara 2003, 2002, p. 266. ISBN 1-85743-131-6.
- CIMA International. «Feasibility study of the water transfer project from the Ubangi to Lake Chad», 01-11-2011. Arxivat de l'original el 25. 04. 2022. [Consulta: 23 març 2023].
- Guy Immega. «Ubangi – Lake Chad Water Transfer Using Solar Option», 26-28 febrer 2018. Arxivat de l'original el 07. 07. 2022. [Consulta: 23 març 2023].
- «Transaqua Progetto Interafrica». transaquaproject.it. [Consulta: 1r desembre 2020].
- Ross, Will. «Can the vanishing lake be saved?» (en anglès britànic), 31-03-2018. [Consulta: 28 gener 2019].
- «Bonifica SpA». bonificagroup.com. [Consulta: 1r desembre 2020].
- «La storia del progetto». transaquaproject.it. [Consulta: 1r desembre 2020].
- Graham Chapman, Kathleen M. Baker. Routledge. The Changing geography of Africa and the Middle East, 1992, p. 56. ISBN 0-415-05710-8.
- Michele L. Thieme. Island Press. Freshwater ecoregions of Africa and Madagascar: a conservation assessment, 2005, p. 195. ISBN 1-55963-365-4.
- Celani, Claudio. «Conference on Lake Chad Is Historic Breakthrough for Development of Africa». larouchepub.com, 09-03-2018. [Consulta: 1r desembre 2020].
- «Nigeria: une «déclaration d'Abuja» pour tenter de sauver le lac Tchad». Radio France Internationale, 01-03-2018. [Consulta: 1r desembre 2020].
- «Commission du Bassin du Lac Tchad». La Commission du Bassin du Lac Tchad. [Consulta: 1r desembre 2020].
- Iwobi, Tony Chike. «Proposta di modifica n. 101.0.37 (testo 2) al DDL n. 1586». Senato della Repubblica Italiana, 16-12-2019. [Consulta: 1r desembre 2020].
- Lawton, P.D. «Green Power, Political Pessimism and Opposition to the Development of the African Interior with Transaqua». africanagenda.net, 18-10-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- Sayan, Ramazan Caner; Nagabhatla, Nidhi; Ekwuribe, Marvel. «Soft Power, Discourse Coalitions, and the Proposed Interbasin Water Transfer Between Lake Chad and the Congo River». water-alternatives.org, 2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- «Discharge and Other Hydraulic Measurements for Characterizing the Hydraulics of Lower Congo River», 2009.
- «Velocity Mapping in the Lower Congo River: A First Look at the Unique Bathymetry and Hydrodynamics of Bulu Reach, West Central Africa», 2009.
- «Multi-threaded Congo River channel hydraulics: Field-based characterisation and representation in hydrodynamic models», 2020.
- Oberg, Kevin. «Discharge and Other Hydraulic Measurements for Characterizing the Hydraulics of Lower Congo River, juliol 2008». U.S. Geological Survey, 01-07-2008. Arxivat de l'original el 2011-10-15. [Consulta: 14 març 2012].
- Anderson, David. Africa's Urban Past, 2000, p. 79. ISBN 9780852557617 [Consulta: 4 maig 2017].
- James Barbot. An Abstract of a Voyage to Congo River, Or the Zair and to Cabinde in the Year 1700, 1746.
- James Hingston Tuckey. Narrative of an Expedition to Explore the River Zaire, Usually Called the Congo, in South Africa, in 1816, 1818 [Consulta: 11 novembre 2019].
- John Purdy. Memoir, Descriptive and Explanatory, to Accompany the New Chart of the Ethiopic Or Southern Atlantic Ocean, 1822, p. 112.
- Bossche, J.P. vanden. Source Book for the Inland Fishery Resources of Africa, Volume 1. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1990, p. 338–339. ISBN 978-92-5-102983-1 [Consulta: 27 desembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]