Vés al contingut

Portatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El portatge, era un antic impost de naturalesa indirecta, existent en els regnes de Castella, Aragó i Navarra que podia gravar els drets de trànsit, que satisfeien els que anaven de camí, trepitjaven terreny del rei o del senyor, o entraven a la ciutat. En altres ocasions gravava les transaccions en si i es solien demanar en els llocs de major concurrència, sobretot a les fires i mercats. Podia gravar tant a les persones, com a les mercaderies o animals.

Era semblant al dret barcatge o al dret de pontatge, però en casos diferents.[1]

Brasil

[modifica]

Al Brasil, el portatge era anomenat passatge (portuguès: passagem) es va començar a institucionalitzar en el període colonial, probablement al segle xviii, per part de la corona portuguesa. La seva implementació fou impulsada pel començament de l'anomenat cicle de l'or, quan els abanderats van descobrir grans quantitats de metall a l'interior de la colònia. Més tard es van convertir en una important font d’ingressos i supervisió de la colònia, fins a tal punt que el sistema es va mantenir fins i tot després de la independència. Amb l'arribada del ferrocarril, durant el Segon regnat), va començar el seu declivi fins a l'abandó total del sistema durant la Primera República.

Sovint els passatges es trobaven dins de propietats privades, especialment de productors de cafè i d’altres pertanyents al nobiliarcat nacional. Així, part dels ingressos es destinaven al propietari, motiu pel qual va generar un gran interès entre els agricultors brasilers fins a la caiguda de l'antic règim monàrquic, amb la consegüent deslegitimació dels títols nobles.

La recaptació de l'impost es podria fer de tres maneres:

  • directa, per funcionaris del Tresor Reial (Fazenda Real);
  • acabada, mitjançant licitacions públiques realitzades pels Provedorias i les Juntes del Tresor Reial, establint un compromís fix entre el guanyador i la Corona, independentment de l’import que cobraria mensualment als viatgers.
  • concedida, com a recompensa pels serveis prestats a la Corona.

Atenent principalment a les exigències del cicle de l'or, durant el qual es va explorar el que llavors eren les Mines Generals, els passatges estaven concentrats a les regions del nord-est i del sud-est, tot i haver estat realitzats per totes les regions (capitanies).

Principals passatges

[modifica]
Nom Localització Registre més antic Licitador principal
Cachoeira Riu Paraíba, al costat de
Cachoeira Paulista
1764
Piedade Riu das Velhas, al costat de
Serra da Piedade
1725
Porto Real da Passagem Rio das Mortes, al costat de
São João del-Rei
1778
Guaipacaré Riu Paraíba, al costat de
Lorena
Guaraí Al costat de Piracicaba 1772 Francisco Vicente
Macaúbas Riu das Velhas 1715 José Rodrigues da Fonseca
Santo Hipólito Rio das Velhas, al costat de
Santo Hipólito
1725
São Gonçalo Al costat de Diamantina 1796 Antônio Fernandes de Oliveira
Una Al costat de Piracicaba 1722 Francisco Vicente
Bicudo Riu das Velhas, al costat de
Santo Hipólito
1725
Couto Riu Couto, al costat de Magé 1764
Cubatão de Curitiba Al costat de Curitiba
Cubatão de Moji do Pilar Al costat de Piaçaguera 1786
Cubatão de Paranaguá Al costat de Morretes 1783
Cubatão de Santos Riu Canium, al costat de
Santos
1795 Bonifácio José de Andrada
Jequitinhonha Riu Jequitinyonya 1736
Juazeiro Riu São Francisco, al costat de
Juazeiro
1730
Pará de Pitangui Riu Paraopeba, al costat de
Pitangui
1715
Porto de Pitangui Riu Pará, al costat de
Pitangui
1715
Porto do Cunha Riu Paraíba, al costat
d'Além Paraíba
1820
Porto do Meira Al costat de Lorena 1762
Porto dos Pinheiros Riu Pinheiros, al costat de
São Paulo
1710
Rio Apiaí Riu Apiaí 1762 Cláudio de Madureira Calheiros
Rio Araçuaí Riu Araçuaí 1736
Rio Araranguá Riu Araranguà 1788
Rio Atibaia Riu Atibaia, al costat de
São Paulo
Bartolomeu Bueno da Silva
Rio Curitiba Riu Curitiba, al costat de
Curitiba
1782
Rio da Capela Riu de la Capela 1722 Francisco Pinheiro de Cepeda
Rio das Canoas Riu das Canoas, al costat de
Lajes
1770 Manuel da Silva Rios
Rio das Mortes Rio das Mortes, al costat de
São João del-Rei
1716
Rio Inhomirim Riu Inyomirim, al costat de
Badia de Guanabara
1744
Rio Itapetinga Riu Itapetinga 1762
Rio Jacareí Riu Jacareí, al costat de
Jacareí
1762 Pedro Martins de Siqueira
Rio Jaguari o
Rio Jaguari-Guaçu
Riu Jaguari, al costat de
Jaguariúna
1762 Bartolomeu Bueno da Silva
Rio Jaguari
do Ouro Fino
Rio Jaguari do Ouro Fino 1783
Rio Jaguari-Mirim Riu Jaguarimirim 1778 Bartolomeu Bueno da Silva
Manuel Rodrigues de Araújo Belém
Rio Jangada Riu Jangada 1761
Rio Macaé Riu Macaé 1753 Vescomte d'Asseca
Rio Maependi Riu Baependi 1716
Rio Mampituba
Rio Moji-Guaçu Riu Mojiguaçu 1766 Bartolomeu Bueno da Silva
Manuel Rodrigues de Araújo Belém
Rio Paraíba Riu Paraíba 1718 Garcia Rodrigues Pais
Pedro Dias Pais Leme
Pedro Dias Pais Leme da Câmara
José Ferreira da Veiga
Rio Paraibuna Rio Paraibuna 1718 Garcia Rodrigues Pais
Pedro Dias Pais Leme
Pedro Dias Pais Leme da Câmara
José Ferreira da Veiga
Rio Paranapanema Riu Paranapanema 1762 Marçal Ferreira dos Santos
Salvador de Oliveira Leme
Francisco Pinto Ferraz
Rio Paraopeba Riu Paraopeba 1714
Rio Pardo Rio Pardo, al costat de
São Paulo
1766
Rio Pelotas Riu Pelotas, al costat de
Lajes
1770 Apolinário de Almeida Roriz
Rio São Francisco Riu São Francisco, al costat de
Curvelo
1860 Martinho Afonso de Melo
Inácio Martins Fagundes
Rio São João Rio de Janeiro 1808
Rio Sapucaí 1762
Rio Ubá Riu Ubá 1816
Rio Urucuia Riu Urucuia 1738
Rio Ururaí Rio de Janeiro 1808
Rio Verde Rio Verde 1749 Manuel de Sousa Vieira
Sapucaí Rio das Mortes 1736
Passagem Nova da
Carreira Comprida
Riu das Velhas 1740 Antônio Bernardo de Moraes Dantas
Passagens de
Minas Novas
Riu Jequitinyonya i
Riu Araçuaí
segle XVIII
Passagens do Rio das Velhas Riu das Velhas 1721
Passagens do Rio Grande Rio Grande 1701 José Pompeu Taques

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 208.
  • Colmeiro, Manuel. Ángel Calleja. Història de l'economia política a Espanya, 1863 [Consulta: 23 desembre 2009].