Pere Planella i Reixach
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 abril 1948 (76 anys) Olot (Garrotxa) |
Activitat | |
Ocupació | director de teatre |
Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa, 28 d'abril de 1948) és un director de teatre i professor d'interpretació català.[1]
Biografia
[modifica]Pere Planella és llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre. Va fer estudis amb diferents professionals del teatre i la interpretació com Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom. També va fer estudis al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a diverses escoles de teatre a Nova York.[1]
Ha impulsat o participat en moltes activitats relacionades amb el teatre a Catalunya. És membre fundador del Teatre Lliure, (1976) i també cofundador amb Guillem-Jordi Graells de la companyia teatral Zitzània Teatre, (1982).[1]
Ha tingut una dilatada experiència professional com a professor d'interpretació. Ha estat professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, (1970-1972). Des del 1973 és professor d'interpretació a l'Institut del Teatre, adscrit al Departament de Tècniques d'Interpretació del qual va ser cap del 1996 al 1999. És representant per part de l'Institut del Teatre a la Comissió de la Unió Europea del programa informàtic CATS. Coordinador de l'enregistrament en vídeo del curs impartit per Coralina Colom i Salvador Oliva, El text: veu, dicció, i interpretació. També és col·laborador habitual de la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on imparteix anualment un curs d'interpretació.[1]
L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Desmemòries d'un director d'escena.[2]
Tallers
[modifica]Ha realitzat diversos tallers a l'Institut del Teatre:
- L'Orestiada, d'Èsquil
- El extraño jinete, de Michel de Ghelderode
- Lisístrata d'Aristòfanes
- El bon doctor, de Neil Simon
- La malaltia de la joventut, de Ferdinand Bruckner
- Faust, de Goethe
- La Txekehoviana, d'Anton Txékhov
- El joc de l'amor i de l'atzar, de Pierre de Marivaux
- Nits de reis, de William Shakespeare
- Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre
- El conte d'hivern, William Shakespeare
- Les mosques, de Jean-Paul Sartre
- El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht
- Treballs d'amor perduts, de William Shakespeare
- La tràgica història de Miquel Kolhas, de Josep Palau i Fabre
- Misantrop, el musical, de Molière / Joan Oliver / Mariona Vila
- Somni d'una nit d'estiu, de William Shakespeare
- Els jocs florals de Canprosa, de Santiago Rusiñol
- Mesura per mesura, de William Shakespeare
- Shakespeare per a executius, d'Israel Solà i Pere Planella
- Neu negra
- El somriure del guanyador
Teatre
[modifica]Posades en escena
[modifica]Des dels seus inicis, l'any 1968, amb la direcció d'una obra amateur al Centre Catòlic d'Olot ha dirigit una cinquatena d'obres de teatre sobretot amb les companyies Teatre Lliure i Zitzània Teatre.
- 2019: Afanys d'amor perduts, de William Shakespeare. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
- 2013: Onze.Nou.CATorze-1714, de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella. Producció: Zitzània Teatre
- 2010: Santi's RIP, de Mercè Sàrrias, Roger Cònsul, Santi Ibàñez i Pere Planella. Producció: Eteri, producció i gestió i Zitzània Teatre.
- 2009: 32 Vidres, de Teresa Colom. Producció: Zitzània Teatre.
- 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical, de Víctor Alexandre amb música de Toni Xuclà i lletres de les cançons de Joan Vilamala. Producció: Zitzània Teatre.
- 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre.
- 2008: Míting, de M. Angelet, R. Cònsul, P. Planella. Producció: Zitzània Teatre.
- 2007: Èric i l'Èxercit del Fénix, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre. Sobre el cas d'Èric Bertran.[3]
- 2005: Nabí, de Josep Carner. Producció: Central de Biblioteques / Fundació la Caixa.
- 2004: Por los pelos, de Paul Portner. Traducció: Nacho Artime. Producció: Kampingags.
- 2003: Nits a Basora, de Carles Batlle. Producció: Institut de Cultura d'Olot i Comissió del Centenari de Marian Vayreda.
- 2003: El segle de les dones, de Marta Pessarrodona. Producció: Institut Català de la Dona.
- 2001/2002: Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània teatre i Teatre de Calaix.
- 2001/2002: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Coproducció Zitzània teatre i La Tentación Producciones. Versió en castellà i euskera.
- 1999/2000: Això guixa, de Joan Oliver. Dramatúrgia: Ignasi Riera, Marta Pessarrodona. Producció: Zitzània teatre i Grec'99.
- 1999/2000: El maniquí, de Mercè Rodoreda. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
- 1999/2000: El pare, d'August Strindberg. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
- 1997: Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre. Traducció: Manuel de Pedrolo. Producció: Teatro Leister Gaitan. Bogotà. Colòmbia.
- 1995: Mephisto, de Thomas Mann. Adaptació: Arianne Mouchkine. Producció: Artescena.
- 1994: Casem-nos una mica, de Stephen Sonheim. Traducció de Guillem-Jordi Graells. Producció: Anexa.
- 1994: El vals dels desconeguts, de Raimon Àvila. Producció: Institut del Teatre. Companyia de Postgraduats.
- 1993: Dansa d'agost, de Brian Friel. Traducció: Guillem-Jordi Graells Producció: Teatre Lliure.
- 1993: Viatge a la felicitat, de Franz-Xaver Kroetz. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Zitzània teatre.
- 1992: A lagarada, de Ramón Otero Pedrayo. Producció: Centro Dramático Galego.
- 1992: ¡Tierra!. Espectacle de Flamenc. Producció: Expo 92, Anexa i eL Lebrijano.
- 1991: Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Traducció: Ramon de España. Producció: Mercat de les Flors.
- 1990: Alesio, d'Ignacio Garcia May. Producció: Centro Dramático Nacional.
- 1989: La senyoreta Margarida, de Roberto. Traducció: Emili Teixidor. Producció: Companyia Angels Moll.
- 1988: Agur Eyre, agur, de Brian Friel. Traducció: Teresa Calo. Producció: Tanttaka Teatroa.
- 1988: Titànic92, de Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
- 1987: El 30 d'abril, de Joan Oliver. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
- 1987: Pels pèls , de Paul Portner. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Tres X Tres.
- 1986: Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
- 1985: Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Goethe, absent, de Peter Hacks. Traducció: Feliu Formosa.
- 1985: El bon doctor, de Neil Simon. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Companyia Posgraduats de l'Institut de Teatre.
- 1984: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Coproducció de Zitzània Teatre, l'Ajuntament de Barcelona - Grec'84, Televisió de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
- 1983: Vapors, de Nell Dunm. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i El Globus - Centre Dramàtic del Vallès.
- 1982: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Versió castellana. Traducció: Guillem-Jordi Graells.Producció: Zitzània Teatre.
- 1982: Persecució i assassinat, de Jean Paul Marat. Representants del grup escènic de l'Hospici de Charenton sota la direcció del Sr. de Sade, de Peter Weiss. Traducció: Feliu Formosa.Coproducció de Zitzània Teatre i el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
- 1981: Mort accidental d'un anarquista, de Dàrio Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
- 1980: Hamlet, de William Shakespeare. Traducció: Terenci Moix. Producció: Teatre Itinerant Catalunya.
- 1979: La bella Helena, de Peter Hacks. Traducció: Joaquim Vilar i Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure.
- 1979: Abraham i Samuel, de Victor Haim. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure
- 1978: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
- 1977: La cacatúa verda, d'Arthur Schnitzler. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
- 1976: El bon samarità, de Joan Abellan. Codirecció amb Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Producció: Grec76.
- 1975: L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció: Jordi Pujiula. Producció: Pere Planella.
- 1975: Lux in Tenebris, de Bertolt Brecht. Producció: O Seiva Troupe. (Oporto-Portugal).
- 1974: Escorial, de Michel de Ghelderode. Direcció i producció: Pere Planella. Text censurat. Representacions clandestines.
- 1973: Los cantos de Maldoror, del Comte de Lautréamont. Direcció i producció: Pere Planella.
- 1972: Duplopia, creació col·lectiva. Codirecció amb Lluís Pasqual i Iago Pericot. Producció: Institut del Teatre.
- 1970: Èdip Rei, de Sòfocles. Traducció: Carles Riba. Producció: Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
- 1970: El procés d'un bruixot, de Nolasc del Molar.
- 1969: Antigona, de Sòfocles i J.M. Muñoz Pujol.
- 1968: Bertold Brecht 68, muntatge de poemes de Bertolt Brecht. Producció Cercle Catòlic d'Olot.
Producció
[modifica]Com a membre de Zitzània Teatre ha produït els següents muntatges:
- 1989: Gran imprecació davant la muralla de la ciutat, de Tankred Dorst. Traducció: Feliu Formosa.
- 1991: Negroni de ginebra, de Maria Antònia Oliver.
- 1994: Enemic de classe, de Nigel Williams. Versió: Guillem-Jordi Graells.
- 1995: A l'est de qualsevol lloc, d'Edward Thomas.Versió: Guillem-Jordi Graells.
- 1997: Hola Brecht. Textos de Bertolt Brecht. Traducció: Feliu Formosa.
- 1998: Salvats, d'Edward Bond. Traducció: Guillem-Jordi Graells.
Televisió
[modifica]- Qui?, sèrie de televisió de 13 capítols produïda per Televisió de Catalunya.[1]
- Nacional de Teatro (Teatre Lliure)
- Premi Adrià Gual
- Premi Nacional de Direcció
- Premi de la Crítica
- Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, 1994
- Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya
- Premi de l'Asociación de Directores de Escena
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pere Planella i Reixach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 67. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
- ↑ Planella lleva a escena la "increíble" historia de Èric Bertran a El País, per Yaiza García Barcelona, 13/4/2007 (castellà)