Vés al contingut

Riu Ripoll

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretRiu Ripoll
Imatge
El Ripoll a les Arenes (Castellar del Vallès)
Tipuscurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial640 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSant Llorenç Savall (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciósot del Galí Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final31 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaVallès Occidental (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMontcada i Reixac Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraBesòs Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 42′ 47″ N, 2° 01′ 58″ E / 41.713045°N,2.032685°E / 41.713045; 2.032685
B 41° 29′ 15″ N, 2° 11′ 32″ E / 41.4875°N,2.1922°E / 41.4875; 2.1922
Afluents
riu Sec, riera de Mascarell, riu Tort, torrent de Ribatallada, torrent de la Sala, torrent de la Vall d'Horta, torrent del Castelló, torrent de Can Duran, torrent de Miralles, torrent del Burc, torrent del Ginebre, Torrent Mitger Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Besòs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud55 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió39,2 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica243 km² Modifica el valor a Wikidata

El Ripoll és un riu de la Depressió Prelitoral, al Vallès Occidental, afluent del Besòs pel marge dret.[1]

Geografia

[modifica]

El Ripoll neix al sot del Galí, a la serra de Granera,[2] al municipi de Sant Llorenç Savall, a 640 metres d'altitud, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Va cap al sud entre les serres del Farell i Sant Llorenç del Munt, passa per Sant Feliu del Racó, Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès, Ripollet i Montcada i Reixac, on s'uneix al Besòs.[2]

Els principals afluents són, per l'esquerra, el torrent de Canyelles, el de la Tosca (també anomenat torrent de Colobrers, de Can Moragues o de Can Pagès) i el riu Tort; i, per la dreta, el torrent de Ribatallada o de Botelles (o Gotelles), la riera de Sant Cugat i el riu Sec –de 23 km de longitud–, format per la unió dels torrents de la Batzuca, de la Grípia i de la Riereta.

La longitud del curs principal del riu és de 39,2 km i la totalitat dels afluents tenen un recorregut de 181,5 km.

Desenvolupament agrícola i industrial

[modifica]

A mitjan segle x, es van construir séquies que encara avui contribueixen al reg de diversos horts. Poc temps després hi ha datats els primers documents on s'esmenta la construcció de molins de farina. Aquests molins es van anar reconvertint fins que es van utilitzar per a la fabricació de paper, indústria que predominava al riu durant el segle xviii. Durant el segle xx hi va haver un gran auge de les empreses tèxtils al Vallès Occidental i va sorgir una important quantitat de grans empreses dedicades al tèxtil i als tints de teles al marge del riu per tot el seu recorregut. Aquest fet va significar una gran afluència d'immigrants a les poblacions que travessa el riu. L'impacte mediambiental de les empreses tèxtils va ser molt fort, i la utilització de substàncies nocives, una ampliació descontrolada de les indústries i un més gran aprofitament de l'aqüífer produït per la triplicació dels habitants de poblacions com Sabadell en pocs anys van produir una contaminació molt greu del riu.

Les inundacions del 1962

[modifica]
El riu Ripoll a Sabadell un dia de tempesta el 2005
El riu Ripoll, al seu pas per Ripollet el 1991

Durant les onades migratòries de les dècades 1940 i 1950 es van construir ràpidament barris sencers d'autoconstrucció a la riba i el llit del riu. El 25 de setembre de 1962 el Ripoll, un riu amb un cabal escàs, va créixer entre quatre i sis metres i s'endugué tot el que trobava al seu pas. Aquell tràgic dia, va caure una pluja breu, però molt intensa, i es registraren uns 225 litres per metre quadrat de precipitació. El riu no estava canalitzat i als ulls dels ponts estrets s'hi va acumular pedres, arbres, cotxes i tota mena de ferralla. Tot va succeir durant la nit i van desaparèixer barris sencers; la riuada va deixar un balanç d'un miler de morts comptant les víctimes de tot el Vallès Occidental.

Espai d'oci

[modifica]

A la dècada dels 1990 es van produir inversions per a adequar les vores del riu i fer camins per a fer del Ripoll un lloc de passeig. Entre 1999 i 2006, l'Ajuntament de Sabadell, amb l'ajuda de la UE i l'Agència Catalana de l'Aigua, va invertir 30 milions d'euros per a la construcció d'una nova estació depuradora amb un cost de 12 milions d'euros, la depuradora de Cal Piteu. La resta de la inversió es va dedicar a la millora de la qualitat de l'aigua, amb noves mesures protectores i a la recuperació de camins i de l'entorn paisatgístic.

Amics del Ripoll

[modifica]

Amics del Ripoll és una entitat sabadellenca que vetlla per preservar, millorar i donar a conèixer el Ripoll i els elements patrimonials que conserva.[2]

L'entitat es va constituir com a associació l'any 2000. Els socis fundadors són els autors del Programa de documentació dels béns d'interès del patrimoni cultural i natural del riu Ripoll, promogut i editat per l'Ajuntament de Sabadell i realitzat entre 1997-2000.[3] Com a activitats destacades, l'entitat ha organitzat diverses jornades sobre el riu –sovint en col·laboració amb la Fundació Bosch i Caredellach–,[4][5] ha publicat el llibre Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Guia del parc fluvial (2004) (XIII Premi Bonaplata en la categoria de difusió patrimonial)[6] i el joc de memòria Riu Ripoll (2006),[7][8] com també ha realitzat –amb la Unió Excursionista de Sabadell– el plànol Parc fluvial del Ripoll editat per l'Ajuntament de Sabadell (2007). Al llarg dels anys, Amics del Ripoll ha defensat el rodal de Sabadell mitjançant diferents activitats, com ara oposant-se al trasllat del zoo al rodal sabadellenc,[9] defensant el patrimoni naturalístic[10] o bé formant part de la Campanya Contra el Quart Cinturó, al costat de les entitats ecologistes locals.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Riu Ripoll». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Amics del Ripoll. Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Sabadell: Amics del Ripoll, 2004.  P. 15
  3. ↑ Llonch, Montserrat. «Gestión y reutilización del patrimonio histórico industrial desde la iniciativa local: El Parque Fluvial del Ripoll de Sabadell». Universitat de Girona. [Consulta: 18 octubre 2015].
  4. ↑ «Memòria de la Fundació Bosch i Cardellach. Curs 2004-2005». Fundació Bosc i Cardellach. [Consulta: 18 octubre 2015].
  5. ↑ «L'entitat Amics del Ripoll organitza unes jornades d'aproximació al patrimoni del riu». Vilaweb. [Consulta: 18 octubre 2015].
  6. ↑ «El llibre "Quatre Itineraris pel Ripoll a Sabadell" obté el prestigiós premi Bonaplata de difusió». Vilaweb. [Consulta: 18 octubre 2015].
  7. ↑ «Riu Ripoll. Joc de memòria». Ajuntament de Ripollet. [Consulta: 18 octubre 2015].
  8. ↑ «L'Ajuntament distribueix exemplars d'un joc sobre el patrimoni del riu Ripoll». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 18 octubre 2015].
  9. ↑ «Fan una excursió en senyal de protesta contra el trasllat del Zoo a Sabadell». 324. [Consulta: 18 octubre 2015].
  10. ↑ García, Núria. «Amics del Ripoll responsabilitza Enagas de l'impacte negatiu que ha suposat la construcció del gasoducte pel Rodal». Ràdio Sabadell. [Consulta: 18 octubre 2015].[Enllaç no actiu]
  11. ↑ Cornet i Beltran, Marc. «El Ripoll tal com solia ser». El Punt Avui. [Consulta: 18 octubre 2015].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Ripoll
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Riu_Ripoll&oldid=33444675»