Vés al contingut

Reagrupament per la República

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: RPR)
Infotaula d'organitzacióReagrupament per la República
Dades
Nom curtRPR Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiagaullisme
conservadorisme
liberalisme conservador Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació5 desembre 1976
FundadorJacques Chirac Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició21 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJacques Chirac (1976–1994)
Alain Juppé (1994–1997)
Philippe Séguin (1997–1999)
Nicolas Sarkozy (1999–1999)
Michèle Alliot-Marie (1999–2002)
Serge Lepeltier (2002–2002) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Reagrupament per la República (francès, Rassemblement pour la République, RPR) és un partit polític francès de dreta que reivindica el neo-gaullisme, una forma de fer política inspirada per Charles de Gaulle i la Resistència durant la Segona Guerra Mundial. Fou creat el 1976 sota l'impuls de Jacques Chirac, aleshores en conflicte personal (però no ideològic) amb el president de la República amb els Republicans Independents, Valéry Giscard d'Estaing, i és considerat com l'equivalent francès del Partit Conservador britànic. Es va dissoldre dins l'UMP el 2002.

Històric dels partits gaullistes

[modifica]

El RPR

[modifica]

Història

[modifica]

El Reagrupament per la República fou creat per Jacques Chirac el 5 de desembre de 1976. Aquest té la pretensió de sostenir una política fonamentada en el respecte intransigent de la sobirania del poble i la independència nacional, de la llibertat, de la responsabilitat i de la dignitat de l'home, segons els seus estatuts. Com que es va oposar obertament a la política dirigida per Barre, d'intervencionisme estatal en nom dels gaullistes, els ministres van recórrer a l'article 49-3 de la constitució pel qual un text proposat pot ser adoptat si una moció de censura no és aprovada per majoria.

Electoralment, s'han presentat sovint aliats de la UDF i de DVD, com l'URC (Unió per la República i del Centre) el 1988, o la UPF (Unió per França) el 1993, la direcció del RPR es pronuncià – arran l'elecció de Jacques Chirac com a president de la República – per un reagrupament més estret de les estructures del partit.

D'aquesta manera, sota la direcció de Philippe Séguin, fou creada el 1998 l'Alliance, que regrupa el RPR, l'UDF i DL. Aquesta estructura es va dissoldre el 1999, quan va la UDF va refusar constituir una llista comuna a les eleccions europees.

El 2000, el RPR llençà una proposta de creació d'un partit únic de la dreta parlamentària: Unió en moviment (UEM) per tal de preparar l'elecció presidencial francesa de 2002, reagrupant les tendències gaullistes, liberals i demòcratacristianes.

El 24 d'abril de 2002, el RPR aprovà la creació d'una Unió per la Majoria Presidencial (UMP), destinat a donar suport Jacques Chirac a la segona volta de les eleccions presidencials. El 21 de setembre del mateix any, els compromisaris extraordinaris de Villepinte adoptaren pel 86,5% la dissolució del RPR al si de l'UMP, nou partit successor de la Unió per a la Majoria Presidencial el 17 de novembre de 2002.

La Unió dels Joves pel Progrés (UJP, fundat el 1965) i la Unió dels Estudiants pel Progrés (UEP) constituiran els moviments de joventut dels partits gaullistes successius, fins a la creació de les Joventuts RPR, un dels primers responsables de la quan fou Nicolas Sarkozy.

Resultats dels candidats RPR a les eleccions presidencials

[modifica]

Nombre de diputats del grup RPR a l'Assemblea nacional

[modifica]
  • 1978 - 1981: 154 membres amb 11 afins (sobre 491)
  • 1981 - 1986: 88 membres amb 9 afins (sobre 491)
  • 1986 - 1988: 155 membres amb 8 afins (sobre 577)
  • 1988 - 1993: 130 membres amb 3 afins (sobre 577)
  • 1993 - 1997: 257 membres amb 12 afins (sobre 577)
  • 1997 - 2002: 140 membres amb 6 afins (sobre 577).

Nombre d'afiliats[1]

[modifica]
  • 1976 : 285 000
  • 1977 : 401 000
  • 1979 : 760 000
  • 1981 : 670 000
  • 1983 : 850 000
  • 1986 : 885 000 (35% de dones)
  • 1995 : 454 000
  • 2002 : 90 000

Responsables

[modifica]

Llista dels presidents

[modifica]

Llista dels secretaris generals

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Quid 2004, Dominique i Michèle Frémy, Éditions Robert Laffont