El terme de Riola està situat a la banda dreta del riu Xúquer, que és el seu únic accident geogràfic i discorre per la part septentrional. Les seues aigües s'aprofiten per al reg de les hortes i arrossars. La seua presència ha condicionat el relleu, una perfecta plana al·luvial reblida de sediments quaternaris de l'Holocé.
Va formar part del municipi de Corbera fins que en 1836 va ser segregat i elevat a municipi independent. En 1864 va patir greus inundacions per desbordament del riu Xúquer, tragèdia que es va repetir quasi amb la mateixa intensitat en 1916.
En 1646, després de l'expulsió dels moriscos, Riola comptava amb 59 cases habitades (unes 250 persones). Es va recuperar durant el segle xviii i va aconseguir la xifra de 150 veïns (més de 700 habitants) el 1794. L'any 1900 tenia 1.000 habitants. Els bons preus assolits per la taronja en el segon i tercer decenni del segle xx van produir un ràpid augment de població, arribant-se a comptabilitzar 1.608 habitants en el cens de 1950. Després començaria la crisi agrària i l'emigració cap a França.
La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura (cultius de tarongers), per la qual cosa la major part dels veïns de Riola han sigut assalariats del camp. No obstant això, ara per ara la gran majoria estan ocupats en el sector servicis (construcció, hostaleria) o el sector secundari (indústria).
Església Parroquial. Va ser edificada el 1735 i està dedicada a Santa Maria La Major sent un edifici de planta neoclàssica encara que amb molts elements barrocs. A la part posterior de la mateixa es conserva part de la torre de l'època de l'Islam.
Vista general
Detall porta d'entrada
Campanar
Pont de Riola. Pont de ferro a Riola El 20 de maig de 1898, l'advocat valentí n'Higinio Chofre Calpe comprà a na Juana Romero Domingo, vídua d'en Lisardo Garcia Blanco, la concessió per a construir un pont de ferro sobre el riu Xúquer, entre Sueca i Riola, emplaçat al lloc conegut aleshores com a Cruz de Muzquiz; per la suma de 1.500 pessetes. Anteriorment, en Lisardo Garcia havia adquirit eixa concessió dels hereus de la primera concessionària, na Maria Ramos, vídua de Calatayud. El 25 de maig del mateix any, en document públic, n'Higinio Chofre Calpe va cedir la meitat dels drets a en Bernat Aliño i Alcaraz, metge cirurgià de Sueca, per 750 pessetes, i varen constituir una societat amb la finalitat de construir el Pont (de Riola) de Ferro, denominada Chofre y Aliño, amb un capital social de 10.000 pessetes. Una de les clàusules estipulades en l'escriptura pública de constitució de la societat era, curiosament, la que autoritzava a Bernat Aliño (u dels dos socis), a sustentar en el pont, el tub d'aigua que havia de travessar el riu, a conseqüència de la canalització que en Bernat Aliño anava a fer per a transportar fins a Sueca l'aigua que brollava d'una font existent en un hort que este senyor tenia a Corbera. Ja en novembre de 1899, sent alcalde de Sueca en Joan Llopis Llombart, i alcalde de Riola n'Enric Chaqués Montagut, es va donar possessió a la Societat Chofre y Aliño dels estreps, les rampes i la caseta del guarda de l'antic pont de barques, per a executar les obres del Pont de Ferro. I fou el 2 de desembre de 1899, quan primer a la part de Sueca i després a la de Riola, i conjuntament amb els seus alcaldes, en compliment d'allò estipulat pel Governador Civil de la Província, i junt a l'Inspector de Policia i tres testimonis, es marcaren les fites que havien d'assenyalar els terrenys a expropiar d'acord amb el plànol topogràfic confeccionat per l'Enginyer Provincial d'Obres Públiques. Una vegada acabats tots els tràmits, s'encetaren les obres de construcció del Pont de Ferro, que es va executar segons el sistema Bowstring dels d'arc metàl·lic. És del tipus de tauler inferior, i està dissenyat per a suportar les fortes crescudes del riu Xúquer. Consta de dos arcs el·líptics situats paral·lelament als dos costats del pont amb tirants rectes que sostenen el tauler. Els dos extrems descansen sobre pilars de carreus de pedra, i la part inferior sosté uns tubs de fibrocement de conducció d'aigua. Sembla que el pont s'inaugurà l'any 1918, i va ser objecte d'una rehabilitació pels anys 1988-89 (jmv - Font: Arxiu Històric Municipal de Sueca, Exp. URB-42/02, URB-35/2)
↑Perderen la representació obtinguda en les eleccions de 2015: Som Riola Unida (SomRiu), que no es presentà i perdé 2 regidors; el PSPV en perdé 2 i el PP perdé 1.
3)
-5)
Vista general
Detall porta d'entrada
Campanar
.jpg)
