Olp

Olp
	El poble baix d'Olp, des de la Força
Tipus	entitat singular de població
Localització
	42° 25′ 49″ N, 1° 06′ 52″ E / 42.43028°N,1.11444°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	57 (2023)
Geografia
Altitud	1.100 m
Dades històriques
Festa patronal	Segon diumenge de setembre
Codi INE	25209500900
Codi IDESCAT	2520940009400

Olp és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.

És al nord del seu actual cap municipal, Sort, enfilat a les muntanyes que marquen el marge dret de la Noguera Pallaresa i limiten pel sud-oest la Vall d'Àssua.

Es divideix en tres nuclis: a l'entrada, venint de Sort o de Pujalt, hi ha la Pleta, formada per un conjunt de cases adossades que s'organitzen en dos carrers paral·lels. Ocupa el lloc del que indica el seu nom: una pleta, on es recollia de nit el bestiar de pastoreig del poble.

Al voltant de l'església i de la plaça, amb la font i l'abeurador, hi ha el segon nucli, el poble pròpiament dit.

Finalment, a la part alta se situa la Força, l'antic poble murat, encastellat. Tant el segon com el tercer nucli, separats per un destacat desnivell, es lliguen per un carrer que dibuixa un eix vertical i en el qual se situen els rentadors.

Si es deixa de banda la Pleta, de construcció relativament recent, Olp es pot considerar un poble doble i, per tant, segueix el model d'altres nuclis de la zona que es constitueixen en la força i el poble (Àreu, Tavascan…). La força podia ser originalment només una fortificació, però amb el pas del temps també esdevingué un lloc d'habitació, en adossar-se les cases al castell.

En terres d'Olp es troben l'església parroquial de la Mare de Déu de la Candelera o de la Purificació, la capella de Sant Josep en un serrat al nord del poble, i les ruïnes de la capella de Sant Pere.

Etimologia

Olp és, segons Joan Coromines^[1] un altre dels molt topònims pirinencs d'origen iberobasc. En aquest cas es tracta d'una forma derivada d'olo (petit edifici rústic), amb l'aparició de la b de reforç en afegir-hi l'article: olobol, que passà a obol i per metàtesi consonàntica a la forma actual.

Geografia

El poble d'Olp

Situat a l'esquerra del Barranc de les Lleres, el poble d'Olp es dividia tradicionalment en dos nuclis: el més enlairat, al nord-oest, la Força, romanent de l'antic poble clos, encastellat, i l'inferior, a la zona més plana i sud-est, amb l'església de la Mare de Déu de la Candelera al centre. Un barri modern, la Pleta, completa el poble actual.

Cases del poble^[2]

Casa Agustí (3 cases)
Casa Aleix
Casa Besan
Casa Sabrià
Casa Cinto
Casa Còdol
Casa Corme
Casa Corral
Casa Cucat (2 cases)
Casa Forn
Casa Guiem
Casa Orteu (2 cases)
Casa Joanetxic
Casa Llatriu
Casa Moriri
Casa Masover
Casa Mont-roset
Casa Nona
Casa Paller de Mont-roset
Casa Podavinyes (1 casa i paller)
Casa Forn de Cebrià
Casa Rei
Casa Sibília
Casa Garatge de Cucat
Casa Garatge de Sibília
Casa Tallada
Casa Xaus
Casa Torregrossa
Urbanització La Pleta (25 cases)

(Casa Mòdol entre elles)

Paller de Sibília (4 apartaments)
Paller Nou (9 apartaments)
Paller de Besan (2 cases)

Història

Edat mitjana

Les primeres notícies d'Olp són de la fi del segle X (anys 981-985). L'any 1076, en una convinença, es fa esment del castell d'aquest lloc, les restes del qual romanen actualment entre les cases que constitueixen el nucli de la Força. L'església, dedicada a la Mare de Déu de la Candelera -més tard a la Purificació-, no és documentada fins al segle xiv, però es creu que ja existia en època romànica. Segons el fogatge del 1497, hi havia vint-i-dos focs a Olp. Durant la Guerra del Pallars(1484-1487) en què les tropes dels Cardona com a braç armat del rei Ferran II van envair el comtat per foragitar el comte Hug Roger III, el castell d'Olp resistí durant nou dies el setge l'agost del 1485 fins que una bombarda gegant portada des de Solsona va fer caure les muralles, el castell i la força. En commemoració d'aquesta batalla, Olp des del 2008 celebra les Festes Del Setge d'Olp el 15 d'agost amb un espectacle teatral sobre aquest tema i amb un muntatge cada any diferent.

Edat moderna

En el fogatge del 1553, Olp declara^[3] 14 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 75 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Olp. S'hi llegeix que és una localitat que forma part del districte municipal d'Enviny, que està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada; la combaten els vents del nord i de l'oest. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 24 cases, una font i l'església parroquial de Santa Maria, que disposava de rector ordinari. Les terres són en general de bona qualitat, en zona muntanyosa. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i fruites d'hivern. S'hi recriaven mules i hi havia el vacum necessari per a la feina agrícola. Hi havia una mica de caça de conills, llebres i perdius. El comerç, el derivat de la recria de mules. Comptava amb 18 veïns (caps de casa) i 133 ànimes (habitants).

En l'actualitat, hi viuen tot l'any entre 30 i 50 persones, encara que hi ha nombroses segones residències.

Demografia^[5]

Evolució demogràfica
1857	1888	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
251	216	212	202	192	150	153	152	134	90	47	30	35	38	48	45	46	51	50

Referències

↑ Coromines 1996.
↑ Montaña 2004.
↑ Lo vicari; Joan Aneta, Pere Burant, Jaume de l'Era, Joan Rei, Miquel Mònic, Pei Arnau Dolça, Jaume Moriri, Antoni Calbet, Mateu de l'Era, Pere Tallada, Pere Carrera, Guillem Orteu, Joan Caissa, Antoni de l'Era i Sebastià Orteu. Iglésias 1981, p. 74.
↑ Madoz 1845.
↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

Coromines, Joan. «Olp amb Olbe, etc.». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Vegeu també

Sant Andreu de la Borda d'Orteu

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olp

Olp en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

[1] Coromines 1996.

[2] Montaña 2004.

[3] Lo vicari; Joan Aneta, Pere Burant, Jaume de l'Era, Joan Rei, Miquel Mònic, Pei Arnau Dolça, Jaume Moriri, Antoni Calbet, Mateu de l'Era, Pere Tallada, Pere Carrera, Guillem Orteu, Joan Caissa, Antoni de l'Era i Sebastià Orteu. Iglésias 1981, p. 74.

[4] Madoz 1845.

[5] àgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]