Plaça de Tetuan
La plaça de Tetuan vista des de la Gran Via, amb el monument al doctor Robert | |
Tipus | plaça |
---|---|
Epònim | Tetuan |
Noms Hermenegildo Giner de los Ríos (1931-39)
| |
Situació | |
Entitat territorial administrativa | Eixample (Barcelonès), Dreta de l'Eixample (Barcelonès) i Fort Pienc (Barcelonès) |
Interseccions
| |
Construcció | |
Creació | 1863 |
La plaça de Tetuan és una plaça de Barcelona situada a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, al nord-oest de l'Arc de Triomf. És una mena d'oasi de verdor enmig dels dos grans carrers esmentats, molt carregats de trànsit.
Com a monuments més propers hi ha la plaça de toros Monumental i, una mica més enllà, el temple de la Sagrada Família. Fent un curt passeig cap al sud hi trobem l'Arc de Triomf i, un xic més avall, els museus i monuments que hi ha dins del recinte del Parc de la Ciutadella, entre els quals l'edifici del Parlament de Catalunya.
Història
[modifica]Fou anomenada així pels volts del 1863 en record de la batalla de Tetuan (febrer de 1860), quan l'exèrcit espanyol comandat pel general Leopoldo O'Donnell[1] va llançar a l'atac el batalló de Voluntaris Catalans que formava part, entre altres batallons, de la divisió de reserva comandada pel general Prim; arran d'aquesta feta es conquerí la ciutat de Tetuan, que va ser tornada al cap de dos anys al Marroc.[2] Gairebé mig segle més tard, el 1913, Tetuan seria de nou ocupada per l'exèrcit espanyol i esdevindria la capital del protectorat del Nord del Marroc fins a l'acord d'independència del 7 d'abril del 1956.[3] Com a curiositat, cal destacar que Tetuan, en amazic Tittāwīn, vol dir ‘ulls' o ‘fonts', i la plaça, mirant-la en projecció azimutal, es pot veure com realment té forma d'ull.
Precisament per commemorar aquest episodi bèl·lic de la guerra d'Àfrica l'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs, el novembre del 1874, per homenatjar els voluntaris catalans. Per al monument als herois s'hi van presentar 24 projectes, dels quals va guanyar el de l'arquitecte August Font i Carreras, amb escultures de Joan Roig i Solé.[4] El monument, però, no es va arribar a construir mai.
La plaça va canviar de nom durant la Segona República, entre el 1931 i el 1939, en què estigué dedicada al pedagog andalús Hermenegildo Giner de los Ríos.
Actualment inclou la font de la Sardana, obra de Frederic Marès del 1921, i el Monument al Doctor Robert de Josep Llimona, de principis del segle xx, però que no fou traslladat a la plaça de Tetuan fins al 1985.
Monument al Doctor Robert
[modifica]Al centre de la plaça hi ha una gran estàtua, el monument al doctor Bartomeu Robert i Yarzábal, nascut a Mèxic, que va esdevenir alcalde de Barcelona el 1899. Tot i haver estat designat pel govern, durant el seu mandat es va negar a gravar la ciutat amb un nou impost, va dur a terme un cens dels habitants de Barcelona i va encapçalar el Tancament de Caixes.
Josep Llimona, el 1910, en va concebre tota l'obra escultòrica i la concepció monumental del conjunt: es tracta d'una voluminosa font de pedra culminada amb el bust del doctor Robert i una al·legoria de la Glòria, també de pedra, conjunt completat per set figures de bronze. Es diu que va comptar amb la participació de Lluís Domènech i Montaner.[5] Clarament influït pel Gaudí de la Pedrera, el monument modernista va esdevenir un símbol de la identitat nacional catalana i va ser inaugurat originàriament a la plaça de la Universitat el 1910 davant una gran multitud.
Es diu que el governador civil Wenceslao González Oliveros el va voler destruir a causa del seu simbolisme català;[6] però l'alcalde d'aleshores, Miquel Mateu i Pla, el 1940 el va retirar discretament –oficialment per restaurar-lo a causa del seu mal estat– i fou desmuntat. Es va emmagatzemar al Palau de l'Agricultura, la part de pedra, i en un cobert al carrer de Wellington les escultures de bronze. El 1979, un cop mort Franco feia cinc anys, el monument va ser restaurat i tornat a erigir en un acte públic a la plaça de Tetuan el 14 de maig de 1985.
Transport i serveis
[modifica]A la plaça hi ha l'estació de Tetuan del Metro de Barcelona, com també diverses parades d'autobús. La zona compta amb nombrosos hotels.
Vegeu també
[modifica]Notes i referències
[modifica]- ↑ «Plaça de Tetuan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Previ pagament d'una indemnització de 100 milions de francs-or
- ↑ Enciclopèdia Espasa (2002), vol. 6, pàg. 4650.
- ↑ Judit Subirachs i Burgaya: L'escultura del segle xix a Catalunya: Del romanticisme al realisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, pàg. 131.
- ↑ Xavier Barral i Altet (dir.): Guia del Patrimoni Monumental i Artístic de Catalunya, vol. 1. Barcelona: Pòrtic, 2000, pàg. 286.
- ↑ [«Santiago Izquierdo Ballester: Las políticas de memoria histórica en Barcelona: el monumento al doctor Robert (castellà)». Arxivat de l'original el 2010-04-01. [Consulta: 13 juliol 2010]. Santiago Izquierdo Ballester: Las políticas de memoria histórica en Barcelona: el monumento al doctor Robert (castellà)]