RMS Olympic
L'Olympic durant les seves proves de mar, 1911 | |||||
Nom curt | Olympic | ||||
---|---|---|---|---|---|
Drassana | Harland and Wolff | ||||
Número assignat per la drassana | 400 | ||||
Lloc de producció | Belfast | ||||
Historial | |||||
Autoritzat | 1907 | ||||
Col·locació de quilla | 16 desembre 1908 Arrol Gantry (en) | ||||
Avarament | 20 octubre 1910 | ||||
Entrada en servei | 31 maig 1911 | ||||
Viatge inaugural | 14 juny 1911 | ||||
Retirada del servei | |||||
Propietari/s
| |||||
31 maig 1911 – 1934 | |||||
Operador | White Star Line | ||||
Port base | Liverpool | ||||
Viatge inaugural | 14 juny 1911 (Southampton-Nova York) | ||||
Destí | Canvi d'operador per fusió d'empreses | ||||
1934 – 1935 | |||||
Operador | Cunard-White Star Line | ||||
Destí | Desballestament | ||||
Característiques tècniques | |||||
Tipus | Transatlàntic | ||||
Classe | Classe Olympic | ||||
Desplaçament | 52310 t | ||||
Eslora | 269 m | ||||
Mànega | 28,19 m | ||||
Calat | 10,54 m | ||||
Propulsió | 29 calderes de tipus escocès (24 amb doble entrada i 5 amb una sola entrada). Dos motors de Motor de moviment alternatiu de vapor de triple expansió, cadascun produint 15.000 CV, per moure les hèlices laterals. Una turbina de vapor de baixa pressió produint 59.000 CV al màxim de revolucions per moure l'hèlice central.[1]
| ||||
Potència | 59.000 CV | ||||
Velocitat | 21.00 kn | ||||
Cobertes | 9 | ||||
Capacitat | 2.435 900 | ||||
Més informació | |||||
Distintiu de trucada |
El RMS Olympic va ser el primer transatlàntic de la Classe Olympic dissenyat per Thomas Andrews i va ser construït per les drassanes Harland and Wolff. A la mateixa classe hi pertanyien els vaixells RMS Titanic i HMHS Britannic, ambdós s'acabarien enfonsant. Al contrari que els altres vaixells de la seva classe l'Olympic va servir durant molt temps (des de 1911 a 1935) i per això es coneix com a «Old Reliable» (en català "Vell Fiable"). Els tres vaixells de la classe Olympic s'havien d'anomenar originalment Olympic, Titanic i Gigantic, en honor de les races de la mitologia grega: els déus olímpics, els Titans, i els Gegants. El Gigantic va ser reanomenat a l'últim moment Britannic.
Equipaments
[modifica]L'Olympic va ser dissenyat com un vaixell luxós, amb els espais i comoditats pels passatgers molt semblants als del seu famós vaixell germà, el Titanic, tot i que amb petites variacions.[2] Els passatgers de primera classe gaudien de cabines luxoses, algunes equipades amb bany privat. Podien prendre els àpats a l'immens i luxós saló principal del vaixell o al més íntim "Á la Carte Restaurant". També destaca la coneguda escalinata típica dels transatlàntics de la classe Olympic; així com ascensors (una innovació per l'època).[3] Aquest passatgers comptaven també amb una sala de fumadors i el Cafe Veranda decorat amb palmeres.[4] Altres comoditats eren la piscina coberta, els banys turcs[5] i el gimnàs.[6]
Les instal·lacions dels passatgers de segona classe incloïen sala de fumadors, biblioteca, un gran menjador i un ascensor.[7] Finalment els passatgers de tercera classe disposaven d'habitacions i equipaments millors que la majoria de vaixells de passatgers del moment. Així en comptes de gran dormitoris disposaven de cabines amb de 2 a 10 lliteres. També disposaven de sala de fumadors, una àrea comuna i un menjador-saló.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Mark Chirnside's Reception Room: Olympic, Titanic & Britannic: Olympic Interview, January 2005». Markchirnside.co.uk. [Consulta: 16 juliol 2009].
- ↑ «www.titanicandco.com/olympic». Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 18 agost 2013].
- ↑ (francès) Les escaliers de 1 Classe, le Site du Titanic. Consultat 30 juliol 2009
- ↑ (francès) La Vie à bord du Titanic, le Site du Titanic. Consultat 30 juliol 2009
- ↑ (francès) Les Bains Turcs et la Piscine, le Site du Titanic. Consultat 30 juliol 2009
- ↑ (francès) Le Gymnase, le Site du Titanic. Consultat 30 juliol 2009
- ↑ 7,0 7,1 New York Times – Olympic Like A City – 18 June 1911 encyclopedia-titanica.org