Vés al contingut

Quintin Brand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSir Quintin Brand

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1893 Modifica el valor a Wikidata
Kimberley (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Mutare (Zimbàbue) Modifica el valor a Wikidata
Altres noms"Flossie"[1]
Activitat
Ocupacióoficial, aviador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913-1943
Carrera militar
Branca militarRoyal Air Force RAF
Rang militarVicemariscal de l'Aire
Comandant de (OBSOLET)Grup 10
56è Esquadró
44è Esquadró
151è Esquadró
112è Esquadró
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial:
Premis


El Vicemariscal de l'Aire Sir Christopher Joseph Quintin Brand KBE DSC MC DFC (25 de maig de 1893 – 7 de març de 1968) va ser un oficial sud-africà[2] de la Royal Air Force.

Biografia

[modifica]

Brand va néixer a prop de Kimberley, (Sud-àfrica), fill d'un inspector de la policia de Johannesburg. S'uní a la Força de Defensa de Sud-àfrica el 1913.

Durant els anys 1914-15, continuà el seu servei a la Força de Defensa de Sud-àfrica.[3] El 1915 viatjà a Anglaterra, on va ser destinat al Royal Flying Corps. Va aprendre a volar, rebent el 30 de març de 1916 el Certificat del Royal Aero Club n. 3.949. Durant la I Guerra Mundial, volà amb Nieuport 17, servint a França al 1r Esquadró del RFC com a Comandant de Vol abans de tornar a Anglaterra. El 1918 esdevingué comandant del recent format 151è Esquadró. Era un esquadró de caces nocturns, equipats amb Sopwith Camels específicament modificats. L'esquadró va abatre 26 bombarders Gotha, dels quals Brand n'abaté 4. Entre 1917 i 1918 reclamà un total de 12 victòries (7 amb el 1r Esquadró, 5 amb el 151è i 1 amb el 112è, sent condecorat amb la Creu dels Vols Distingits.[4]

Lt. Christopher Quintin Brand, No 1 RFC, c. 1917

El 1920, The Times oferí un premi de £10.000 per al primer pilot que volés de Londres a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). El General Smuts volia que fos un pilot sud-africà qui guanyés, i autoritzà l'adquisició d'un Vickers Vimy, G-UABA anomenat Silver Queen, a un cost de £4.500. Els pilots tinent coronel Pierre van Ryneveld (comandant) i el capità Quintin Brand (co-pilot) van formar la tripulació.

Van enlairar-se de Brooklands el 4 de febrer de 1920, aterrant a Heliopolis (Cairo), però en el vol fins a Wadi Halfa van haver d'aterrar per problemes de sobreescalfament al motor a falta d'uns 100 km. La parella va llogar un altre Vimy a Heliopolis, continuant fins a Bulawayo, a Rhodèsia del Sud, on l'avió va patir danys greus en enlairar-se;[5] i van Rynevald i Brand van llogar un Airco DH.9 per continuar el viatge fins a Ciutat del Cap. Encara que van ser desqualificats, el govern sud-africà els premià amb £5,000 a cadascun. Tots dos van rebre l'Orde de l'Imperi Britànic el 1920 per la seva temptativa.[6][7]

Entre 1925 i 1927, Brand va ser Oficial Tècnic Superior al Royal Aircraft Establishment, Farnborough. El 1929, va ser destinat a Abu Qir (Aboukir), Egipte, sent posteriorment nomenat Director General de l'Aviació a Egipte entre 1932 i 1936.[8]

Durant la Segona Guerra Mundial, Brand va ser comandant del Grup 10, responsable de la defensa del sud-oest d'Anglaterra i del sud de Gal·les. Es mostrà un ferm defensor del Vice-mariscal Keith Park, advocant per l'ús de petits grups de caces, ràpidament desplegats per interceptar els atacs de la Luftwaffe.[8] Posteriorment esdevindria comandant del Grup 20 d'entrenament. En retirar-se el 6 de novembre de 1943, tenia el rang de Vicemariscal de l'Aire.

Després de retirar-se de l'Exèrcit, Brand es casà amb Mildred Vaughan el 1943. S'havia casat amb la seva germana Marie el 1920, però aquesta havia mort el 1941. Els Brands van viure a Surrey fins al 1950, quan es mudaren a Rhodèsia del Sud. Quintin Brand va morir el 7 de març de 1968.[8]

Historial

[modifica]

Dates de promoció

[modifica]

Exèrcit

[modifica]
  • Tinent de 2a: 15 de març de 1916
  • Capità: 15 de febrer de 1917
  • Major: 13 de febrer de 1918

RAF

[modifica]

Condecoracions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Christopher Joseph Quintin Brand
  2. ↑ Systems Heritage 1919 Vickers Vimy investis.com
  3. ↑ Joseph, C.J.B. "Brand, Sir (Christopher Joseph) Quintin (1893–1968)." Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004. Consultat el: 14 març 2009.
  4. ↑ Ases de la aviación V. 3 (en castellà). Barcelona: Delta, 1984, p. 111. ISBN 84-85822-81-1. 
  5. ↑ Jackson 1988, p. 202.
  6. ↑ Quintin Brand Photo 1920[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Formation of the SAAF
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Sir Christopher Quintin Brand. Arxivat 2012-02-14 a Wayback Machine. Twickenham Museum. Consultat el: 14 març 2009.
  9. ↑ The London Gazette: no. 31900. p. 5480. 14 maig 1920. Consulta: 2009-03-14.
  10. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 30713. p. 6359. 31 maig 1918. Consulta: 2009-03-14.
  11. ↑ The London Gazette: (suplement) no. 30036. p. 3935. 24 abril 1917. Consulta: 2009-03-14.

Bibliografia

[modifica]
  • Barker, Ralph. A Brief History of the Royal Flying Corps in World War One. London: Robinson Publishing, 2002. ISBN 1-84119-470-0.
  • Jackson, A.J. British Civil Aircraft 1919-1972: Volume III. London: Putnam, revised second edition, 1988. ISBN 0-85177-818-6.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quintin Brand


Precedit per:
N J Gill 		Comandant del Grup 10 de la RAF
1940 – 1941 		Succeït per:
A H Orlebar
Precedit per:
A J Capel 		Comandant del Grup 20 de la RAF
1941-1943 		Succeït per:
Grup absorbit pel Grup 22 de la RAF
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quintin_Brand&oldid=34036051»