Al torneig open hi participaren 107 països (Grècia, com a seu, n'inscrigué dos, mentre que Xile, que estava inscrit, no arribà a jugar) amb equips de sis jugadors com a mínim, quatre de titulars i dos de suplents; en total els jugadors participants foren 616. Com en els anys precedents, el torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.
El torneig va ser guanyat fàcilment per la Unió Soviètica, guiada per en Garri Kaspàrov i n'Anatoli Kàrpov (ambdós varen obtenir la medalla d'or individual al millor jugador al primer tauler i al segon tauler, respectivament, a més a més de la medalla d'or i la d'argent a la classificació per millor performanceElo). L'URSS, que va situar-se al cap de la classificació després de la quarta ronda, no va perdre cap matx contra els altres equips. Suècia, després de dues victòries per 3-1 contra Dinamarca i Hongria, es va situar en segon lloc a la setena ronda, lluitant per emparellar-se amb els soviètics, però una derrota contra Anglaterra la va fer descendir a la classificació. La lluita per la medalla d'argent va implicar, a banda dels anglesos, els Estats Units, els Països Baixos i Hongria.
Al torneig femení hi participaren 56 equips (dos dels quals eren grecs), per un total de 221 jugadores (quatre per equip, tres de titulars i una de suplent). Com el torneig open, també el femení es disputà per sistema suís, a 14 rondes.
El torneig fou dominat per Hongria i la Unió Soviètica, que van ocupar el primer i segon lloc des de la primera ronda, tot mantenint un marge d'al menys un parell de punts sobre la resta d'equips. L'encontre directe el van vèncer les hongareses a la cinquena ronda per 2-1, tot i que les dues esquadres es van anar intercanviant el primer lloc de la classificació al llarg de les rondes, mantenint una diferència de no més de mig punt l'una sobre l'altra, fins a arribar empatades a la darrera ronda, a la qual es programaren els enfrontaments Hongria-Suècia i URSS-Països Baixos. L'or fou per les hongareses mercès a la seva victòria per 2-1, mentre les soviètiques no aconseguien més que un empat 1,5-1,5. Fou el primer cop que (amb l'excepció de l'Olimpíada de 1976, on no hi participaren) les soviètiques no assolien la medalla d'or.
La medalla de bronze fou per a Iugoslàvia, que va mantenir el tercer lloc en solitari durant la major part del torneig, defensant-lo de les escomeses de la Xina.