Os formiguer
Per a altres significats, vegeu «Os formiguer pigmeu». |
Myrmecophaga tridactyla | |
---|---|
Dades | |
Període de gestació | 180 dies |
Longevitat màxima | 33 anys |
Pes | 1,35 kg |
Nombre de cries | 2 |
Període | |
Estat de conservació | |
Vulnerable | |
UICN | 14224 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Pilosa |
Família | Myrmecophagidae |
Gènere | Myrmecophaga |
Espècie | Myrmecophaga tridactyla Linnaeus, 1758 |
Nomenclatura | |
Significat | Mirmecòfag de tres dits |
Distribució | |
Blau: actual. Taronja: possiblement extint |
L'os formiguer, o simplement formiguer[1] (Myrmecophaga tridactyla), és un mamífer insectívor gros oriünd de Centreamèrica i Sud-amèrica. És una de les quatre espècies vivents de vermilingüe, grup que formen l'ordre dels pilosos juntament amb els peresosos. A diferència dels altres vermilingües i els peresosos, que són arborícoles o semiarborícoles, l'os formiguer passa gran part de temps a terra. Es tracta del representant més gros de la seva família, amb una llargada de 182-217 cm i un pes de 33-41 kg (mascles) o 27-39 kg (femelles). Les seves característiques més distintives són el musell llarg, la cua gruixuda, les urpes anteriors llargues i la coloració del pelatge.
L'os formiguer viu a diferents hàbitats, incloent-hi els herbassars i les selves pluvials. Busca aliment a zones obertes, però descansa en àrees poblades d'arbres. Menja principalment formigues i tèrmits que extrau del sòl amb les urpes davanteres i atrapa amb la seva llengua llarga i enganxifosa. Tot i que els seus territoris s'encavalquen, els ossos formiguers són animals solitaris excepte en el marc de la relació mare-cria, interaccions agressives entre mascles i l'aparellament. Les mares porten les cries a l'esquena fins al seu deslletament.
El formiguer gegant està allistat com a espècie vulnerable per la UICN. S'ha extingit localment en diversos llocs, incloent-hi gairebé tot Centreamèrica. Són amenaces a la seva supervivència, entre altres, la destrucció del seu hàbitat, el foc i la caça furtiva per a obtenir-ne la pell i la carn tot i que alguns formiguers habiten àrees protegides. A causa de la seva aparença i costums distintius, el formiguer forma part de diversos mites i folklore americans precolombins i també de la cultura moderna.
Referències
[modifica]- ↑ «Os formiguer». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- Pilosos
- Mamífers mirmecòfags
- Mamífers de l'Argentina
- Mamífers de Belize
- Mamífers del Brasil
- Mamífers de Colòmbia
- Mamífers de Costa Rica
- Mamífers d'El Salvador
- Mamífers de l'Equador
- Mamífers de la Guaiana Francesa
- Mamífers de Guatemala
- Mamífers de Guyana
- Mamífers d'Hondures
- Mamífers de Nicaragua
- Mamífers de Panamà
- Mamífers del Paraguai
- Mamífers del Perú
- Mamífers de Surinam
- Mamífers de l'Uruguai
- Mamífers de Veneçuela