Picatrix
Tipus | tractat |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | llatí |
Publicació | Espanya |
El Picatrix és un llibre esotèric d'astrologia i conjurs màgics. La seva procedència no és gens clara:[1] sembla que té l'origen en un savi indi anomenat Kancaf que podria haver viscut a Bagdad vers l'any 800 i que, posteriorment, Norbar l'àrab el va compilar; altres fonts atribueixen aquesta compilació a Màslama al-Majrití o a algú del seu cercle.
En qualsevol cas, el que està documentat és que aquesta obra àrab, titulada Ghayat al-hakim (L'objectiu del savi), va ser traduïda al castellà el 1256 a Toledo, probablement per Yehudà ben Moshe,[2] tot i que aquesta traducció no ha arribat fins als nostres dies. L'obra va ser coneguda a Europa per la seva traducció al llatí d'uns anys després, també a Toledo, probablement feta per Aegidius de Thebaldis.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Alvar, Carlos. Traducciones y Traductores. Instituto de Estudios Cervantinos. Alcalá de Henares, 2010. ISBN 9788496408685. (castellà)
- Labarta, Ana. Ecos de la tradición mágica del Picatrix en textos moriscos. A: Vernet, Joan (ed.). Textos y Estudios Sobre Astronomía Española en el Siglo XIII. CSIC. Barcelona, 1982. ISBN 9788474880434. (castellà)
- Romano, David. La ciencia hispanojudía. Editorial Mapfre. Madrid, 1992. ISBN 84-7100-258-2. (castellà)
Enllaços externs
[modifica]- Christopher Warnock presenta la interpretació i l'ús astrològic del llibre.
- Edició del text llatí per David Pingree publicada pel Warburg Institute (Londres, 1986).
- Traducció al alemany per Hellmut Ritter i Martin Plessner publicada pel Warburg Institute (Londres, 1962).
- Edició del text àrab per Hellmut Ritter publicada pel Teubner (Berlin, 1933).