Paramacans
  | |
| Tipus | poble i Bushinengue (en)  |
|---|---|
| Llengua | Paramaccan |
| Religió | Cristianisme, Winti |
| Grups relacionats | Ndjukes |
| Geografia | |
| Estat | Surinam i França |
| Regions amb poblacions significatives | |
| Pamacca, Surinam | 4,300 |
| Guaiana Francesa | 3,900 |
Els paramacans o Paramaka (francès: Pamak[1]) són una tribu cimarrón que viu a l'interior boscós de Surinam, principalment al complex Pamacca,[2][3] i la zona fronterera occidental de la Guaiana Francesa.[1] Els paramacans va signar un tractat de pau el 1872 que atorgava autonomia a la tribu.
Visió general
[modifica]El centre administratiu de la tribu es troba a Snesiekondre,[4] però el poble principal del complex és Langatabiki, que també és la residència del granman (cap suprem) dels paramacans.[5] La tribu controla 13 viles de Surinam,[6] i la vila de Providence a la Guaiana Francesa.[7]
El 2014 la població total es va estimar en 11.000 persones, amb 4.300 persones que vivien a les àrees tribals de Surinam i 1.000 que vivien a l'interior de la Guaiana Francesa.[8]
Història
[modifica]Els paramacans eren esclaus fugitius de la plantació Handtros o Entros que van fugir cap al 1830.[9] El 1856 August Kappler va informar que la tribu havia establert pobles a prop del Paramacca Creek.[10] El 1872 havien signat un tractat de pau amb la colònia holandesa que atorgava autonomia a la tribu,[11] i Frans Kwaku, el líder de l'expedició a Paramaribo, va ser nomenat oficialment granman pel governador.[10] El 1879 un grup d’uns 90 paramaccans dirigits per Apensa van crear un assentament en una illa al riu Marowijne prop de la desembocadura de Paramacca Creek. La ciutat es va anomenar Langatabiki (Illa Gran).[12] Durant la Guerra Civil de Surinam, els paramacans van fer costat al Jungle Commando,[13], elque va provocar una gran migració a la Guaiana Francesa.[1]
Llengua
[modifica]El paramaca també és el terme homònim del seu idioma, un crioll que es basa en l'anglès[14] amb influències del neerlandès, llengües africanes,[15] i altres idiomes. És similar a les llengües parlades pels ndjukes i kwintis, i mútuament intel·ligible amb Sranan tongo.[16] El paramacca és el més jove de tots els pidgin surinamesos.[17] La llengua tenia entre 2.000 i 3.000 parlants estimats el 1991.[18]
Viles
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Pamak» (en francès). Populations de Guyane. Arxivat de l'original el 20 de juliol 2020. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Distrikt Sipaliwini» (en neerlandès). Suriname.nu. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Paamaka en Ndyuka leggen grens vast» (en neerlandès). Regional Development.gov.sr. Arxivat de l'original el 28 de gener 2022. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Bestuurscentra Sipaliwini bouwtechnisch opgeleverd» (en neerlandès). .
- ↑ «Planning Office Suriname - Districts» (en neerlandès). Planning Office Suriname. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ Plan Bureau, 2014, p. 169.
- ↑ Mallé, Marie-Pascale «Les maisons des Noirs marrons de Guyane». In Situ, vol. 2004 #5, 5, 2004, pàg. 4. DOI: 10.4000/insitu.2373.
- ↑ Richard Price «The Maroon Population Explosion: Suriname and Guyane». New West Indian Guide, vol. 87, 3–4, 2013, pàg. 323–327. DOI: 10.1163/22134360-12340110.
- ↑ Marten i Schalkwijk, 2018, p. 3.
- ↑ 10,0 10,1 Marten i Schalkwijk, 2018, p. 19.
- ↑ Marten i Schalkwijk, 2018, p. 19, :"Original publication:Koloniaal Verslag van 1872 page 543"
- ↑ «Encyclopaedie van Nederlandsch West-Indië - Page 155 - Boschnegers» (en neerlandès). Digital Library for Dutch Literature, 1916. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Thoden van Velzen, 1988, p. 215.
- ↑ Borges, 2014, p. 124.
- ↑ Borges, 2014, p. 167.
- ↑ Jacques Arends. «Syntactic Developments in Sranan». Digital Library for Dutch Literature, 1989. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Borges, 2014, p. 187.
- ↑ «Languages of Surinam». Suriname.nu. [Consulta: 20 juliol 2020].
Bibliografia
[modifica]- Borges, Roger. The Life of Language. Dynamics of language contact in Suriname. Utrecht: Radboud University Nijmegen, 2014.
- Marten, J.; Schalkwijk, W. Conference on Slavery, Indentured Labour, Migration, Diaspora and Identity Formation.. Anton de Kom University, 19 June 2018.
- Plan Bureau. «Planning Office Suriname - Districts 2009-2013» (en neerlandès). Planning Office Suriname, 2014.
- Thoden van Velzen, Bonno. «De Brunswijk-opstand: Antropologische kanttekeningen bij de Surinaamse burgeroorlog» (en neerlandès). University of Groningen. Sociologische Gids, 1988.
