Node orbital
Un node orbital és un dels dos punts on una òrbita inclinada creua un pla de referència (per exemple, el pla de l'eclíptica per a les òrbites heliocèntriques, i el pla de l'equador celeste per a les òrbites geocèntriques).[1] Com és lògic, les òrbites amb inclinació igual a zero (òrbites eclíptiques i òrbites equatorials) no tenen nodes.
Tota òrbita té dos nodes respecte a un pla qualsevol:
- El node ascendent (símbol ☊) és el punt on l'objecte creua el pla de referència movent-se cap al nord des de l'hemisferi sud celeste.
- El node descendent (símbol ☋) és el punt on l'objecte creua el pla de referència movent-se cap al sud des de l'hemisferi nord celeste.
Ambdós nodes estan diametralment oposats. La línia dels nodes és la intersecció del pla orbital de l'objecte amb el pla de referència i és la línia que uneix els dos nodes.
Un dels paràmetres que s'utilitzen per a caracteritzar una òrbita (anomenats elements orbitals), és la longitud del node ascendent.
Els nodes orbitals de la Terra reben els següents noms:
- Punt d'Àries o punt vernal per al node ascendent.
- Punt Libra per al node descendent.
Referències
[modifica]- ↑ «Còpia arxivada». A: Columbia Encyclopedia. 6th. New York: Columbia University Press, 2004 [Consulta: de gener 4, 2022].
Vegeu també
[modifica]- Nodes de la Lluna, els nodes orbitals de la Lluna.