Pawhuska
,_Chief_of_the_Great_Osage,_1804..jpg) |
Pawhusta o White Hair (Cabell Blanc) fou el nom de diversos cabdills amerindis osages en els segles xviii i xix.
White Hair I
[modifica]El primer White Hair, Paw-Hiu-Skah, Pahuska, o Pawhuska, va néixer pel 1763 i va morir pel 1809.[1] La vila de Pawhuska (Oklahoma) va rebre el nom en honor seu. Era el cap del poble de Thorny-Valley, una divisió dels pobles osage.[2] En 1791, Pawhuska tenia fama d'haver lluitat contra les tropes nord-americanes a Ohio sota Arthur St. Clair.[3] Durant la batalla, la pitjor derrota de la seva història soferta per les forces estatunidenques contra els indis, Pawhuska intentar tallar el cuir cabellut d'un oficial de caigut, però a la mà de Pawhuska va quedar una perruca empolvorada. En la confusió que va seguir, l'oficial va escapar. El cap quedà impressionat per la forma en què la perruca protegia al seu portador original, de manera que la va mantenir durant la resta de la seva vida i va ser conegut com a White Hair.[4]
A la fi del segle xviii els osages eren una tribu poderosa en les praderies occidentals amb un imperi que va arribar al sud del riu Missouri al riu Red. Pawhuska era el cap més prominent i tenia relacions estretes amb els comerciants francesos, especialment amb la poderosa família Chouteau que operava sota la direcció de l'Imperi Espanyol. Els osage tenien escaramusses i batalles freqüentment amb els espanyols i altres tribus índies. Tanmateix les dissensions internes van afeblir els osage i es van dividir en tres grups principals.
En 1796 el grup liderat per Clermont (Claremore) i Pawhuska s'assentà a la vora del post comercial de Jean Pierre Chouteau al riu Verdigris a Territori Indi[5] En 1800, el Marquès de Casa Calvo, nomenat governador de Louisiana acusà els osages de robar i assassinar als no nadius i va encoratjar Pawhuska i la seva banda d'osages per lluitar contra la resta dels osages. Pawhuska s'hi va negar.[6]
Una de les filles de Pawhuska es va casar amb el cap kaw White Plume i així establí una pau duradora entre els osages i Kaw. Molts indis kaw actualment poden rastrejar la seva ascendència a White Plume i Pawhuska.
De White Hair II al VI
[modifica]El llinatge de Pawhuska continuà amb el seu fill, White Hair II, però pel que sembla era un cap ineficaç i aviat va ser substituït per White Hair III, qui va traslladar la major part dels altres membres de la tribu osage al riu Neosho a Oklahoma en 1822. Els osage posteriorment es van veure obligats per White i la invasió índia de les seves terres a retrocedir a una petita reserva a Kansas. White Hair IV (George White Hair) esdevingué cap en 1832 i serví fins a la seva mort en 1852, a l'edat de 48. El seu cosí Iron Hawk esdevingué White Hair V fins a la seva mort en 1861, també als 48 anys. Little White Hair esdevingué el darrer cap hereditari White Hair Chief, servint fins a la seva mort el 24 de desembre de 1869.[7] White Hair VI fou un dels signataris del tractat de 1865 que cedia la major part de les terres osage a Kansas als Estats Units i va establir les bases per al seu trasllat a un reserva (contigua al comtat d'Osage) a Oklahoma en 1871.[8] Per aquest temps els poderosos osages del segle xix i principis del XVIII eren un poble assetjat, però en un sentit que tenien l'última paraula. Van vendre les seves antigues terres per un bon preu i s'ha trobat enormes bassals de petroli a les seves noves terres a Oklahoma.
Referències
[modifica]- ↑ http://www.rarenewspapers.com/view/546409, accessed Aug 10, 2010
- ↑ May, Jon D. "Pawhuska." Oklahoma Historical Society's Encyclopedia of Oklahoma History and Culture. (retrieved 30 Jan 2010)
- ↑ DuVal, Kathleen. The native ground: Indians and colonists in the heart of the continent. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2006. ISBN 978-0-8122-3918-8, p. 173
- ↑ "The Chouteaus: Their Contributions to the History of the West." Chronicles of Oklahoma. Vol. 11, No. 3: 950. Sept 1933 (retrieved 30 Jan 2010)
- ↑ "The Chouteaus: Their Contributions to the History of the West." Chronicles of Oklahoma. Vol. 11, No. 3: 950. Sept 1933 (retrieved 30 Jan 2010)
- ↑ Jones, Jr., Jenk. "Osage County History." 2003 (retrieved 30 Jan 2010)
- ↑ Burns, Louis F. A History of the Osage People. Tuscaloosa: U of AL Press, 2004, pp. 53-55
- ↑ Burns, 314-319
Biografia
[modifica]- DuVal, Kathleen. The native ground: Indians and colonists in the heart of the continent. Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 2006. ISBN 978-0-8122-3918-8.
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Biografia Arxivat 2005-12-10 a Wayback Machine.