Rarefacció

La rarefacció és la reducció de la densitat d'un medi, l'oposat a la compressió.^[1] També es pot referir a una àrea de relativa baixes pressions que segueix a una ona sonora.

Anaxímenes de Milet, deixeble d'Anaximandre i l'últim pertanyent a l'Escola de Milet, va dir que tot es formava mitjançant la rarefacció (formació del foc) i la condensació (formació del núvols, la terra i l'aigua) de l'aire, que considerava el principi o arque de totes les coses.^[2]^[3]

Referències

↑ «Rarefacció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Guthrie, W.K.C.. A History of Greek Philosophy Volume I: The Earlier Presocratics and the Pythagoreans (en anglès). Cambridge University Press, 1962, p.116 (A History of Greek Philosophy).
↑ Kirk, G.S.. Los filósofos presocráticos (en castellà). Gredos, 1987, p. 214-224 (BHF).

Viccionari

[1] «Rarefacció». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Guthrie, W.K.C.. A History of Greek Philosophy Volume I: The Earlier Presocratics and the Pythagoreans (en anglès). Cambridge University Press, 1962, p.116 (A History of Greek Philosophy).

[3] Kirk, G.S.. Los filósofos presocráticos (en castellà). Gredos, 1987, p. 214-224 (BHF).

[1]

[2]

[3]