Partit Acció Nacional
Partido Acción Nacional | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PAN  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | Centre humanista, Democràcia cristiana, Conservadorisme liberal, Nacionalisme | ||||
| Religió | cristianisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 16 de setembre de 1931 | ||||
| Fundador | Manuel Gómez Morín | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Demòcrata de Centre | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Gustavo Madero | ||||
| Secretari general | Damián Zepeda Vidales[1] | ||||
| Portaveu | Juan Marcos Gutiérrez González | ||||
| Joventuts | Secretaría Nacional de Acción Juvenil (Secretaria Nacional d'Acció Juvenil) | ||||
| Afiliació internacional | Internacional Demòcrata de Centre | ||||
| Cambra de Diputats | 141 / 500 | ||||
| Cambra dels Senadors | 50 / 128 | ||||
| Governadors | 9 / 32 | ||||
| Altres | |||||
| Color | Blanc i blau | ||||
| Lloc web | Pàgina web oficial | ||||
| |||||
.svg&lang=ca)
El Partit Acció Nacional (en castellà, Partido Acción Nacional, PAN), és un partit polític mexicà. Amb tendències conservadores,[2] és un dels tres partits polítics principals de Mèxic, i el qual va postular al president actual de Mèxic, Felipe Calderón, com a candidat per a les eleccions presidencials del 2006.
Història
[modifica]
Orígens
[modifica]El partit va ser fundat el 1939 per Manuel Gómez Morín ex-rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. El partit va tenir el suport de molts catòlics mexicans, que sentien que les lleis anticlericals que van sorgir arran de la Revolució Mexicana havien anat massa lluny en prohibir, entre altres coses, el dret del vot dels sacerdots i la nacionalització de les propietats de l'església, a més d'establir l'educació completament laica a totes les escoles del país. Els catòlics havien respost a aquestes limitacions amb manifestacions i aixecaments, que van ser coneguts com la "Guerra Cristera", la qual va ser sufocada pel govern. Els catòlics i conservadors van cercar una manera pacífica de motivar el canvi per mitjà de la representació política, i van donar suport a aquest nou partit polític.[3]
Lent creixement
[modifica]El Partit Acció Nacional es convertiria en el principal i el més antic partit d'oposició de la política mexicana. Malgrat el poder hegemònic del Partit Revolucionari Institucional, el PAN a poc a poc guanyaria terreny i reputació. El 1946 va guanyar el primer candidat a diputat; el 1947 va guanyar la primera presidència municipal a l'estat de Michoacán; el 1989 va guanyar les eleccions a governador d'un estat (Baixa Califòrnia), per primera vegada, i el 1991 el primer senador per vot directe. Durant la dècada dels noranta ja s'havia convertit en el segon partit més important (en nombre de diputats i senadors del Congrés de la Unió), i el 1997 i des del 2000 els diputats del PAN són majoria relativa de la Cambra dels Diputats. Els candidats del PAN, Vicente Fox i Felipe Calderón van guanyar les eleccions presidencials del 2000[4] i el 2006 respectivament.
Polítiques del PAN
[modifica]
El Partit Acció Nacional és reconegut com a partit polític de dreta o centredreta de Mèxic, especialment pel suport que va rebre dels catòlics mexicans, i perquè els seus candidats, a diferència dels altres partits, han fet pública la seva fe i les seves creences. A més, són partidaris de la liberalització del comerç i la privatització de les empreses públiques. Recentment s'ha fet membre l'organització cristiano-demòcrata d'Amèrica. Tanmateix, algunes de les polítiques de l'ex president de Mèxic, Vicente Fox es van distanciar de les polítiques de dreta; per exemple, ha realitzat campanyes per a combatre l'homofòbia, així com l'ús de la píndola de l'endemà com a mètode anticonceptiu (ambdues campanyes severament criticades per l'Església Catòlica).[5][6][7][8]
Presidents del PAN
[modifica]El Partit Acció Nacional ha tingut 22 presidents de partit, des de 1939 fins 2014.[9]
- 1939 - 1949: Manuel Gómez Morin
- 1949 - 1956: Juan Gutiérrez Lascuráin
- 1956 - 1958: Alfonso Ituarte Servín
- 1958 - 1962: José González Torres
- 1962 - 1968: Adolfo Christlieb Ibarrola
- 1968 - 1969: Ignacio Limón Maurer
- 1969 - 1972: Manuel González Hinojosa
- 1972 - 1975: José Ángel Conchello
- 1975: Efraín González Morfín
- 1975: Raúl González Schmall
- 1975 - 1978: Manuel González Hinojosa
- 1978 - 1984: Abel Vicencio Tovar
- 1984 - 1987: Pablo Emilio Madero
- 1987 - 1993: Luis H. Álvarez
- 1993 - 1996: Carlos Castillo Peraza
- 1996 - 1999: Felipe Calderón Hinojosa[10]
- 1999 - 2005: Luis Felipe Bravo Mena[11][12]
- 2005 - 2007: Manuel Espino Barrientos[13]
- 2007 - 2009: Germán Martínez Cázares[14]
- 2009 - 2010: César Nava Vázquez[15]
- 2010 - 2014: Gustavo Madero Muñoz[16]
- 2014: Cecilia Romero Castillo[17]
- 2014: Gustavo Madero Muñoz[18]
- 2014 - 2015: Ricardo Anaya Cortés[19]
- 2015: Gustavo Madero Muñoz[1]
- 2015-: Ricardo Anaya Cortés
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Gustavo Madero regresa a dirigir el PAN tras ganar candidatura a diputado. Expansión. 20 de enero de 2015.
- ↑ Jiménez Badillo, Vivero y Báez (2001). «México». En Sáez, M., y Freidenberg, F. Partidos políticos de América Latina: Centroamérica, México y República Dominicana. Salamanca: Universidad de Salamanca. pp. 382-419.
- ↑ «Historia del PAN». Partido Acción Nacional. Arxivat de l'original el 2015-02-06. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Aznarez, Juan Jesús. «"Fox convenció a todo el mundo de que él era el cambio"» (en castellà). El Pais, 06-07-2000. [Consulta: 30 novembre 2020].
- ↑ Shirk, David A. Mexico's New Politics: The PAN and Democratic Change. Lynne Rienner Publishers, 2005, p. 57.
- ↑ O'Toole, Gavin. Politics Latin America. Pearson Education, 2007, p. 383.
- ↑ Gauss, Susan M. Made in Mexico. Penn State Press, 2010, p. 70.
- ↑ Rhodes Cook. The Presidential Nominating Process: A Place for Us?. Rowman & Littlefield, 2004, p. 118. ISBN 978-0-7425-2863-8 [Consulta: 19 agost 2012].
- ↑ Partido Acción Nacional. «Presidentes del PAN». Arxivat de l'original el 2011-11-19. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ «Hoy definirá el Consejo Nacional si retorna a la mesa del diálogo». La Jornada, 10-03-1996. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ «Luis Felipe Bravo Mena, nuevo presidente nacional del PAN». La Jornada. DEMOS, Desarrollo de Medios, S.A. de C.V., 07-03-1999. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ «Conserva Bravo Mena la directiva del PAN». La Jornada, 10-03-2002. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ «Gana Espino la presidencia del PAN». El Universal, Compañía Periodística Nacional, 05-03-2005. Arxivat de l'original el 2015-02-04. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Lilia Saúl «Eligen a Germán Martínez presidente del PAN». El Universal, 08-12-2007 [Consulta: 8 desembre 2007]. Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
- ↑ Horacio Jímenez «César Nava, nuevo presidente del PAN». El Universal, 08-08-2009 [Consulta: 8 agost 2009]. Arxivat 2014-12-10 a Wayback Machine.
- ↑ «Gustavo Madero gana la elección para la dirigencia nacional del PAN». CNN México. 4 de desembre de 2010. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ El Universal. «Cecilia Romero asume como presidenta del PAN», 03-03-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ «Gustavo Madero gana elección interna del PAN». Periódico El Economista, 21-05-2014. [Consulta: 4 febrer 2015].
- ↑ Héctor Figueroa Alcántara. «Madero solicita licencia; Anaya asume el mando». Excélsior, 01-10-2014. [Consulta: 1r octubre 2014].
Enllaços externs
[modifica]