Quartet (estrofa)
El quartet és una estrofa de quatre versos d'art major (9 o més sil·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer i el segon amb el quart (ABAB), o el primer amb segon i el tercer amb el quart (AABB). Generalment la rima és però ABBA o ABBA. Si és d'art menor (de 8 síl·labes o menys) s'anomena quarteta, tot i que la tradició catalana medieval, en la Mètrica Catalana, no tenia en compte aquesta distinció.[1] El quartet com a tal s'ha usat independentment, però el seu ús més comú ha estat formant part d'un poema més llarg com el sonet.
Exemple de quartet
[modifica]Que jo mateixa, si no fos tan llega,
En lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
Jo sóc la vaca de la mala llet. Pere Quart
Combinacions mètriques
[modifica]Quartets isomètrics (un sol tipus de vers)
[modifica]- Alexandrins (vers de 12 síl·labes) :
« Le soir tombait, un soir équivoque d'automne :
Les belles, se pendant rêveuses à nos bras,
Dirent alors des mots si spécieux, tout bas,
Que notre âme, depuis ce temps, tremble et s'étonne. » Les ingénus – Verlaine, Les fêtes galantes
- Decasíl·labs (vers de 10 síl·labes) :
- Octosíl·labs (vers de 8 síl·labes) :
- Heptasíl·labes (vers imparells de 7 síl·labes) :
- Pentasíl·labs (vers imparell de 5 síl·labes) :
- i d'altres encara de parells o imparells : tetrasíl·labs de 4 síl·labes, 9 síl·labes…..
Quartets heteromètrics
[modifica]Les combinacions són extremadament variables, per exemple :
- 8/8/12/8 síl·labes :
- 12/12/12/6 syllabes :
« Un soir, t'en souvient-il ? nous voguions en silence,
On n'entendait au loin, sur l'onde et sous les cieux,
Que le bruit des rameurs qui frappaient en cadence
Tes flots harmonieux. » Le lac (Lamartine)
- 12/6/12/6 síl·labes :
- 6/6/2/6 síl·labes :
- 12/3 síl·labes :
- versos lliures :
Quartet aïllat
[modifica]El quartet es pot usar sol i aleshores constitueix un petit poema complet com n'hi molts exemples des de l'Edat Mitjana:
- Per exemple en François Villon :
« Je suis François, dont il me poise
Né de Paris emprès Pontoise
Et de la corde d'une toise
Saura mon col que mon cul poise »
- En Nostradamus en les seves Centuries :
« Le lyon ieune le vieux surmontera,
En champ bellique par singulier duelle:
Dans cage d'or les yeux luy creuera,
Deux classes vne, puis mourir, mort cruelle. » (I, 35)
- En forma d'epigrama en Voltaire :
« L'autre jour au fond d'un vallon,
Un serpent piqua Jean Fréron ;
Que croyez-vous qu'il arriva ?
Ce fut le serpent qui creva. »
Referències
[modifica]- ↑ «Mètrica i versificació». Arxivat de l'original el 2013-03-22. [Consulta: 7 setembre 2012].