Quint Pompeu Rufus (pretor 63 aC)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  antiga Roma |
| Mort | segle I aC valor desconegut |
| Governador romà | |
| Pretor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, polític, militar |
| Període | República Romana |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
Quint Pompeu Rufus (llatí: Quintus Pompeius Rufus) va ser un magistrat romà del segle i aC membre de la gens Pompeia, però de relació desconeguda amb altres membres de la gens.
Era pretor l'any 63 aC i va ser enviat a Càpua, on va restar fins al 62 aC per controlar els esclaus a la Campània i la Pulla i evitar que s'aixequessin en revolta en suport de Catilina. El 61 aC va obtenir Àfrica com a propretor, però amb títol de procònsol, província que segons Ciceró va governar amb gran integritat.
No va aconseguir ser escollit cònsol encara que es pensa que es va presentar a alguna elecció en anys posteriors. Se sap que encara era viu l'any 56 aC.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Londres: John Murray, 1876, p. 476.