Vés al contingut

Pep Team

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article forma part del tema del
Futbol Club Barcelona
  • Vegeu aquesta plantilla

El Pep Team és el nom amb què es coneix el Futbol Club Barcelona entre les temporades 2008-09 i 2011-12 dirigit per Pep Guardiola. Sent el màxim estendard el jugador argentí Lionel Messi, ja que la seva arribada a la institució va ser la que va marcar l'esdevenir del club. Un dels millors.[1]

Alguns dels integrants més coneguts i emblemàtics d'aquesta etapa van ser també l'argentí Lionel Messi, el català Xavi Hernández, l'espanyol Andrés Iniesta, el català Sergio Busquets i el català Gerard Piqué, entre d'altres, permetent que el club aixequés durant els quatre anys des de l'arribada del Pep Guardiola un total de catorze trofeus, entre els quals destaquen les ja esmentades dos copes d'Europa, dos Mundial de Clubs i tres lligues.

Resultats

[modifica]
Josep Guardiola, abans d'un partit al Camp Nou. 2009.
Messi en la final de la Champions contra el Manchester United FC, 2009
Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009.

De cara a la temporada 2008-09, tot i que Laporta valorà la possibilitat de convèncer Johann Cruyff perquè lideràs la transició de l'equip, finalment l'holandès rebutjà i aconsellà la contractació de Josep Guardiola, antic jugador i capità del Barça, com a entrenador del primer equip, malgrat acreditar només una curta experiència com a entrenador en l'equip filial.[2] Tanmateix, Guardiola canvia totalment la moral i l'esperit de superació del col·lectiu i el Barça aconsegueix una bellesa en el joc i uns èxits esportius que el situen a primera línia mediàtica a tot el món.[cal citació]

El Barça guanya la primera Copa del Rei de la dècada, en superar l'Athletic Club de Bilbao per 4 gols a 1, i pocs dies després guanya la Lliga, assolint un rècord històric de punts i materialitzant una victòria històrica vers el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, al qual derrota per un resultat final de 2 gols a 6. Per fer el seu primer triplet, el Barça aconsegueix la seva tercera Lliga de Campions, derrotant contundentment l'Olímpic de Lió, el FC Bayern de Múnic i, per gol-average i amb un gol de llegenda d'Iniesta en temps afegit, el Chelsea Football Club en eliminatòries prèvies, i fa allò que alguns creien "impossible": destronar el Manchester United FC del tron futbolístic europeu. El dia 27 de maig de 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma, el millor Barça de tots els temps[3] conquereix la tercera Lliga de Campions per 2 a 0, amb gols d'Eto'o i Messi, davant el Manchester United FC.[3] Aconsegueix així fer història amb un triplet, el primer que aconsegueix un equip de la lliga espanyola i el cinquè equip d'Europa en fer-ho (Cèltic de Glasgow 1967, Ajax d'Amsterdam 1972, PSV Eindhoven 1988 i Manchester United FC 1999).[4] A més, el Barcelona es va proclamar campió d'Europa comptant entre les seves files amb set jugadors del planter titulars a la final. L'equip de Pep Guardiola, a més d'alçar-se amb els tres principals títols, va aconseguir superar les gestes del «Dream Team» quant a xifres aconseguides a la Lliga, batent diversos rècords de gols, partits guanyats com a visitant, etc.[5]

La temporada 2009-10 s'inicia amb la marxa de Samuel Eto'o a l'Inter de Milà i l'arribada de Zlatan Ibrahimović, comprat per 66,0 milions d'euros a l'Inter, i amb les victòries del Barça a l'agost tant a la Supercopa d'Espanya a l'imposar-se a l'Athletic Club en tots dos partits[6] com a la Supercopa d'Europa en vèncer el FC Xakhtar Donetsk per 1-0.[7]

L'1 de desembre de 2009 Lionel Messi guanya la seva primera Pilota d'Or (com a millor jugador) i Xavi Hernández la de Bronze.

El 19 de desembre de 2009 el "Barça de les 6 Copes" guanya a Abu Dhabi el Campionat del Món de Clubs derrotant l'Estudiants de La Plata per 2-1, l'únic títol que mancava al museu del club i amb el qual es tanca un any històric durant el qual es conquereixen tots els títols possibles, una fita mai assolida per cap altre club al món.[8] El Barcelona de Guardiola va aconseguir el maig del 2010 la seva segona Lliga consecutiva, amb un total de 99 punts, xifra que cap altre club havia arribat abans.[9]

La temporada 2010-11 el FC Barcelona oficialitza la cessió del davanter suec Zlatan Ibrahimović a l'AC Milan amb una opció de compra obligatòria per 24 milions d'euros.[10] A canvi, el FC Barcelona fitxa el davanter asturià David Villa, comprat al València CF per 45 milions d'euros.[11] Aquesta temporada el FC Barcelona guanya la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la quarta Lliga de Campions, derrotant a les semifinals el Reial Madrid amb dos gols de Messi al Bernabéu i de Pedro al Camp Nou. A més, el 10 de gener de 2011 Lionel Messi guanya la seva segona Pilota d'Or consecutiva (com a millor jugador), Andrés Iniesta la Pilota de Plata i Xavi Hernández la de Bronze, completant un podi de jugadors tots formats a la Masia.

L'11 de juliol de 2010, la selecció espanyola va guanyar la final de la Copa del Món alineant set jugadors del Barcelona a l'equip titular, sis d'ells formats a La Masia.

El 5 de febrer de 2011 l'equip va aconseguir un nou rècord en arribar a aconseguir el setzè triomf consecutiu a la Lliga, davant de l'Atlètic de Madrid, arribant a superar el del Reial Madrid que va arribar a tenir quinze victòries seguides durant la temporada 1960-61.98. El 2 de març del 2011, el Barcelona arriba a aconseguir un altre rècord històric en arribar a vèncer el València, aquesta victòria aconseguida li permetria assolir els vint partits invictes fora de casa arribant a superar el rècord de l'equip de la Reial Societat el qual havia aconseguit a la temporada 1978-79, dinou trobades sense perdre.

El dia 28 de maig de 2011, el Barça torna 19 anys després a l'Estadi de Wembley de Londres, on va guanyar el 1992 la primera Copa d'Europa de la història del club. El Barça guanya la quarta Lliga de Campions davant del Manchester United FC, repetint així la final del 2009 Lliga de Campions, amb un resultat final de 3 a 1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa i el gol de l'honor del Manchester United FC de Wayne Rooney. Amb aquesta quarta Lliga de Campions, Josep Guardiola entra a la història del futbol com l'entrenador més jove en guanyar dues Champions Leagues.

L'onze titular de la final de la Supercopa d'Espanya, 2011
Seguidors del FC Barcelona es preparen per anar a Madrid per seguir en directe la final de la Copa del Rei de 2012

La temporada 2010-11 el FC Barcelona també aconsegueix a la Lliga un marcador històric en guanyar, el 28 de novembre de 2010, per 5 gols a 0 el Reial Madrid de José Mourinho, amb gols de Xavi, Pedro, Jeffren i dos de David Villa.

La temporada 2011-12 és l'última de Josep Guardiola com a entrenador del Barça. El FC Barcelona va aconseguir al principi la temporada la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid que va guanyar: 2-2 al Santiago Bernabéu i 3-2 al Camp Nou.

El 25 d'agost de 2011, el FC Barcelona guanya la seva quarta Supercopa d'Europa en guanyar a la final al FC Porto per 2 a 0, amb gols de Messi i Cesc Fàbregas,[12] el nou fitxatge del club.

El 18 de desembre de 2011, el FC Barcelona guanya per segona vegada a la seva història el Campionat del Món de Clubs en derrotar a les semifinals a l'Al-Sadd de Qatar per 4 a 0 i a la final al Santos de Brasil per 0 a 4, amb gols de Lionel Messi (2), Cesc Fàbregas i Xavi Hernández.[13] Així doncs, Guardiola es converteix en l'únic entrenador de la història del FC Barcelona en guanyar dos Campionats del Món de Clubs. A més a més, el 9 de gener de 2012 Lionel Messi guanya la seva tercera Pilota d'Or consecutiva (com a millor jugador), Xavi Hernández la Pilota de Plata i Neymar la de Bronze.

El dia 27 d'abril del 2012, després que l'equip caigui eliminat contra el Chelsea Football Club en semifinals de la Champions League, Pep Guardiola anuncia en roda de premsa que no seguirà la temporada següent.[14]

El dilluns 7 de maig del 2012, el FC Barcelona rep 7 premis de la IFHHS (Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol) per Millor Equip Europeu, Millor Equip Mundial de l'última dècada, Millor Entrenador d'un club del 2011 (Pep Guardiola), Millor Organitzador (Xavi Hernández) i Millor Golejador (Lionel Messi).

El 25 de maig del 2012 després de la consecució de la Copa del Rei per 3-0 contra l'Athletic Club de Bilbao a l'Estadi Vicente Calderón, es tancava l'era Guardiola amb catorze títols guanyats de divuit possibles.

Les finals

[modifica]

Lliga de Campions 2008-09

[modifica]
Aquesta secció és un extracte de Futbol Club Barcelona en competicions internacionals § Lliga de Campions 2008-09.[modifica]
Article principal: Lliga de Campions de la UEFA 2008-09

El FC Barcelona hagué de disputar la ronda prèvia abans d'accedir a la fase de grups, ja que havia quedat classificat en tercera posició a la Lliga 2007/08. El club espanyol va debutar davant Wisła Kraków, partit que va acabar 4–0 amb gols de Xavi Hernández, Samuel Eto'o i Thierry Henry al Camp Nou; encara que Barcelona va perdre el partit de tornada per 1-0, finalment es va classificar a la següent ronda. Va superar la fase de grups, liderant el seu per davant de Sporting Portugal, Xakhtar Donetsk i FC Basel; i va avançar a la final derrotant contundentment l'Olímpic de Lió, el FC Bayern de Múnic (amb una primera part al Camp Nou que està entre els millors 45 minuts de la història de la competició) i, és destacable empatar 1-1 a Stamford Bridge contra el Chelsea en partit tornada semifinals, gràcies al golàs d'Andrés Iniesta en el descompte de la segona part. El dia 27 de maig de 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma, el millor Barça de tots els temps es va imposar per 2-0 als anglesos de Manchester United FC la mercè a sengles gols d'Eto'o i Messi i aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa. També completa el seu primer triplet, el primer que aconsegueix un equip de la lliga espanyola i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.[15]


FC Barcelona 		2 - 0
Manchester United FC
27 de maig de 2009, 20:45 CEST
Estadi Olímpic de Roma, Roma — 62,467 espectadors
Partit final de la Lliga de Campions de la UEFA 2008-09
1 POR Víctor Valdés
5 DEF Carles Puyol Capità
24 DEF Yaya Touré
3 DEF Gerard Piqué
16 DEF Sylvinho
28 MIG Sergio Busquets
6 MIG Xavi Hernández Jugador del partit
8 MIG Andrés Iniesta Surt als 90 2 minuts 90 2'
10 DAV Lionel Messi
9 DAV Samuel Eto'o
14 DAV Thierry Henry Surt als 72 minuts 72'
D. T. Josep Guardiola
1 POR Edwin van der Sar
22 DEF John O'Shea
5 DEF Rio Ferdinand
15 DEF Nemanja Vidić
3 DEF Patrice Evra
16 MIG Michael Carrick
8 MIG Anderson Surt als 46 minuts 46'
11 MIG Ryan Giggs Capità Surt als 75 minuts 75'
13 MIG Park Ji-Sung Surt als 66 minuts 66'
7 DAV Cristiano Ronaldo
10 DAV Wayne Rooney
D. T. Alex Ferguson
Substitucions
15 MED Seydou Keita Entra als 72 minuts 72'
17 DAV Pedro Rodríguez Entra als 90 2 minuts 90 2'
32 DAV Carlos Tévez Entra als 46 minuts 46'
9 DAV Dimitar Berbatov Entra als 66 minuts 66'
18 MED Paul Scholes Entra als 75 minuts 75'
Gols
Gol 10'
Gol 70'		 Samuel Eto'o
Lionel Messi		 1:0
2:0
Amonestaciones
Amonestat als 16 minuts 16' Gerard Piqué
Amonestat als 78 minuts 78'
Amonestat als 80 minuts 80'
Amonestat als 90 3 minuts 90 3'		 Cristiano Ronaldo
Dimitar Berbatov
Paul Scholes
Equip arbitral
Principal Massimo Busacca
Assistents Matthias Arnet
Francesco Buragina
Quart Claudio Circhetta
Report
Estadístiques
 
Tirs 11 12
Faltes 7 10
Córner 4 7
Fores de joc 2 5
Alineació inicial
Alineació inicial

A l'any següent el club va ser eliminat a la semifinals pel FC Inter de Milà, abans d'arribar a la temporada 2010-11 a la seva setena final

A l'edició de 2010-11 el club va conquistar la seva quarta Copa d'Europa després de vèncer per 3-1 el Manchester United FC, va ser aconseguida amb la majoria dels jugadors insígnia d'aquesta etapa, amb reforços de primera com davanter asturià David Villa o argentí Javier Mascherano.

Lliga de Campions 2010-11

[modifica]
Aquesta secció és un extracte de Futbol Club Barcelona en competicions internacionals § Lliga de Campions 2010-11.[modifica]
Article principal: Lliga de Campions de la UEFA 2010-11

La fase de grups es va superar en primera posició, per davant de FC København, Rubin Kazan i el Panathinaikos FC. En els vuitens de final es va superar un competitiu Arsenal FC i en quarts, un sorprenent Xakhtar Donetsk, amb gran comoditat. Després d'imposar-se al Reial Madrid a semifinals amb dos gols de Messi al Bernabéu i de Pedro al Camp Nou, el dia 28 de maig de 2011, el Barça guanya Lliga de Campions davant del Manchester United FC (com l'última vegada, dos anys abans) amb un resultat final de 3 a 1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa.


FC Barcelona[16] 		3 - 1
Manchester United FC[16]
28 de maig de 2011, 20:45 CET
Wembley Stadium, Londres — 87,695[17] espectadors
Partit final de la Lliga de Campions de la UEFA 2010-11
1 POR Víctor Valdés
2 DEF Daniel Alves Surt als 88 minuts 88'
14 DEF Javier Mascherano
3 DEF Gerard Piqué
22 DEF Éric Abidal
16 MIG Sergio Busquets
6 MIG Xavi Hernández Capità
8 MIG Andrés Iniesta
10 DAV Lionel Messi Jugador del partit [a]
7 DAV David Villa Surt als 86 minuts 86'
17 DAV Pedro Surt als 90 2 minuts 90 2'
D. T. Josep Guardiola
1 POR Edwin van der Sar
20 DEF Fábio Surt als 69 minuts 69'
5 DEF Rio Ferdinand
15 DEF Nemanja Vidić Capità
3 DEF Patrice Evra
25 MIG Antonio Valencia
16 MIG Michael Carrick Surt als 77 minuts 77'
11 MIG Ryan Giggs
13 MIG Park Ji-Sung
10 DAV Wayne Rooney
14 DAV Javier Hernández
D. T. Alex Ferguson
Substitucions
15 MED Seydou Keita Entra als 86 minuts 86'
5 DEF Carles Puyol Entra als 88 minuts 88'
20 MED Ibrahim Afellay Entra als 90 2 minuts 90 2'
17 DEL Nani Entra als 69 minuts 69'
18 MED Paul Scholes Entra als 77 minuts 77'
Gols
Gol 27'
Gol 54'
Gol 70'		 Pedro
Lionel Messi
David Villa		 1:0
2:1
3:1
Gol 34' Wayne Rooney 1:1
Amonestaciones
Amonestat als 60 minuts 60'
Amonestat als 85 minuts 85'		 Dani Alves
Gerard Piqué
Amonestat als 61 minuts 61'
Amonestat als 79 minuts 79'		 Michael Carrick
Antonio Valencia
Equip arbitral
Principal Viktor Kassai[20]
Assistents Gábor Erös
György Ring
Quart István Vad
Report
Estadístiques
 
Tirs 22 4
Faltes 5 16
Córner 6 0
Fores de joc 1 5
Alineació inicial
Alineació inicial
  1. ↑ Per la UEFA[18] i pels fans[19]

Jugadors

[modifica]
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

A continuació es llisten per demarcació els jugadors titulars a cadascuna de les temporades.

Porter
Lateral dret Central dret Central esquerre Lateral esquerre
Mig dret Mig-centre Mig esquerre
Extrem dret Davanter centre Extrem esquerre

Entrenador:

Palmarès

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Take The Ball Pass The Ball (Toca y pasa el balón)». Zoomsport International, 2018. [Consulta: 29 octubre 2024].
  2. ↑ «Cruyff pudo haber vuelto a dirigir al Barça para liderar una transición». Entrenadores de fútbol España, 19-02-2021 [Consulta: 26 febrer 2021]. Arxivat 2021-04-20 a Wayback Machine.
  3. ↑ 3,0 3,1 «El Barça supera con claridad al equipo de Sir Álex Ferguson» (en castellà), 27-05-2009. Arxivat de l'original el 2018-09-01. [Consulta: 13 agost 2020].
  4. ↑ «El Barça repeteix la fita del 2009 i es converteix en el primer club de la història que guanya dos triplets». esport3, 06-06-2015. Arxivat de l'original el 2018-08-31. [Consulta: 13 agost 2020].
  5. ↑ «El Barça de los récords» (en castellà). Público, 16-05-2009. [Consulta: 6 desembre 2023].
  6. ↑ «El Barça no dona opció a la sorpresa i es proclama campió de la Supercopa d'Espanya». elsesports.cat, 24-08-2009 [Consulta: 27 setembre 2009].
  7. ↑ «"Un honor igualar al Barça de las Cinco Copas"». El País, 29-08-2009 [Consulta: 3 octubre 2009].
  8. ↑ «El Barça conmemora el sextete del Pep Team». Sport, 19-12-2014 [Consulta: 21 maig 2016].
  9. ↑ «Alirón con récord» (en castellà). As, 17-05-2010. [Consulta: 6 desembre 2023].
  10. ↑ «Ibrahimovic se va al Milan a cambio de 24 millones» (en castellà). MARCA, 29-08-2010. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 13 agost 2020].
  11. ↑ RTVE.es. «David Villa, traspasado al Barcelona por cuarenta millones de euros» (en castellà), 19-05-2010. Arxivat de l'original el 13 agost 2020. [Consulta: 13 agost 2020].
  12. ↑ «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26-08-2011. [Consulta: 27 agost 2011].
  13. ↑ «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18-12-2011. [Consulta: 11 abril 2024].
  14. ↑ 20minutos. «Guardiola anuncia que no renovará con el Barça y deja el club tras cuatro años de éxitos» (en castellà), 27-04-2012. Arxivat de l'original el 2020-08-14. [Consulta: 14 agost 2020].
  15. ↑ «El Barça repeteix la fita del 2009 i es converteix en el primer club de la història que guanya dos triplets». esport3, 06-06-2015. Arxivat de l'original el 2018-08-31. [Consulta: 13 agost 2020].
  16. ↑ 16,0 16,1 «Tactical Line-ups – Final – Saturday 28 maig 2011» (PDF). Union of European Football Associations, 28-05-2011. [Consulta: 28 maig 2011].
  17. ↑ «Full Time Report». UEFA.com. Union of European Football Associations, 28-05-2011. [Consulta: 28 maig 2011].
  18. ↑ ; Macho, Álvaro «Stellar Messi hails 'incredible' Barcelona». UEFA.com. Union of European Football Associations, 29-05-2011 [Consulta: 29 maig 2011].
  19. ↑ «Player Rater – Top Player – Lionel Messi». UEFA.com. Union of European Football Associations. Arxivat de l'original el 30 maig 2011. [Consulta: 29 maig 2011].
  20. ↑ «Kassai to referee UEFA Champions League final». UEFA.com. Union of European Football Associations, 27-05-2011 [Consulta: 28 maig 2011].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pep_Team&oldid=34208731»