Oca comuna
Anser anser  | |
|---|---|
.jpg) Anser anser anser | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 160 g 3,692 kg 3,237 kg |
| Envergadura | 1,55 m |
| Nombre de cries | 4,9 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22679889 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Tribu | Anserini |
| Gènere | Anser |
| Espècie | Anser anser Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'oca comuna [1] o oca vulgar [2] (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.[3]
Morfologia
[modifica]De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.
L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[3]
- Veu: Notes molt fortes, martillejants, tipus trompeta com el de granja: ahng-ahng-ahng, kang-ank.
- Niu: Al sol parcialment entapissat, en freqüència en illes, 4-6 ous; una niuada; maig-juny.
- Aliment: Pasta;arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals.
- Vol: poderós, cap estès, cap estès en V i llargues fileres.
- Vol lent: Les bandades d'Oca vulgar en vol, són més lentes i pesades que les d'altres Oques, però s'agilitzen quan perden altura abans d'aterrar.
Hàbitat
[modifica]El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[3]
Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[3] En els primers anys del segle XXI ha criat als Aiguamolls de l'Empordà[4] i el Delta del Llobregat.[5]
A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.
Espècies similars
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «Oca comuna». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/11/2023(català)
- ↑ «Fitxa de l'oca vulgar». servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, Barcelona, 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5.
- ↑ Francesch Vidal, Amadeu «Oca empordanesa» (PDF). Dossier Tècnic: formació i assessorament al sector agroalimentari.. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 44, les races autóctones (II), agost 2010, pàg. 22-23.
- ↑ «Oca pradenca (Anser fabalis)». SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO), 2020. [Consulta: 2 febrer 2020].