Palta
| Tipus | llengua  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | selva amazònica |
| Estat | Equador |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües jívaro-capahuanes llengües jívaro | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | - |
| Glottolog | - |
| Linguist List | jiv-pal |
El palta és una llengua extinta de l'Amazònia equatoriana només testimoniada per unes poques paraules: yumé 'aigua', xeme 'moresc', capal 'foc', let 'fusta' (Jiménez de la Espada, 1586), i alguns topònims. Basant-se en això, Jacinto Jijón y Caamaño (1936) la va classificar com una de les llengües jívaro. Kaufman (1994) afirma que hi ha "poca semblança", però Adelaar (2004) considera que la connexió és raonable. A més d'aquestes quatre paraules hi ha topònims, que solen acabar en -anga, -numa, -namá. Aquests dos darrers suggereixen que el sufix cas locatiu jívaro -num ~ -nam, i Torero (1993) assenyala que s'assembla també a l'aguaruna (jívaro) namák(a) 'riu'.
Mason (1950) també llista Malacata com a nom alternatiu de palta.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Mason, John Alden. «The languages of South America». A: Handbook of South American Indians. 6. Washington, D.C., Government Printing Office: Smithsonian Institution, Bureau of American Ethnology Bulletin 143, 1950, p. 157–317.
Bibliografia
[modifica]- Jiménez de la Espada, Marcos, ed. (1965 [1586]): Relaciones geográficas de Indias: Perú, 3 vols. Biblioteca de Autores Españoles 183–5. Madrid: Atlas.
- Jijón y Caamaño, Jacinto (1936–8): Sebastián de Benalcázar, vol. 1 (1936) Quito: Imprenta del Clero; vol. 2 (1938) Quito: Editorial Ecuatoriana.
- Jijón y Caamaño, Jacinto (1940–5): El Ecuador interandino y occidental antes de la conquista castellana, vol. 1 (1940), vol. 2 (1941), vol. 3 (1943), vol. 4 (1945). Quito: Editorial Ecuatoriana (1998 edition, Quito: Abya-Yala).