Vés al contingut

Raül Agné i Montull

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRaül Agné
Biografia
NaixementRaül Agné i Montull
24 de maig de 1970 (1970-05-24) (54 anys)
Mequinensa, Baix Cinca, Franja de Ponent
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDefensa central (retirat)
Clubs professionals
Anys Equip
1992-1993 Reial Saragossa B
1993-1995 Girona FC
1995-1998 UE Figueres
1999-2001 CE Binèfar
2001-2002 Palamós CF
2002-2003 Girona FC
Equips entrenats
2003-2006 Peralada CF
2006-2007 Palamós CF
2007-2009 Girona FC
2009-2010 Recreativo de Huelva
2010-2012 Girona FC
2012-2016 Cadis CF
2016- Reial Saragossa

BDFutbol: 9003
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
1990–1993 Deportivo Aragón 42(0)
1993–1995 Girona Futbol Club 46(0)
1995–1998 UE Figueres 78(2)
1998–2000 CE Binèfar 59(0)
2000–2002 Palamós CF
2002–2003 Girona Futbol Club
2016– Real Zaragoza
  Entrenador Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
CF Peralada Modifica el valor a Wikidata

Raül Agné i Montull (Mequinensa, 24 de maig de 1970) és un exfutbolista i entrenador de futbol de la Franja de Ponent. Jugà de defensa central i actualment entrena el Reial Saragossa. Serà recordat sempre per ser l'entrenador que va retornar el Girona FC a la divisió de plata del futbol espanyol, després de 50 anys.

Trajectòria

[modifica]

Com a futbolista jugà en la demarcació de defensa central. Va jugar al Reial Saragossa B, i posteriorment va realitzar tota la seva trajectòria com a jugador en clubs catalans com la UE Figueres, el Girona FC i el Palamós CF. També va passar pel Club Esportiu Binèfar on al seu torn (com també va fer el seu germà Vidal Agné) entrenà a les categories inferiors del futbol base d'aquesta localitat.

Després de la seva retirada com a futbolista, en la temporada 2003/04 es va fer càrrec del Peralada CF, amb el qual va militar tres temporades a Tercera Divisió. A la primera campanya l'equip va quedar cinquè a un lloc de disputar la promoció d'ascens a Segona B. Posteriorment, a la temporada 2006/07 va entrenar al Palamós a Tercera Divisió, i després de l'ascens del Girona FC a Segona Divisió B, l'estiu de 2007, el llavors entrenador del Girona FC, Ricardo Rodríguez, va fitxar pel Màlaga B, pel que el club gironí va apostar per Agné per a la temporada 2007/08. L'aposta va ser retornada amb escreix per l'entrenador menquinensà, que va realitzar una temporada de somni quedant-se campió del Grup III de Segona B i ascendint a Segona Divisió després de derrotar a la promoció d'ascens al Barakaldo CF i l'AD Ceuta. Va ser un gran èxit per al club, en una temporada marcada pels problemes econòmics, ja que va estar a prop de la desaparició.[1] A la temporada 2008/09, després d'una meritòria primera volta, el Girona FC va entrar en una inèrcia perillosa en la segona volta, i a falta de 5 jornades per a la conclusió de la Lliga, amb l'equip a 5 punts del descens, Agné va ser destituït a la recerca d'una reacció de l'equip matalasser.[2]

El gener de 2010, Agné es va incorporar al Recreativo de Huelva, de Segona Divisió, després del cessament de Javi López.[3] Després de finalitzar la temporada, aconseguint la permanència còmodament, va anunciar la seva marxa del club degà "per motius personals"[4] i liderà de nou el Girona FC de cara a la temporada 2010/11.[5]

El 12 de febrer de 2011 sorgí la polèmica amb els periodistes espanyols quan Agné abandonà una roda de premsa, després del partit entre el Girona i el SD Huesca, per no poder expressar-se en català.[6] La topada tingué un gran impacte mediàtic i desencadenà onades de solidaritat amb la seva decisió.[7] L'expressió de suport més controvertida fou l'article d'opinió de Quim Monzó publicat el 15 de febrer a La Vanguardia sota el títol "! تحيا كاتالونيا حرة", traducció a l'àrab de la proclama independentista Visca Catalunya Lliure!.[8]

El 15 de gener de 2012 va ser acomiadat del Girona FC per la mala situació de l'equip a la lliga.[9] El desembre del mateix any es va incorporar al Cadis CF.[10]

El 28 de maig de 2021, el Nàstic de Tarragona anuncia que Agné es farà càrrec de l'equip durant la temporada 2021-2021, a la nova categoria de la RFEF, amb una temporada més opcional.

Clubs

[modifica]

Com a jugador

[modifica]
Club Any
Reial Saragossa B 1992-1993
Girona FC 1993-1995
UE Figueres 1995-1998
CE Binèfar 1999-2001
Palamós CF 2001-2002
Girona FC 2002-2003

Com a entrenador

[modifica]
Club Any
Peralada CF 2003-2006
Palamós CF 2006-2007
Girona FC 2007-2009
RC Recreativo de Huelva 2009-2010
Girona FC 2010-2012

Referències

[modifica]
  1. Retortillo, Santi. «El idilio perfecto de Agné» (en castellà). El Periódico de Aragón, 30-10-2008. [Consulta: 21 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
  2. «Raúl Agné es destituido como técnico el Girona» (en castellà). El Mundo Deportivo, 18-05-2009. [Consulta: 21 febrer 2011].
  3. «Raúl Agné, nuevo técnico del Recre» (en castellà). Marca, 01-12-2009. [Consulta: 21 febrer 2011].
  4. «Raúl Agné no continuará en el banquillo del Recre "por motivos personales"» (en castellà). diari As, 14-06-2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
  5. «Raúl Agné vuelve como entrenador al Girona» (en castellà). Marca, 21-07-2010. [Consulta: 21 febrer 2011].
  6. «Raül Agné marxa de la roda de premsa perquè no el deixen parlar en català». Avui, 13-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  7. «Raül Agné fa furor a la xarxa després de plantar els periodistes per no poder parlar en català». 3cat24.cat, 18-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  8. Monzó, Quim. «! تحيا كاتالونيا حرة (Visca Catalunya Lliure!)» (en castellà). La Vanguardia, 15-02-2011. [Consulta: 21 febrer 2011].
  9. «El Girona fa oficial la destitució d'Agné». Girona: elperiodico.cat, 15-01-2012. [Consulta: 15 gener 2012].
  10. «Agné fitxa pel Cadis i s'endú Rodri que deixa penjat l'Olot». Girona: elpuntavui.cat, 11-12-2012. [Consulta: 11 desembre 2012].

Enllaços externs

[modifica]