Vés al contingut

Pam i pipa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mona que fa pam i pipa

Fer pam i pipa és un gest de befa que consisteix a portar el polze d'una al cap del nas i l'altra mà tot seguit, mentre s'agiten els dits estesos.[1] Qui fa pam i pipa belluga els dits com si sonés el flabiol o una flauta, encara que recolza el polze sobre el nas en lloc de fer-ho sobre la boca.[2]

Sovint quan els nens fan pam i pipa l'acostumen a acompanyar d'una frase repetida amb una cantarella per a trufar-se del seu company o adversari de joc (elis elis, putxinel·lis...).

Per extensió, l'expressió transitiva fer (-li) pam i pipa a qualcú significa befar-se'n.

Malgrat que el gest no té nom propi en castellà,[3] a qualques països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.[nota 1][4]

Vegeu també

[modifica]

Referències i notes

[modifica]
  1. La descripció morfològica del “pam i pipa” indica que opera amb la mà oberta, com un ventall, davant del nas. A l'Argentina i Uruguai es coneix com a “pito catalán”.[2]

Bibliografia

[modifica]
  • Payrató, Lluís. El gest nostre de cada dia. La cultura al cos : la gestualitat emblemàtica com a patrimoni de la cultura popular. Barcelona: Publicacions Abadía Montserrat, S.A., 2013. ISBN 8498835798. 

Enllaços externs

[modifica]