Pedrinyà (la Pera)
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Baix Empordà | |||
| Municipi | la Pera | |||
| Població humana | ||||
| Població | 19 (2023) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 97 m | |||
| Codi INE | 17130000100 | |||
| Codi IDESCAT | 1713060001700 | |||
|
No s'ha de confondre amb Pedrinyà (Crespià). |
El veïnat de Pedrinyà pertany al municipi de la Pera i té 20 habitants. Com a part del veïnat, hi ha l'església de Sant Andreu de Pedrinyà que és la que ha donat nom al poble.[1]
Antigament havia tingut la categoria de parròquia i fins a la dècada del 1940 va tenir sacerdot propi, el qual, a més de Pedrinyà, també tenia cura de l'església de Santa Victòria de Millàs. El mosen Esteve Soy, que va ser l'últim sacerdot resident a Pedrinyà, morí l'any 1957.
Història
[modifica]El document més antic que esmenta el nom del poble data de l'any 971 i l'anomena Petrinianus.[2]
L'any 1064 ve citat amb la forma Parochia sancti Andree de Petriniano[3] en el testament del capíscol Ponç, que també era paborde de l'església de Sant Martí Sacosta de Girona.
Pels anys 1279 i 1280, els delmes que satisfeien els parroquians es destinaven a l'obra de l'església: Pro fabrica de Petriniano (Rius, Decima, p. 72 i p. 100). El llibre verd dels feus de l'arxiu diocesà de Girona, compost l'any 1362, l'anomena Parocia de sancti Andree de Petriniano.[4]
Segons l'etimologista Antoni Griera i Gaja, el nom del poble prové d'una persona romana Petrinianus, la qual cosa significaria que en l'època del domini romà algun personatge amb aquell nom va instal·lar-se en el terme del poble i hi feu la primera colonització.
Quan a mitjan del segle onzè es va construir el castell termenat de Púbol, aquest comprengué en el seu terme els pobles de Cassà de Pelràs, La Pera i Pedrinyà. Pedrinyà va caure dins de l'òrbita dels barons de Púbol. Això va durar fins a les darreries del segle catorzè en què els tres pobles satèl·lits van redimir-se de l'autoritat del baró, que era Jaspert de Campllong, i van esdevenir súbdits directes de la corona.
En el segle xiv Pedrinyà figura encara com a parròquia; més endavant fou agregada a Sant Isidor de La Pera.
Activitats festives
[modifica]A banda de les activitats pròpies del municipi de La Pera, a Pedrinyà s'organitzen un seguit d'actes impulsats pels veïns:
- Per la Pasqua Granada, o Pentecosta, s'ornamenta l'església i els voltants amb una exposició floral, impulsada per Montserrat Llenas Llausàs, filla de l'il·lustre Joan Llenas Colom.
- Pels voltants del Dia de Sant Andreu, concretament el darrer diumenge de novembre, se celebra la festa major del poble.
Patrimoni
[modifica]- Sant Andreu de Pedrinyà, església romànica dels ss. dels segles xi i xii.
Referències
[modifica]
- ↑ «Pedrinyà». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XV. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 259.
- ↑ Villanueva, Jaime. Viage literario á las iglesias de España. vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850, pàg. 303 [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ «Pedrinyà». Ajuntament de La Pera. [Consulta: 21 juny 2023].