Vés al contingut

Piyama-Kurunta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPiyama-Kurunta
Biografia
Naixementsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Hattusa (Turquia) Modifica el valor a Wikidata

Piyama Kurunta fou regent i príncep d'Arzawa vers el 1240 aC.

El seu pare el rei d'Arzawa Uhha-Ziti no es va recuperar de la ferida produïda per un llamp, i va haver de deixar el govern al seu fill. El pare va concertar una aliança amb el rei d'Ahhiyuwa i va enviar a Piyama-Kurunta, amb forces conjuntes, a atacar a Maskhuiluwas de Mira aliat de l'hitita Mursil II.

Piyama-Kurunta possiblement va destruir la ciutat d'Impa, però Maskhuiluwas el va rebutjar. Maskhuiluwas va tornar a la ciutat d'Hapanuwa, la capital de Mira, i va romandre fidel aliat hitita, i Mursil III va enviar a uns caps de nom Gullas i Malazitis a saquejar la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyuwa.

Piyama-Kurunta va presentar batalla a Walma, a la regió d'Astarpa, i fou derrotat.[1] Uhha-Ziti va fugir a les illes. Els habitants antihitites d'Hursanassan, Surudan, i Attarimman van fugir a les muntanyes Arinnandas i a la ciutat de Puranda. Mursil i son germà Sarri-Kusuh de Karkemish van assetjar les muntanyes on aviat els refugiats,[2] a causa de la gana, es van rendir; però la ciutat de Puranda va resistir el setge i no va voler entregar als refugiats. Mursil era acampat al riu Astarpa quan va saber que Uhha-Ziti havia mort. La successió va recaure en el fill de Uhha-Ziri, Tapalazunaulis, que haviat fou capturat per Mursil.

Piyama-Kurunta, que devia ser a les illes, empresonat son germà Tapalazunaulis i rendida la ciutat de Purandas, va veure la seva causa pèrdua, i va demanar la pau. Mursil va deportar a Piyama-Kurunta a Hattusas on segurament va morir.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) Mark William Chavalas, The ancient Near East: historical sources in translation
  2. Mikasa no Miya Takahito. Essays on Ancient Anatolian and Syrian Studies in the 2nd and 1st Millennium (en anglès). Mikasa no Miya Takahito, 1991, p. 31-32. ISBN 3447031387.