Partit Aragonès
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PAR  | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia | regionalisme autonomisme regional conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centrisme centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | gener 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Arturo Aliaga López (2015–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | partidoaragones.es | ||||
.svg&lang=ca)
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès[1] regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977. A les eleccions a Corts d'Aragó de 1983 es presentà en coalició amb el Partit Popular, però des del 1990 es presenta en solitari.
En successius congressos, aquest partit s'ha definit com a nacionalista[2] moderat i de centre,[3] i es va denominar Partido Aragonés Regionalista fins a 1990.[4] No obstant això, posteriorment va eliminar novament la referència al nacionalisme, que no figura en els seus estatuts.[3] La seva organització juvenil és Rolde Choben.
El seu objectiu, segons assenyalen els seus estatuts, és "assolir quants fins promoguin i permetin la defensa i l'enriquiment socioeconòmic i cultural d'Aragó". Institucionalment, està present (2006) en el Govern d'Aragó, les Corts d'Aragó, el Senat espanyol, i centenars d'entitats locals aragoneses, comarques i ajuntaments.
El PAR respecta el marc constitucional espanyol, si bé reclama el reconeixement dels drets històrics i una autonomia plena (amb un sistema de finançament suficient) per a Aragó. Les qüestions de política hidràulica han estat claus en l'acció del PAR, a través del seu rebuig al transvasament del riu Ebre inclòs en successius plans hidrològics nacionals i la seva reivindicació de les obres d'aprofitament de l'aigua a Aragó. Des de la seva fundació, el Partido Aragonés ha promogut una reorganització administrativa, per a descentralitzar la gestió de la comunitat autònoma i transferir competències a les comarques, en una aposta per la vertebració del territori. El PAR nega la unitat lingüística del català i considera que a la Franja de Ponent s'hi parlen modalitats de la llengua aragonesa. Per aquest motiu es va oposar a la Llei de llengües autonòmica aprovada el 2009.[5]
Figures rellevants del PAR han estat el seu primer president, Hipólito Gómez de las Roces, que va presidir el Govern d'Aragó entre 1987 i 1991; el seu secretari general en diferents èpoques i president del Govern d'Aragó de 1991 a 1993, Emilio Eiroa García; el seu president en diversos períodes i actual Senador, José María Mur Bernad; o entre altres, el seu actual (2005) president des del 2000 i vicepresident del Govern d'Aragó, José Ángel Biel Rivera.
Resultats electorals
[modifica]Eleccions autonòmiques
[modifica]| Corts d'Aragó | |||||||
| Any | Líder | # | % | Pos. | Escons | /- | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1983 | Hipólito Gómez | 124,018 | 20.5 | 3r | 13 / 66 |
— | Oposició |
| 1987 | 179,922 | 28.1 | 2n | 19 / 67 |
 6
|
Minoria (1987–89) | |
| Coalició (PAR–PP 1989–91) | |||||||
| 1991 | 151,420 | 24.7 | 2n | 17 / 67 |
 2
|
Coalició PAR–PP (1991–92) | |
| Coalició PAR–PP (1992–93) | |||||||
| Oposició (1993–1995) | |||||||
| 1995 | Emilio Eiroa | 143,573 | 20.4 | 3r | 14 / 67 |
3
|
Coalició PAR–PP |
| 1999 | José María Mur | 86,519 | 13.3 | 3r | 10 / 67 |
4
|
Coalició PAR-PSOE |
| 2003 | José Ángel Biel | 79,670 | 11.2 | 4t | 8 / 67 |
2
|
Coalició PAR-PSOE |
| 2007 | 81,135 | 12.1 | 3r | 9 / 67 |
1
|
Coalició PAR-PSOE | |
| 2011 | 62,193 | 9.2 | 3r | 7 / 67 |
2
|
Coalició PAR–PP | |
| 2015 | Arturo Aliaga | 45,846 | 6.9 | 5è | 6 / 67 |
1
|
Oposició |
| 2019 | 33,978 | 5.1 | 7è | 3 / 67 |
3
|
Coalició PAR-PSOE-Podem-CHA | |
| 2023 | Alberto Izquierdo | 13,988 | 2.1 | 8è | 1 / 67 |
2
|
Suport extern PP-Vox |
Eleccions municipals
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | /- |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 58.661 | 10,97 | 276 / 4.883 |
Nou |
| 1983 | 92.922 | 15,58 | 1.116 / 4.803 |
 840
|
| 1987 | 129.370 | 20,35 | 896 / 4.322 |
 220
|
| 1991 | 128.025 | 20,90 | 1.115 / 4.420 |
219
|
| 1995 | 116.447 | 16,61 | 1.050 / 4.337 |
65
|
| 1999 | 87.493 | 13,36 | 925 / 4.250 |
125
|
| 2003 | 85.857 | 12,03 | 907 / 4.232 |
18
|
| 2007 | 94.087 | 13,98 | 982 / 4.227 |
75
|
| 2011 | 77.542 | 11,33 | 992 / 4.359 |
10
|
| 2015 | 59.449 | 8,88 | 916 / 4.262 |
76
|
| 2019 | 33.697 | 5,01 | 658 / 4.131 |
258
|
| 2023 | 20.132 | 2,99 | 334 / 4.162 |
324
|
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 654. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «El Partido Aragonés introduce en los estatutos su vocación nacionalista». El País, 05-02-1990.
- ↑ 3,0 3,1 «Estatutos del Partido Aragonés: Texto aprobado por el Pleno del XIV Congreso», 2015.
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa. «Partido Aragonés (PAR)». Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 24 maig 2012].
- ↑ «El PAR pretén denominar 'aragonès' al català de la Franja». AVUI, 28-10-2009. [Consulta: 23 maig 2010].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
| Partits representats al Congrés dels Diputats (350) | .svg) | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat d'Espanya (265) | ||
| Partits representats als Parlaments autonòmics | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (59) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts | ||