Nocardia

Nocardia

Nocardia asteroides (colònies grogues).
Dades
Tinció de Gram	Grampositiu
Taxonomia
Regne	Bacillati
Fílum	Actinomycetota
Classe	Actinomycetes
Ordre	Mycobacteriales
Família	Nocardiaceae
Gènere	Nocardia
Tipus taxonòmic	Nocardia asteroides
Nomenclatura
Epònim	Edmond Nocard
Espècies
Nocardia abscessus Nocardia acididurans Nocardia aciditolerans Nocardia acidivorans Nocardia aerocolonigenes Nocardia africana Nocardia albiluteola Nocardia alni Nocardia altamirensis Nocardia amamiensis Nocardia amarae Nocardia amikacinitolerans Nocardia anaemiae Nocardia aobensis Nocardia argentinensis Nocardia arizonensis Nocardia artemisiae Nocardia arthritidis Nocardia asiatica Nocardia asteroides Nocardia aurantia Nocardia barduliensis Nocardia beijingensis Nocardia blacklockiae Nocardia boironii Nocardia bovistercoris Nocardia brasiliensis Nocardia brevicatena Nocardia caishijiensis Nocardia canadensis Nocardia carnea Nocardia casuarinae Nocardia cavernae Nocardia caviae Nocardia cerradoensis Nocardia coffeae Nocardia colli Nocardia concava Nocardia corallina Nocardia coubleae Nocardia crassostreae Nocardia cyriacigeorgica Nocardia donostiensis Nocardia elegans Nocardia endophytica Nocardia exalbida Nocardia farcinica Nocardia fluminea Nocardia fusca Nocardia gipuzkoensis Nocardia goodfellowii Nocardia grenadensis Nocardia halotolerans Nocardia harenae Nocardia heshunensis Nocardia huaxiensis Nocardia ignorata Nocardia iowensis Nocardia jiangsuensis Nocardia jinanensis Nocardia kroppenstedtii Nocardia mangyaensis Nocardia mexicana Nocardia mikamii Nocardia neocaledoniensis Nocardia nigiitansis Nocardia noduli Nocardia nova Nocardia otitidiscaviarum Nocardia paucivorans Nocardia pigrifrangens Nocardia polyresistens Nocardia pseudobrasiliensis Nocardia puris Nocardia rayongensis Nocardia rhizosphaerihabitans Nocardia rubra Nocardia salmonicida Nocardia salmonicida subsp. cummidelens Nocardia seriolae Nocardia shinanonensis Nocardia sienata Nocardia speluncae Nocardia sputi Nocardia sungurluensis Nocardia takedensis Nocardia tartaricans Nocardia tenerifensis Nocardia terpenica Nocardia terrae Nocardia thailandica Nocardia thraciensis Nocardia transvalensis Nocardia uniformis Nocardia vaccinii Nocardia veterana Nocardia wallacei Nocardia xishanensis Nocardia xestospongiae Nocardia yamanashiensis Nocardia zapadnayensis

Nocardia és un gènere de bacteris grampositius que es troben, amb algunes excepcions, en sòls rics en matèria orgànica arreu del món. Són catalasapositius i tenen forma de bacil filamentós; semblen fils allargats. Edmond Nocard (1850-1903), veterinari i microbiòleg francès, els va descriure per primera vegada l'any 1888. Algunes espècies són patogèniques i causen nocardiosi, una infecció poc comuna inclosa en la llista de les malalties tropicals desateses. La majoria de les infeccions causades per Nocardia s'adquireixen per inspiració directa del bacteri o per traumatismes. Són uns bacteris difícils d'aïllar i amb capacitat de desenvolupar resistència als fàrmacs antimicrobians i antituberculosos, encara que molts casos de nocardiosi responen bé al tractament amb cotrimoxazole i/o linezolid (un antibiòtic oxazolidinònic). Les infeccions cutànies causades per certes espècies de Nocardia poden ser tractades amb èxit emprant amoxicil·lina/àcid clavulànic. A Espanya, les pneumònies per Nocardia spp. són poc comunes, però el seu índex de mortalitat és alt, ja que acostumen a desenvolupar-se en pacients amb un estat general precari. Les nocardiosis també es veuen en peixos i en mamífers no humans. Diverses nocàrdies intervenen en el procés de fangs activats. Algunes altres tenen utilitats en la indústria alimentària o en la farmacèutica. Hi ha espècies del gènere que tenen la propietat de degradar el cautxú.

Cultiu

Les colònies de Nocardia presenten un aspecte variable, particularment quan creixen en un mitjà amb nutrients limitats. Creixen lentament sobre medis de cultiu no selectius i són estrictament aeròbics, amb la facultat de créixer en un ampli rang de temperatures. Algunes espècies presenten una resistència acidoalcohòlica parcial (en el sentit que es necessita utilitzar una solució menys concentrada d'àcid sulfúric o clorhídric durant el procediment de tinció), a causa de la presència d'àcids micòlics de longitud intermèdia en la seva paret cel·lular i poden ser confoses amb membres del gènere Mycobacterium. L'ús d'un medi de cultiu químicament definit facilita l'aïllament selectiu de Nocardia spp. en mostres clíniques contaminades, com poden ser les d'esput, rentat broncoalveolar, aspirat traqueal, líquid cefalorraquidi o les secrecions d'un micetoma.

La majoria de les soques tenen «factor de cordó» (6-6 dimicolat de trehalosa), un important factor de virulència. Són catalasapositives i poden créixer fàcilment en els medis de cultiu més utilitzats. Les colònies es fan visibles en 3-5 dies; no obstant això, de vegades hi calen perllongats períodes d'incubació (2-3 setmanes). Avui dia, és possible la detecció directa de Nocardia en mostres clíniques emprant diversos procediments diagnòstics basats en la biologia molecular. El gènere inclou més de 115 espècies, de les quals almenys 40 han estat aïllades d'éssers humans (dades de l'any 2021).

Virulència

Les diferents espècies de Nocardia són bacteris patògens de baixa virulència; per la qual cosa solament són clínicament significants com a causants d'infeccions oportunistes en subjectes de sistema immunitari feble, com ara nens, ancians i pacients immunodeficients. Rares vegades, aquests bacteris són l'origen de pnèumonies i abscessos en individus amb malalties neuromusculars cròniques. Els factors de virulència nocardials són els enzims catalasa i superòxid dismutasa (que inactiven les espècies reactives de l'oxigen secretades pels neutròfils polimorfonuclears que, d'una altra manera, serien tòxiques per al bacteri, a més d'un «factor de cordó» que interfereix amb la fagocitosi dels macròfags i que també evita la fusió en la cèl·lula hoste de les vesícules fosfolipídiques del fagosoma amb el lisosoma).

Bibliografia

• Conville, Patricia S.; Brown-Elliott, Barbara A.; Smith, Terry; Zelazny, Adrian M. The Complexities of Nocardia Taxonomy and Identification (en anglès). J Clin Microbiol, 2017 Des 26; 56 (1), pp: e01419-17. PMID: 29118169. DOI 10.1128/JCM.01419-17 [Consulta: 10 gener 2024]. 
• Dhakal, Dipesh; Rayamajhi, Vijay; Mishra, Ravindra; Sohng, Jae Kyung. Bioactive molecules from Nocardia: diversity, bioactivities and biosynthesis (en anglès). J Ind Microbiol Biotechnol, 2019 Mar; 46 (3-4), pp: 385-407. PMID: 30686336. DOI 10.1007/s10295-018-02120-y [Consulta: 13 febrer 2024]. 
• Soleimani, Mohammad; Masoumi, Ahmad; Khodavaisy, Sadegh; Heidari, Mostafa; et al. Current diagnostic tools and management modalities of Nocardia keratitis (en anglès). J Ophthalmic Inflamm Infect, 2020 Des 2; 10 (1), pp: 36. PMID: 33263838. DOI 10.1186/s12348-020-00228-w [Consulta: 21 maig 2024]. 
• Sun, Hong; Xie, Xuanmeng; Wang, Yaqi; Wang, Juan; Deng, Tongyang. Clinical screening of Nocardia in sputum smears based on neural networks (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2023 Nov 29; 13, pp: 1270289. PMID: 1270289. DOI 10.3389/fcimb.2023.1270289 [Consulta: 9 gener 2024]. 
• Xu, Yili; Qian, Hanyang; Qian, Wen; Dong, Li; Liu, Weiying; Zhu, Yan; et al. Successful rescue of disseminated Nocardia infection with multiple abscesses in a patient with membranous nephropathy after cardiopulmonary resuscitation: A three-year follow-up (en anglès). J Biomed Res, 2024; Gen 25, pp: 1-6. PMID: 38268134. DOI 10.7555/JBR.37.20230107 [Consulta: 8 març 2024]. 

Enllaços externs

• Nocardia Microbiology: Morphology, Pathophysiology, Symptoms, Diagnosis, Treatment Medinaz. 2020 Nov (en anglès)
• From Soil to Clinic: The Fascinating Journey of Nocardia Infection USMLE pass. 2021 Jul (en anglès)