Vés al contingut

Peter Grimes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióPeter Grimes

Monument dedicat a Britten a la platja d'Aldeburgh. Porta per inscripció una frase extreta de l'òpera Peter Grimes: « I hear those voices that will not be drowned »
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorBenjamin Britten
LlibretistaMontagu Slater
Llengua originalanglès
Basat enen la secció anomenada Peter Grimes del poema de George Crabbe The Borough. ()
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
PartsPròleg i 3 actes
Durada2 hores i 25 minuts[1]
Opus33 Modifica el valor a Wikidata
Personatges2 Nieces (en) Tradueix, Peter Grimes (en) Tradueix, Swallow (en) Tradueix, Mrs. (Nabob) Sedley (en) Tradueix, Ellen Orford (en) Tradueix, Ned Keene (en) Tradueix, Bob Boles (en) Tradueix, John (en) Tradueix, Auntie (en) Tradueix, Balstrode (en) Tradueix, Hobson (en) Tradueix, Rev. Horace Adams (en) Tradueix, Her «Nieces» (fr) Tradueix, The Rector (fr) Tradueix, Doctor Thorp (fr) Tradueix, A Boy (Grimes’ new apprentice) (fr) Tradueix, The People of the Borough (fr) Tradueix i Le docteur Crabbe (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena7 de juny de 1945
EscenariSadler's Wells, Londres,
Director musicalReginald Goodall
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu12 de gener de 2004

Musicbrainz: 9de3b750-23da-439a-bc17-bc5711b1a66e Allmusic: mc0002362842 Modifica el valor a Wikidata

Peter Grimes, op. 33, és una òpera de Benjamin Britten sobre un llibret adaptat per Montagu Slater sobre la secció Peter Grimes del poema de George Crabbe The Borough. Es va estrenar al Sadler's Wells de Londres el 7 de juny de 1945, dirigida per Reginald Goodall, des de llavors se la considera una de les obres cabdals del segle xx.[2]

Va ser la primera de les òperes de Britten que va aconseguir un èxit de crítica i públic. Avui dia s'interpreta sovint, tant al Regne Unit com a la resta del món i és considerada com a part del repertori estàndard. A més, els Four See Interludes (Quatre Interludis Marins), que separen els actes de l'òpera, van ser publicats separadament i s'interpreten amb certa freqüència com a suite orquestral.

Representacions

[modifica]

L'obra va sorgir per encàrrec de la Fundació Koussevitzky, dels Estats Units, però va ser estrenada al londinenc Sadler's Wells (avui anomenada English National Opera) el 7 de juny de 1945, només un mes després d'acabada la Segona Guerra Mundial, dirigida per Eric Crozier.[3] A l'eufòria del triomf, es va afegir l'orgull (igualment fundat) que representava el naixement d'una nova òpera anglesa,[1] la primera de categoria mundial des de la mort de Purcell (1695) o des de l'última obra teatral de Händel (1741), si es vol considerar a aquest com a compositor anglès, tal com ell mateix volia que se'l considerés. Semblaven superats més de dos segles durant els quals Londres, encara musical i operísticament rellevant, mai havia tingut un compositor d'òpera reconegut internacionalment. De fet, l'obra de Britten es va difondre de seguida i es pot incloure entre les poques de la producció postbèl·lica del segle xx que formen part del repertori dels teatres d'òpera de molts països.[4]

Britten va aconseguir el seu objectiu i va ser un èxit des del principi. En només tres anys es realitzà de forma ràpida a tot el món amb 16 produccions en 7 idiomes diferents.[1]

Peter Grimes es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 12 de gener de 2004 en una producció de Lluís Pasqual i sota la direcció musical de Josep Pons, amb un gran èxit de públic. L'estrena ja havia estat programada amb anterioritat tres vegades, però per diversos motius mai no havia arribat a dur-se a terme. El gener de 1954 es va suspendre per culpa d'un conflicte diplomàtic entre Espanya i el Regne Unit arran de la visita de la reina Elisabet II a Gibraltar. També va ser programada per a la temporada de 1993-1994, i no va poder-se estrenar a causa de l'incendi que va destruir el teatre. Un tercer intent, en la temporada de 1998-1999 va haver de ser ajornat pel retard en la inauguració del Liceu reconstruït.[5]

Personatges

[modifica]

Entre parèntesis s'indica el repartiment de l'estrena

Enregistraments

[modifica]
Any Elenc:
Peter Grimes,
Ellen Orford,
Balstrode, Auntie
Director,
Teatre d'òpera i orquestra
Segell[6]
1948 Peter Pears,
Joan Cross
Reginald Goodall,
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra and BBC Theatre Chorus
CD: EMI Classics 64727
Cat: (extractes)
1958 Peter Pears,
Claire Watson,
James Pease,
Jean Watson
Benjamin Britten,
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra and Chorus,
Recorded Walthamstow Assembly Hall, London
London CD: Decca
Cat: 414577 (reissued 1990, 2001, 2006)
1969 Peter Pears,
Heather Harper,
Bryan Drake,
Elizabeth Bainbridge
Benjamin Britten,
London Symphony Orchestra, Ambrosian Opera Chorus,
Recorded Snape Maltings.
BBC Recording DVD: Decca
Cat: 074 3261
1978 Jon Vickers,
Heather Harper,
Jonathan Summers,
Elizabeth Bainbridge
Colin Davis,
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra and Chorus
CD: Philips
Cat: 462847 (reissued 1999)
1981 Jon Vickers,
Heather Harper,
Norman Bailey,
Elizabeth Bainbridge
Colin Davis,
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra and Chorus
DVD: Kultur
Cat: 2255 (released 2003)
1992 Anthony Rolfe Johnson,
Felicity Lott,
Thomas Allen,
Patricia Payne
Bernard Haitink,
Royal Opera House, Covent Garden Orchestra and Chorus
CD: EMI Classics
Cat: 5483222 (reissued 2003, EMI Classics: 915620)
1994 Philip Langridge,
Janice Cairns,
Alan Opie,
Ann Howard
David Atherton,
English National Opera Orchestra and Chorus
DVD: Kultur
Cat: 2902
1995 Philip Langridge,
Janice Watson,
Alan Opie,
Ameral Gunson
Richard Hickox,
City of London Sinfonia and London Symphony Orchestra Chorus
CD: Chandos
Cat: 9447
2004 Glenn Winslade,
Janice Watson,
Anthony Michaels-Moore,
Jill Grove
Colin Davis,
London Symphony Orchestra and Chorus
CD: LSO Live
Cat: 54 [7]
2005 Christopher Ventris,
Emily Magee,
Alfred Muff,
Liliana Nikiteanu
Franz Welser-Möst,
Orchester und Chor der Oper Zürich
DVD: EMI Classics
Cat: 00971
2008 Anthony Dean Griffey,
Patricia Racette,
Anthony Michaels Moore,
Felicity Palmer
Donald Runnicles,
Orchestra and Chorus of the Metropolitan Opera
DVD: EMI Classics
2012 John Graham-Hall,
Susan Gritton,
Christopher Purves,
Felicity Palmer
Robin Ticciati,
Orchestra e Coro del Teatro alla Scala
DVD: Opus Arte
Cat: OA1103D[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Dades de l'òpera» (en anglès). The Opera 101. [Consulta: 10 maig 2017].
  2. «Informació de l'òpera» (en castellà). Ópera de Oviedo. Arxivat de l'original el 3 d’abril 2017. [Consulta: 2 abril 2017].
  3. Calder, John. «Obituary» (en anglès). Independent. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2021. [Consulta: 4 juliol 2017].
  4. Pahlen, 2004.
  5. Morgades, Lourdes. «El Liceo desagravia a Benjamin Britten en el nuevo teatro recuperando su ópera 'Billy Budd'» (en castellà). El País, 10-04-2001. [Consulta: 29 abril 2017].
  6. Capon, Brian. «Discografia de l'òpera» (en anglès). Operadis. [Consulta: 29 octubre 2015].
  7. Andrew Clements, "Britten: Peter Grimes: Winslade/ Watson/ Michaels-Moore/ Wyn-Rogers/ Grove/ Rutherford/ Lemalu/ London Symphony Chorus & Orchestra/ Davis". The Guardian (London), 9 juliol 2004
  8. "Recordings of Peter Grimes, Presto Classical

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Pahlen, Kurt. Emecé. Diccionario de la ópera, 2004. ISBN 9789500426183. 
  • Bosch, Marcos. Universitat Autònoma de Barcelona. The Rescue de Benjamin Britten: El último eslabón hacia Peter Grimes, 2015. 

Enllaços externs

[modifica]