Orishchinita
Orishchinita | |
---|---|
Fórmula química | Ni₂P |
Localitat tipus | complex de Daba-Siwaqa, altiplà de Transjordània, Governació d'Amman, Jordània |
Classificació | |
Categoria | elements natius |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 5,8020(7) Å; b = 3,5933(4) Å; c = 6,7558(8) Å |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | pnma |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2019-039 |
Any d'aprovació | 2019 |
Símbol | Orh |
Referències | [1] |
L'orishchinita és un mineral de la classe dels elements natius.
Característiques
[modifica]L'orishchinita és un fosfur de níquel, amb fórmula química Ni₂P. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada l'any 2022.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És dimorfa de la transjordanita, que cristal·litza en el sistema hexagonal, i es pot considerar l'anàleg dominant de níquel de l'allabogdanita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5408/1.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les roques pirometamòrfiques del complex de Daba-Siwaqa, a l'altiplà de Transjordània (Governació d'Amman, Jordània). El mineral es presenta com una fase accessoria a la roca fusionada de clinopiroxè-plagioclasa assemblant-se texturalment a gabre-dolerita.[2] Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]- ↑ «Orishchinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Britvin, Sergey N.; Murashko, Mikhail N.; Vapnik, Yevgeny; Zaitsev, Anatoly N.; Shilovskikh, Vladimir V.; Krzhizhanovskaya, Maria G.; Gorelova, Liudmila A.; Vereshchagin, Oleg S.; Vasilev, Evgeny A.; Vlasenko, Natalia S. «Orishchinite, a new terrestrial phosphide, the Ni-dominant analogue of allabogdanite». Mineralogy and Petrology, 116, 5, 10-2022, pàg. 369–378. DOI: DOI:10.1007/s00710-022-00787-x [Consulta: 12 octubre 2022].