Vés al contingut

Puig del Cérvol

Plantilla:Infotaula indretPuig del Cérvol
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuntanya Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc de Garraf Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGavà (Baix Llobregat) i Castelldefels (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 16′ 48″ N, 1° 56′ 42″ E / 41.280051°N,1.945134°E / 41.280051; 1.945134
Característiques
Altitud311 m Modifica el valor a Wikidata
Materialdolomia
pedra calcària Modifica el valor a Wikidata

El Puig del Cérvol és una muntanya de 311 metres que es troba entre els municipis de Castelldefels i Gavà, a la comarca del Baix Llobregat, i Sitges a la del Garraf. Principalment està constituït per dolomies i calcàries dels períodes Juràssic i Cretaci inferior, excepte a la seva part nord-oest, on els materials són calcàries amb intercalacions dolomítiques dels períodes Valanginià i Barremià del Cretaci inferior.[1]

Al sud del turó, a 295 metres d'altitud, es troben les runes d'una pleta. Aquesta edificació anomenada Pleta dels Vaquers (Pleta del Cérvol) o Corral d'en Vinyes (Corral del Cérvol). És esmentada en un document de l'any 1538.[2] L'ús de pletes a l'aire lliure de pedra en sec es dona entre els segles XVI i XIX en els llocs més muntanyosos del Massís del Garraf. Es caracteritzen per ubicar-se adosades a masies o aïllades, de planta rectangular, una part de la superfície a l'aire lliure i una altra coberta de teules. Els ramats transhumants que venien a hivernar aprofitaven l'existència de pastures d'hivern i les temperatures benignes.

Pel cim del turó passa un sender local de petit recorregut (SL-C 99)[3] de 6,1 km, que va des del Centre d'Activitats Ambientals de Cal Ganxo (Castelldefels) al cim de La Morella (Begues), el més alt del Massís del Garraf.

Referències

[modifica]
  1. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa geològic comarcal del Baix Llobregat, escala 1:50.000, 2005.  PDF
  2. Miret Mestre, Magí. “Construccions ramaderes de pedra en sec des de la protohistòria fins a l'època moderna al massís del Garraf (Barcelona)” dins Actes de la V Trobada d'Estudi per a la Preservació del Patrimoni de Pedra en Sec als Països Catalans (2009). Consell de Mallorca, 2011, p. 229.  PDF
  3. Mapa dels Parcs del Garraf i d'Olèrdola. Diputació de Barcelona, 2017.  PDF