Regne Unit dels Països Baixos

*Koninkrijk der Nederlanden*
*Royaume des Pays-Bas*
**Regne Unit dels Països Baixos**
Bandera	Escut
	Lema nacional: Je maintiendrai (original en francès); (en català: 'Jo mantindré')
	Himne nacional: Wilhelmus
Informació
Capital	Brussel·les i Amsterdam (seu del govern: la Haia)
Idioma oficial	Neerlandès, francès, luxemburguès
Moneda	Florí
Període històric
Congrés de Viena	16 de març de 1815
Tractat de Londres (1839)	19 d'abril de 1839
Política
Forma de govern	Monarquia constitucional
Rei dels Països Baixos
	Guillem I

Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo. Luxemburg s'hi afegí com a unió personal, però era formalment una entitat diferent.

Història

Una primera constitució fou redactada el 1814. El rei obtenia molt de poder: el comandament de l'exèrcit i de la flota, les finances, la diplomàcia i les colònies d'ultramar. Els Estats Provincials obtenien el dret d'elegir els membres dels Estats Generals dels Països Baixos, però els Estats havien de compartir el poder amb el rei. El rei Guillem I, amb les seves idees absolutistes, creava un estat unitari, inspirat en el model jacobí francès. Inspirat per Metternich, pensava que aquesta concepció fos més eficaç per defensar-se contra França que un estat confederal. La Revolució belga del 1830 mostrà més tard que s'havia equivocat.

Escissió

La unificació de països separats des de segles per religions i règims polítics molt diferents, o quant al Principat de Lieja, que mai no havien estat ensems, no era gens fàcil. També hi havia un problema de les llengües. Els altres estats veïns tenien tots les seves motivacions per barrinar l'estat nou. Els Estats Pontificis temien que la fe catòlica es perdés al sud atesa la influència dels protestants del nord. L'Anglaterra temia que les forces combinades de la flota holandesa i la indústria valona, molt forta a la vall dels rius Mosel·la i Sambre, li fes competència en la seva dominació del mar i de les colònies. França, per la seva part, volia annexar el sud i va crear la Légion belge parisienne, un exèrcit de vuit-cents voluntaris i mercenaris mentre esperava que una rebel·lió al sud l'ajudés amb el seu projecte expansionista. A ambdós costats del regne, l'oposició contra l'absolutisme del rei feia créixer el camp dels liberals, favorable a un règim més democràtic. Tot això contribuirà a la Revolució belga del 1830 i la fi definitiva del Regne Unit dels Països Baixos el 1839.

Després de 1830

El 1839 amb el Tractat de Londres o Tractat dels XXIV articles el rei Guillem I dels Països Baixos finalment va reconèixer l'escissió del seu regne i la sobirania del poble belga. Aquest tractat va fixar definitivament les fronteres, garantir l'accés al mar pel port d'Anvers i la construcció del Rin de ferro.^[3]

La població dels Regne dels Països Baixos amputats obtenia el 1848 una constitució més liberal, redactada per Johan Thorbecke.

El 1860, el primer ministre belga, Charles Rogier, sota les amenaces d'annexió de Napoleó III de França, va advocar la creació d'un nou estat confederal reunit. En senyal de la seva bona fe, Rogier va canviar uns versos de l'himne nacional belga, cantant l'amistat entre els belgues i els bataus.

La unió personal del Rei amb el Luxemburg es va desfer el 1890. Guillem III no tenia descendència mascle. La llei sàlica a Luxemburg no autoritzava que la reina Guillemina esdevingués sobirana i el ducat va passar a Adolf de Nassau-Weilburg. Als anys 1920, quan el poble flamenc s'emancipava progressivament, un moviment romàntic per a la reunificació va eixir i conèixer un cert èxit a Flandes. Després de la Segona Guerra Mundial els tres estats van crear el Benelux. Com a unió duanera, aquesta organització va contribuir al desenvolupament econòmic i presagiar la futura Unió Europea

Referències

↑ «Study in Den Haag, The Netherlands» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2021].
↑ «l’Haia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 gener 2021].
↑ Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814 (en anglès). vol.2. Butterworths, 1875, p. 994.

Vegeu també

Benelux

Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins avui al territori del Benelux

Imperi Carolingi ca.800 - 843
Regne de Lotaríngia 843 - 855
Uns vint feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855 - 1384
Principat de Lieja Principat de Stavelot-Malmedy Ducat de Bouillon 985–1795	Països Baixos Borgonyons		Ducat de Luxemburg integrat el 1441
	1384/1473–1482
	Disset Províncies 1482–1556
	Països Baixos espanyols 1581–1713	República de les Set Províncies Unides 1581–1795	Luxemburg: 1684 - 1697 francès
	Països Baixos austríacs 1713–1790
	Estats Units Bèlgics 1790		1713 - 1795 austríac
	Països Baixos austríacs 1790–1794
Revolució Francesa 1795–1804		República batava 1795–
		1806
Primer Imperi francès 1804–1815		Regne d'Holanda 1806–1810

Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830			Luxemburg
Regne de Bèlgica des 1830		Regne dels Països Baixos des 1830	(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne Unit dels Països Baixos

[1] «Study in Den Haag, The Netherlands» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2021].

[2] «l’Haia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 gener 2021].

[3] Hertslet, Edward. The Map of Europe by Treaty: Showing the Various Political and Territorial Changes which Have Taken Place Since the General Peace of 1814 (en anglès). vol.2. Butterworths, 1875, p. 994.

[1]

[2]

[3]