Pseudojohannita
 Pseudojohannita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₃(OH)₂[(UO₂)₄(SO₄)₂]· 12H₂O |
| Epònim | pseudo- i johannita  |
| Localitat tipus | mina Rovnost (Werner Mine), Jáchymov (St Joachimsthal), Jáchymov District (St Joachimsthal), Erzgebirge, Regió de Karlovy Vary, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.EC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.EC.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,027Å; b = 10,822Å; c = 13,396Å; α = 87,97°; β = 109,2°; γ = 90,89° |
| Color | verd molsa |
| Exfoliació | perfecta en (101) |
| Densitat | 4,31 g/cm³ (mesurada); 4,38 g/cm³ (calculada) |
| Fluorescència | verd |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-019 |
| Símbol | Pjh |
| Referències | [1] |
La pseudojohannita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la zippeïta. Rep el seu nom per la seva semblança en aparença a la johannita.
Característiques
[modifica]La pseudojohannita és un sulfat de fórmula química Cu₃(OH)₂[(UO₂)₄(SO₄)₂]· 12H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema triclínic. Els exemplars que es troben a la localitat tipus acostumen a ser agregats formats per cristalls amb forma irregular, de fins a 25 μm de longitud. Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Nacional de Praga, a la República Txeca, i al Musue Geològic de Lausana, a Suïssa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudojohannita pertany a «07.EC: Uranil sulfats amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: cobaltzippeïta, magnesiozippeïta, niquelzippeïta, natrozippeïta, zinczippeïta, zippeïta, rabejacita, marecottita i sejkoraïta-(Y).
Formació i jaciments
[modifica]És un producte d'alteració de les escombreres de les mines. Va ser descoberta a la mina Rovnost, a Jáchymov (St Joachimsthal), Erzgebirge (Regió de Karlovy Vary, República Txeca), on sol trobar-se associada a altres minerals com: uranopilita, uraninita, tennantita, pirita, johannita, guix i calcopirita.
Referències
[modifica]- ↑ «Pseudojohannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juliol 2017].