Vés al contingut

Puigcerdà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPuigcerdà
Imatge
l'Estany de Puigcerdà
Tipusmunicipi de Catalunya i ciutat fronterera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 25′ 54″ N, 1° 55′ 42″ E / 42.431666666667°N,1.9283333333333°E / 42.431666666667; 1.9283333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialAlt Pirineu
ComarcaBaixa Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalPuigcerdà Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.764 (2023) Modifica el valor a Wikidata (516,61 hab./km²)
Llars408 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPuigcerdanenc, puigcerdanenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície18,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre i riu Querol Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.202 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Alp
Enveig
Ur
la Guingueta d'Ix
Guils de Cerdanya
Fontanals de Cerdanya
Bolvir
Palau de Cerdanya Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1178 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Gassió Borràs (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17141 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171411 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpuigcerda.cat Modifica el valor a Wikidata

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, la Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud, amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Geografia o medi físic

[modifica]

Climatologia

[modifica]

A Puigcerdà el clima és mediterrani pirinenc. Els hiverns són freds amb temperatures mitjanes entre 2 °C i -3 °C de mitjana, i els estius són suaus amb unes temperatures d'entre 14 i 18 °C. Tot l'any hi pot glaçar, prova de l'elevada amplitud tèrmica tant diària com anual.

Precipitacions

[modifica]

La precipitació mitjana anual és d'uns 700 mm.

Festes

[modifica]

La Festa de l'Estany se celebra el primer diumenge de l'última desena del mes d'agost i marca la fi de la temporada estival a Puigcerdà

La Festa de la Mare de Déu de la Sagristia o del Campanar se celebra les primeres setmanes de Setembre

Puigcerdà va acollir el 2015, la IX Fira del Món Geganter

[1]

Paràmetres meteorològics per a Puigcerdà
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Sep. Oct. Nov. Dec. Anual
Temp. màx. registrada (°C) 20 24,3 25,5 27 30,2 37,5 35,8 37,1 31 26,1 23,5 22.6 37,5
Temp. màx. mitja (°C) 3 6 12 16 21 25 27 27 22 15 11 4 18
Temp. mín. mitja (°C) -8 -7 -4-1 4 8 1211 6 1 -3 -7 3
Temp. mín. registrada (°C) -28,5-24,5 -14,6 -10,5 -6,3 -1,0 4,4 3,8 -4,2-11,4-20,4 -29,6 -29,6
% precipitació forma pluja 22 325686 9498 99 99 96 8752 31 74
% precipitació forma neu 78 68 44 14 6 2 11 4 13 4869 26

Demografia

[modifica]
Torre del Campanar

Al llarg dels segles xiii i xiv, es produí una desclosa demogràfica provocada per una economia en alça, fet que dugué la vila a esdevenir una de les principals ciutats de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que abasta del segle xv al XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle xviii s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle xix. Després de la Guerra Civil Espanyola sofrí una nova davallada. Els darrers anys, la població ha augmentat significativament en correlació amb la florida de la construcció.

El 1856, incorpora Rigolisa i Ventajola; el 1969, Vilallobent i Age.[2]

Entitat de població Habitants
la Guingueta 965
Puigcerdà 7411
Rigolisa 41
Sant Marc 244
Sant Martí 274
Deulofeu 349
Ventajola 7
Age 110
Vilallobent 85


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
423 316 408 1.388 2.036 2.613 2.645 2.931 2.861 2.982

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.749 3.090 2.845 3.595 4.561 5.526 5.818 6.475 6.365 6.365

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.356 6.580 6.902 7.774 8.370 8.859 9.365 8.746 8.957
 8.761

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
8.810
 8.981
 9.486
 9.484 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Història

[modifica]

Edat mitjana

[modifica]

La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó, que va manar construir una ciutat sobre un turó anomenat mont Cerdà. Va adquirir els terrenys al monestir de Sant Miquel de Cuixà i hi traspassà la capital de la Cerdanya des d'Ix.

Als anys 1281 i 1309, va patir uns grans incendis que van causar grans danys a la ciutat. Té un gran estany artificial la concessió del qual va ser atorgada pel rei Sanç I de Mallorca, l'any 1310, destinat al regadiu de les terres del terme. Per un document de l'any 1342, se sap que la muralla que envoltava la ciutat tenia vuit portes. El 1428 va tenir lloc un gran terratrèmol que va destruir novament una part de la ciutat. L'ocupació del comtat de la Cerdanya durant la Guerra Civil catalana pel Tractat de Baiona de 1462 tindria lloc quan Puigcerdà va ser presa el 16 de juny de 1463.[3] i no es recuperà per al Principat fins al Tractat de Barcelona el 1493.[4]

S.XX

[modifica]
Focs d'artifici al campanar de Puigcerdà. Festa de la Sagristia

La ciutat fou atacada el 1667 en ocasió de la Guerra de Devolució, i s'hi dirigí el Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs, que estava a Girona, però l'atac francès fou rebutjat abans que arribés.[5]

Durant la Guerra de Successió (1702-1715), Puigcerdà va donar l'obediència a Carles III el 28 d'octubre del 1705. Dos anys després, una incursió de l'exèrcit francès va situar la vila en l'òrbita borbònica fins a la fi del conflicte. En el marc de la Guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), l'exèrcit francès va tornar a dominar tota la Cerdanya. El seu control va comportar que es restablís, encara que momentàniament, el govern municipal anterior a la Nova Planta.[6]

Durant la Tercera Guerra carlina, Francesc Savalls i Massot va intentar prendre la vila tres vegades, el 1873,[7] 1874 i 1875.

Economia

[modifica]
Mercat a la plaça Major a principis del segle xx

La seva economia es basa en el turisme i en el sector de la construcció. Els mercats hi són multitudinaris (cada diumenge, hi ha mercat i freqüentment es fan fires artesanals). És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i Alp 2500 (la Molina i Masella). També disposa d'espais de camps de golf: el Golf de Fontanals i el Reial Club de Golf de la Cerdanya. Gràcies a la seva localització, i pel fet de ser una capital del Pirineu català, és un punt de partida d'excursions de tota mena per a conèixer tots els racons de la comarca.

Política i administració

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Turiera-Puigbó Masana (1979-81) Julio Pérez de Rozas (1981-83) Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Joan Llombart i Padrós CiU 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Llombart i Padrós CiU 30/06/1987 --
1991–1995 Francesc Rosell i Blanich ERC 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Carretero i Grau ERC 17/06/1995 --
1999–2003 Joan Carretero i Grau ERC 03/07/1999 --
2003–2007 Joan Carretero i Grau / Joan Planella i Casasayas ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Joan Planella i Casasayas ERC 16/06/2007 --
2011–2015 Albert Piñeira Brosel CiU 11/06/2011 --
2015–2019 Albert Piñeira Brosel CiU 13/06/2015 --
2019-2023 Albert Piñeira Brosel JxCAT 15/06/2019 --
Des de 2023 Jordi Gassió Junts per Catalunya 17/06/2023 --
Resultats electorals - Puigcerdà, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
Junts per Catalunya Albert Piñeira Brosel 2.149 9 58,73
Esquerra Republicana de Catalunya Joan Manel Serra 955 3 26,10
Partit Popular Meritxell Forment 277 1 7,57
COMPROMÍS PER PUIGCERDÀ-CANDIDATURA DE PROGRÉS (CP) Ester Jiménez 196 - 5,36
Total 3.577 13

En aquest municipi, l'any 1985, cau detinguda la direcció de l'organització terrorista Terra Lliure per forces policials.

El 16 de setembre del 2009, l'aleshores regidor del PSC-PSOE Ramon Serra i Codinachs va anunciar que abandonaria la seva formació per afiliar-se a Reagrupament quan aquesta esdevingués un partit polític.[8]

Llocs d'interès

[modifica]

Entitats i associacions

[modifica]

Fires i festes

[modifica]

Persones il·lustres

[modifica]

Històrics

[modifica]

Actuals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Climatologia. La Cerdanya.». Climatologia comarcal. Servei Meteorològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2013. [Consulta: 19 abril 2013].
  2. ↑ BOSOM ISERN Sebastià; SOLÉ IRLA Martí. Carrers i places de Puigcerdà, una passejada per la seva història. Puigcerdà: Ajuntament de Puigcerdà, 1998, p. 44 i 163. 
  3. ↑ Ryder, Alan. The wreck of Catalonia: civil war in the fifteenth century. Oxford University Press, 2007, p. 139. ISBN 978-0199207367. 
  4. ↑ Bolòs, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 139 (Col·lecció El Cangur / Diccionaris). ISBN 84-297-4706-0. 
  5. ↑ Busquets i Dalmau, Joan. La Catalunya del Barroc vista des de Girona. vol.2. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 406. ISBN 8478265732. 
  6. ↑ «Ruta 1714 (Puigcerdà)». Web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 20 de març 2014. [Consulta: 5 juliol 2014]. CCBYSA
  7. ↑ Sánchez i Carcelén, Antoni «Resistir és vèncer: el setge carlí de Puigcerdà durant la Setmana Santa de 1873». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2008-2009, 2010, p.197-215 [Consulta: 15 gener 2013].
  8. ↑ El regidor del PSC de Puigcerdà repta el partit i se suma a Reagrupament a Regió 7.
  9. ↑ «La gran torre de la Cerdanya». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, 11-2012, p.64. ISSN: 1695-2014.
  10. ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.43. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  11. ↑ «Monestirs de Catalunya».
  12. ↑ «Conclou el VI Festival Internacional de Cinema de Cerdanya». Viure als Pirineus, 05-10-2015.
  13. ↑ «VI Festival Internacional de Curtmetratges i Cinema Independent de Cerdanya». Institut Ramon Muntaner, 21-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  14. ↑ «Spot VI Festival Internacional de Cine de Cerdanya» (en castellà). Sweet Events, 07-07-2015. [Consulta: 7 octubre 2015].
  15. ↑ Clotet, Dolors «Puigcerdà clou el festival de cinema amb bones notícies». Regió 7, 06-08-2015.
  16. ↑ «Festes i activitats anuals». Ajuntament de Puigcerdà. Arxivat de l'original el 2017-12-28. [Consulta: 21 juny 2013].
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1176-cat-festa_de_lestany_de_puigcerda.htm

https://www.puigcerdaturisme.cat/agenda/festa-de-la-sagristia-3/ https://gegants.cat/activitats/fira-del-mon-geganter/

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Viquidites
Viquidites
 Viquidites
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Puigcerdà&oldid=34044102»