Psicòtrop

Un psicòtrop és una substància química que actua principalment sobre el sistema nerviós central. Algunes són prescrites amb finalitats terapèutiques (medicació psicotròpica o psicofàrmacs), de les quals no es parla en aquest article.

La seva acció comporta canvis temporals sobre la percepció, l'estat d'ànim, l'estat de consciència i el comportament. Un psicòtrop pot actuar com a depressor (alenteix el sistema nerviós central), estimulant (activa el sistema nerviós central) o al·lucinogen (indueix al·lucinacions, alteracions de les percepcions i altres deformacions de funcionament del sistema nerviós central).

Moltes de les substàncies psicoactives produeixen canvis subjectius als estats de consciència i d'humor que poden ser experimentats com a plaents (com l'eufòria) o útils (estat d'alerta augmentat). Això, conjuntament amb els seus efectes bioquímics, n'afavoreixen l'addicció, és a dir el consum excessiu amb grans riscos i conseqüències negatives per la salut.

Història

L'ús de substàncies psicoactives es pot rastrejar fins a la prehistòria. Les evidències arqueològiques de l'ús de substàncies psicoactives, principalment plantes, daten d'almenys 10.000 anys; les evidències històriques indiquen un ús cultural fa 5000 anys. Hi ha evidències de la masticació de fulles de coca, per exemple, en la societat peruana fa 8000 anys.

Les substàncies psicoactives s'han utilitzat amb fins mèdics i per alterar la consciència. L'alteració de la consciència pot ser una motivació principal, similar a la necessitat de calmar la set, la fam o el desig sexual. Això es pot manifestar en la llarga història de l'ús de drogues i fins i tot en el desig dels nens de girar, balancejar-se o lliscar, suggerint que l'anhel d'alterar l'estat mental és universal.

Durant el segle XX, la majoria dels països inicialment van reaccionar davant l'ús recreatiu de drogues prohibint la producció, distribució o consum a través de la criminalització. Un exemple notable va ser la llei seca als Estats Units, on l'alcohol va ser prohibit durant 13 anys. En les últimes dècades, entre els governs i els cossos de seguretat s'ha format l'opinió que l'ús il·legal de drogues no es pot aturar mitjançant la prohibició. Una organització amb aquesta opinió, Forces de Seguretat Contra la Prohibició (LEAP), va arribar a la conclusió que "[fent] la guerra contra les drogues, el govern ha agreujat els problemes de la societat i els ha empitjorat molt. Un sistema de regulació, en lloc de prohibició, és una política pública menys perjudicial, més ètica i més efectiva".

Classificació

Les drogues psicoactives es divideixen en 3 grans grups en funció dels seus efectes farmacològics:

• Estimulants. Substàncies que desperten, estimulen la ment i poden arribar a causar eufòria però sense alterar la percepció.

Exemples: cafè, tabac, amfetamines, te, cacau, guaraní, ephedra, cat i coca.

• Depressors. Inclouen sedants, hipnòtics i narcòtics. Calmen, adormen, disminueixen l'ansietat i atordeixen els sentits.

Exemples: opioides, barbitúrics, benzodiazepines i l'alcohol.

• Al·lucinògens. Incloent psicodèlics, dissociatius i delirants. Aquesta categoria engloba totes les substàncies que produeixen alteracions a la percepció (incloent la percepció de l'espai i el temps) així com alteren els estats emocionals.

Exemples: psilocibina, LSD, Salvia divinorum, marihuana i òxid de dinitrogen.

Vegeu també

• Fenetilina