Okenita

Okenita
Cristalls d'okenita de Khandivali, Maharashtra, Índia
Fórmula química	CaSi₂O₅·2H₂O
Epònim	Lorenz Oken
Localitat tipus	Disko Island (en)
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.EA.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EA.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/D.10
Dana	72.3.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls típicament fibrosos, raïms de cristalls corbs i boles radials
Estructura cristal·lina	a = 9.69 Å, b = 7.28 Å, c = 22.02 Å; α = 92.7°, β = 100.1°, γ = 110.9°; Z = 2
Grup puntual	triclínica P1 o P1
Color	blanc, groguenc, blavós
Macles	lamel·lars
Exfoliació	perfecte en {001}
Fractura	concoidal
Tenacitat	elàstica
Duresa	4,5 a 5
Lluïssor	nacrada, vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	2,28 a 2,33
Densitat	2,3
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.512 - 1.532 nβ = 1.514 - 1.535 nγ = 1.515 - 1.542
Birefringència	δ = 0,003 a 0,010
Angle 2V	mesurat: 60°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Oke
Referències

L'okenita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats). Va ser descoberta l'any 1828 a l'illa Disko de la província de Kitaa (Groenlàndia), sent nomenada així en honor del naturalista alemany Lorenz Oken (1779-1851).

Característiques

L'okenita és un fil·losilicat de calci, sense alumini i hidratat, amb fórmula CaSi₂O₅·2H₂O. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: alumini, ferro, estronci, sodi i potassi, que li poden donar tonalitats sempre molt pàl·lides. Cristal·litza en el sistema triclínic, formant els típics cristalls fibrosos i boles radials. La bellesa d'alguns exemplars fa que sigui cobejada pel seu ús col·leccionístic. Cal anar amb compte amb els espècimens d'okenita acolorits, venuts comunament com de la Xina o l'Índia, ja que són una estafa en ser acolorits amb additius artificials.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'okenita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), armstrongita, nekoita, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaita, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.

Formació i jaciments

Apareix en forma d'amígdales en basalts, sent un mineral secundari producte de l'alteració d'aquest basalt. Sol trobar-se associada a altres minerals com: algunes zeolites, apofil·lita, prehnita, calcita, quars o calcedònia.