Omegna

Omegna
Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
	45° 52′ 41″ N, 8° 24′ 25″ E / 45.8781°N,8.4069°E
País	Itàlia
Regió	Piemont
Província	Província de Verbano-Cusio-Ossola
Capital	Omegna
Població humana
Població	14.294 (2023) (470,66 hab./km²)
Idioma oficial	italià
Geografia
Superfície	30,37 km²
Banyat per	llac d'Orta
Altitud	295 m
Limita amb	Casale Corte Cerro ; Stresa ; Armeno ; Germagno ; Gravellona Toce ; Quarna Sotto ; Pettenasco ; Quarna Sopra ; Gignese ; Nonio ; Valstrona
Patrocini	Ambròs de Milà
Identificador descriptiu
Codi postal	28887
Fus horari	UTC 01:00, hora estàndard; UTC 02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0323
Identificador ISTAT	103050
Codi del cadastre d'Itàlia	G062
Altres
Agermanament amb	Lodi
Lloc web	comune.omegna.vb.it

Omegna (italià: oˈmeɲɲa, llombard:uˈmɛɲa, piemontès: ʊˈmɛɲa)^[1] és una comuna (municipi) a la Província de Verbano-Cusio-Ossola del Piemont, situat a uns 100 km al nord-est de Torí i a uns 13 km al sud-oest de Verbania, al punt més septentrional del llac d'Orta i travessat pel Nigoglia, l'única sortida del llac.

El 2022, el municipi tenia una població de 14.311 habitants. És la tercera ciutat més poblada de la província, després de Verbania i Domodossola.^[2] Cada dijous al matí se celebra un animat mercat al carrer al passeig de la vora del llac. Un servei de ferri diari connecta Omegna amb ciutats i pobles al voltant del llac.

Història

La presència d'antics assentaments a la zona ha estat provada per les excavacions realitzades a la frazione de Cireggio, troballes arqueològiques que daten de finals de l’edat del bronze i del ferro. Omegna és esmentada l'any 1221 dC, quan la població es va lliurar a la comuna de Novara.^[3]

Al segle XIX i principis del XX, es va convertir en un centre industrial que va ser durant molts anys el principal centre de producció italià d'olles i petits electrodomèstics a Itàlia; la població va augmentar simultàniament pels immigrants. El 1913 Omegna va ser connectada amb Pallanza per una línia de tramvia elèctrica. Va ser declarada ciutat l'any 1939. Durant la Segona Guerra Mundial va ser un centre de resistència partidista contra l'ocupació germano-feixista.

Principals llocs d'interès

Església de Sant'Ambrogio. És un edifici del romànic tardà d'una nau i dues naus, amb capelles laterals. El campanar encara és majoritàriament el medieval. L'interior és ara d'estil barroc i acull un retaule de Fermo Stella da Caravaggio (1547) i una urna amb les relíquies de Sant Vith, patró d'Omegna.
Ponte Antico (segle XV), sobre el riu Strona.
Porta della Valle (c. 1100 dC), també coneguda com a Porta Romana. És l'única que es conserva entre les cinc portes medievals d'Omegna.
Fòrum Museu d'Arts i Indústria.

Ciutats agermanades

Lodi, Lombardy

Referències

↑ Kramer, Johannes «Lidia Flöss (ed.), Dizionario toponomastico trentino, Trento, Servizio Beni librari e archivistici, 1990ss. Vol. 1: I nomi locali dei comuni di Calavino, Lasino, Cavédine (1990). Vol. 2: I nomi locali dei comuni di Ivano-Fracena, Samone, Scurelle, Spera, Strigno, Villa Agendo (1991). Vol. 3: I nomi locali dei comuni di Mori, Ronzo-Chienis (1995). Vol. 4: I nomi locali dei comuni di Bolbeno, Bondo, Breguzzo, Roncone, Zucio (1996). Vol. 5: I nomi locali dei comuni di Novaledo, Roncegno, Ronchi Valsugana (1998). Vol. 6: I nomi locali dei comuni di Ala, Avio (1999). Vol. 7: I nomi locali dei comuni di Taio, Ton, Trés, Vervò (2000). Vol. 8: I nomi locali dei comuni di Bosentino, Centa San Nicolò, Vattaro, Vigolo Vattaro (2002). Vol. 9: I nomi locali dei comuni della Val di Ledro (2006). Vol. 11: I nomi locali del comune di Vallarsa (2009). Vol. 12: I nomi locali dei comuni di Ossana, Vermiglo (2010). Vol. 13: I nomi locali dei comuni di Lona-Lasés, Segonzano, Sovér (2011).Vol. 14: I nomi locali dei comuni di Bocenago, Caderzone Terme, Strembo (2013). Vol. 15: I nomi locali dei comuni di Baselga di Piné, Bedollo (2014).». Zeitschrift für romanische Philologie, 132, 1, 01-01-2016. DOI: 10.1515/zrp-2016-0024. ISSN: 1865-9063.
↑ «Dada ISTAT» (en italià).
↑ Il Borgo di Omegna e suo Contado. Memorie storiche, documenti, statuti, istituzioni, famiglie, uomini illustri. Autore: Nino Bazzetta de Vemenia, Novara 1913.

[1] Kramer, Johannes «Lidia Flöss (ed.), Dizionario toponomastico trentino, Trento, Servizio Beni librari e archivistici, 1990ss. Vol. 1: I nomi locali dei comuni di Calavino, Lasino, Cavédine (1990). Vol. 2: I nomi locali dei comuni di Ivano-Fracena, Samone, Scurelle, Spera, Strigno, Villa Agendo (1991). Vol. 3: I nomi locali dei comuni di Mori, Ronzo-Chienis (1995). Vol. 4: I nomi locali dei comuni di Bolbeno, Bondo, Breguzzo, Roncone, Zucio (1996). Vol. 5: I nomi locali dei comuni di Novaledo, Roncegno, Ronchi Valsugana (1998). Vol. 6: I nomi locali dei comuni di Ala, Avio (1999). Vol. 7: I nomi locali dei comuni di Taio, Ton, Trés, Vervò (2000). Vol. 8: I nomi locali dei comuni di Bosentino, Centa San Nicolò, Vattaro, Vigolo Vattaro (2002). Vol. 9: I nomi locali dei comuni della Val di Ledro (2006). Vol. 11: I nomi locali del comune di Vallarsa (2009). Vol. 12: I nomi locali dei comuni di Ossana, Vermiglo (2010). Vol. 13: I nomi locali dei comuni di Lona-Lasés, Segonzano, Sovér (2011).Vol. 14: I nomi locali dei comuni di Bocenago, Caderzone Terme, Strembo (2013). Vol. 15: I nomi locali dei comuni di Baselga di Piné, Bedollo (2014).». Zeitschrift für romanische Philologie, 132, 1, 01-01-2016. DOI: 10.1515/zrp-2016-0024. ISSN: 1865-9063.

[2] «Dada ISTAT» (en italià).

[3] Il Borgo di Omegna e suo Contado. Memorie storiche, documenti, statuti, istituzioni, famiglie, uomini illustri. Autore: Nino Bazzetta de Vemenia, Novara 1913.

[1]

[2]

[3]