Novačekita

Novačekita
Fórmula química	Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 9a ed.	8.EB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,1328(11) Å; b = 20,085(3) Å; c = 7,1569(11) Å; β = 90,585(3)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	groc clar, groc
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	cerosa
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	resinosa, cerosa
Color de la ratlla	groc molt clar
Diafanitat	translúcida
Densitat	3,25 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,543 nβ = 1,570 nγ = 1,577 nω = 1,578 nε = 1,548
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	visible
Dispersió òptica	r>v, forta
Fluorescència	verd mat a groc llimona brillant
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2022 s.p. i IMA2007 s.p.
Símbol	Nvč
Referències

La novačekita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom en honor de Radim Nováček (Ústí Nad Orlicí, Àustria-Hongria, 21 de març de 1905 – Mauthausen, Àustria, 12 de febrer de 1942), mineralogista i químic analític de la Universitat Charles, a Praga (República Txeca).

Fins el mes de setembre de 2022 s'anomenava novačekita-II, canviant el nom a l'actual degut a les noves directrius aprovades per la CNMNC per a la nomenclatura de polimorfs i polisomes.

Característiques

La novačekita és un arsenat de fórmula química Mg(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5. La novačekita-I és molt inestable en condicions ambientals i es deshidrata ràpidament a novačekita-II, i en part també a metanovačekita. La novačekita-II també pot revertir el procés i rehidratar-se a partir de la metanováčekita en condicions ambientals.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la novačekita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments

Ha estat descrita a la mina núm. 18 de les mines de Paliokamariza, a Àtica (Grècia), a les pedreres Montoso, al Piemont (Itàlia), i en dos indrets de l'estat alemany de Baden-Württemberg: a la mina Michael, a la localitat de Lahr, i a la mina Clara, a Freiburg.