Peter Winter
  | |
| Nom original | (de) Peter von Winter |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 28 agost 1754 Mannheim (Alemanya) |
| Mort | 17 octubre 1825 (71 anys) Múnic (Alemanya) |
| Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 40″ N, 11° 33′ 51″ E / 48.127833°N,11.564278°E |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor |
| Gènere | Òpera, música clàssica i música religiosa |
| Professors | Antonio Salieri |
| Alumnes | Ignaz von Seyfried i Franz Seraph Cramer |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
     
| |
Peter Winter (Mannheim, 1754 – Múnic, 17 d'octubre, 1825) fou un compositor alemany.
Dotat de felices disposicions per a la música, que ja mostrà en la infància, tingué per mestres en Cramer i l'abat Vogler, i el 1766 entrà com a violinista a la capella electoral de Mannheim, sent anomenat deu anys més tard director d'orquestra del teatre de la mateixa cort, on tingué entre altres alumnes a Mautey, baró de Dittmer,[1] Boherer.[2]
El 1788 seguí la cort a Múnic, i des d'aquest any fins a la seva mort desenvolupà aquest càrrec en la capital bavaresa, càrrec en el qual fou succeït per Joseph Stuntz Hartmann.[3]
Va passar un temps a Itàlia (1791-1794), on va escriure òperes per a Venècia i Nàpols. Els estudiosos designen la seva Das unterbrochene Opferfest (1796) com el més reeixit treball operístic alemany entre La flauta màgica de Mozart (1792) i Der Freischütz de Weber (1821).
Òperes
[modifica]Compositor fecund i inspirat, malgrat que no gaire original, cultivà tots els gèneres i produí gran quantitat d'obres, entre les que cal mencionar:
- Leonardo und Blandine
- Car und Alonzo
- Rinaldo und Armida
- Antigona
- Catone in Utica
- I Fratelli rivali
- Il sacrificio di Creta
- Belisa
- I due vedovi
- Das Labyrinth, amb col·laboració amb Emanuel Schikaneder,[4]
- Die Pyramiden von Babylon, en col·laboració amb Johann Anton Mederitsch,[5]
- Das Unterbrochene Opferfest, la millor de les seves produccions. (1796)
- Die Thomasnacht
- Il trionfo del bel sesso
- Tamerlan
- La grotta di Calypso
- Castore e Polluce
- Il ratto di Proserpina
- Zaira
- Die Pantoffeln
- Maometto, escrita expressament per a la cantant Caroline Bassi-Manna.[6]
- I due Valdomiri
- Etelinda
- Helena und Paris
- Bellerophon
- Das Hirtenmachden
- Die Bettelstudent
- Circe
- Medea und Jason
- Scherz
- Jery und Bätely
- List und Rache
- Psyche
- Der Sturm
- Marie von Montalban
- Colmal
- Schneider und Saenger
Aquestes òperes foren representades a Viena, Múnic, Nàpols, Venècia, Bayreuth, Praga, París, Londres, Hamburg i Milà. A més, va compondre: ballets, Cantates, Oratoris, 26 Misses, dos Rèquiem, tres Te Deum, tres Stabat Mater, Magnificat, Salms, Motets, Ofertoris, Graduals, Lieder, Himnes, Cants militars 9 Simfonies, una amb cors, Obertures, i gran quantitat de música di camera.
També fou notable el seu Vollstaendige Singschule, que va servir durant molts anys de text per a l'estudi del cant a Alemanya.
Bibliografia
[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàgs. 329-30 (ISBN 84-239-4570-7)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 329. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1352. (ISBN 84-239-4508-1)
- ↑ * Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1375 (ISBN 84 239-4557-X)
- ↑ Alianza Editorial El Libro de Bolsillo, text d'Erich Valentin, pàg. 184/85. (ISBN 84-206-0362-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 24 (ISBN 84 239-4534-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1092 (ISBN 84-239-4507-3)