Pirofanita
Pirofanita | |
---|---|
Pirofanita de la pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, Rouville, Montérégie, Québec, Canadà | |
Fórmula química | Mn2 TiO₃ |
Epònim | foc i aparença visual |
Localitat tipus | Harstigen mine (en) |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CB.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.04b |
Dana | 4.3.5.3 |
Heys | 7.9.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | trigonal |
Hàbit cristal·lí | granular, rarament en forma de rosetes de plaques hexagonals |
Estructura cristal·lina | a = 5.13948(7) Å, c = 14.2829(4) Å; Z = 6 |
Grup puntual | trigonal rombohedral (3) R3 |
Grup espacial | grup espacial R-3 |
Color | vermell fosc, vermell frambèsia i negre |
Exfoliació | {0221} perfecta |
Fractura | concoidal |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 5 a 6 |
Lluïssor | metàl·lica, adamantina |
Color de la ratlla | ocre groguenca |
Diafanitat | subtranslúcida a opaca |
Gravetat específica | 4,537 |
Densitat | 4,5 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 2.481 nε = 2.210 |
Birefringència | δ = 0,271 |
Impureses comunes | Fe, Zn |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Pph |
Referències | [1] |
La pirofanita és un mineral que pertany al grup ilmenita, de la classe dels òxids.[2] Va ser anomenada així l'any 1890 per Axel Hamberg del grec pir (foc) i fanos (semblar), en al·lusió al seu color vermell.
Característiques
[modifica]És un òxid de manganès i titani. La seva fórmula és Mn2 TiO₃ amb composició química amb un 46,96% de MnO₂ i un 53,04% de TiO₂. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: ferro i zinc. És l'anàleg amb manganès de la geikielita (MgTiO₃), la ilmenita (Fe2 Ti4 O₃) i l'ecandrewsita (ZnTiO₃). Es pot confondre de vegades amb la ilmenita, de la qual es diferencia en la ratlla, les reaccions químiques i a través de raigs X. Forma una sèrie de solució sòlida amb la ilmenita, en què la substitució gradual del manganès per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirofanita pertany a «04.CB: Òxids amb proporció metall:oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: brizziïta, corindó, ecandrewsita, eskolaïta, geikielita, hematites, ilmenita, karelianita, melanostibita, akimotoïta, auroantimonita, romanita, tistarita, avicennita, bixbyita, armalcolita, pseudobrookita, mongshanita, zincohögbomita-2N2S, zincohögbomita-2N6S, magnesiohögbomita-6N6S, magnesiohögbomita-2N3S, magnesiohögbomita-2N2S, ferrohögbomita-6N12S, pseudorútil, kleberita, berdesinskiita, oxivanita, olkhonskita, schreyerita, kamiokita, nolanita, rinmanita, iseïta, majindeïta, claudetita, estibioclaudetita, arsenolita, senarmontita, valentinita, bismita, esferobismoïta, sillenita, kyzylkumita i tietaiyangita.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix principalment en jaciments de minerals del manganès metamorfitzats. Menys comú es pot formar com a mineral accessori en granit, amfibolita o serpentinita. És molt rar en meteorits de tipus condrita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: ilmenita, geikielita, hematita, espinel·la, gahnita, cromita, magnetita, ganofilita, manganofilita, hendricksita, granat o calcita. Els jaciments d'aquest mineral són rars, i es poden trobar a Pajsberg (Suècia), Noruega, Rússia, la Gran Bretanya i el Brasil. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Serrana (El Molar, Priorat).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Pyrophanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ «Ilmenite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ «Ilmenite-Pyrophanite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2015].
- ↑ Bareche, E. «Mines de Catalunya: Falset (Tarragona)». Mineralogistes de Catalunya, III, 5, 1986, pàg. 135-137 [Consulta: 31 gener 2024].