Nina Childress
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961  (62/63 anys)Pasadena (Califòrnia) |
| Formació | École nationale supérieure des arts décoratifs |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, música, videoartista |
| Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Membre de | |
Nina Childress (nascuda Christine Childress, 1961) és una artista visual franco-americana, que actualment viu a París, França.
Vida i treball
[modifica]Nascuda a Pasadena, Califòrnia, Estats Units, va estudiar a París a l'Escola Nacional Superior de Arts Decoratives (ENSAD). A finals dels anys setanta, va participar activament en el moviment punk francès amb el seu grup, Lucrate Milk.[1] Va començar a pintar al mateix temps i, del 1985 al 1989, es va unir al col·lectiu d'artistes de carrer Les Frères Ripoulin.[2]
La seva obra s'ha mostrat internacionalment en museus, centres d'art i galeries. El 2012, el Museum d'art moderne et contemporain (Ginebra) va realitzar una important exposició de les seves pintures.[3] El 2013, el Palais de Tokyo li va encarregar la Green curtain : una gran instal·lació in situ per a l'entrada del museu.[4]
Childress ensenya pintura a l'École nationale supérieure des Beaux-Arts des del 2019.[5] Anteriorment donat classes a l'École nationale supérieure d'art (ENSA) de Nancy, França.[6]
Selecció d'exposicions individuals
[modifica]- Savons, Galerie Jennifer Flay, París, 1993
- Nina Childress, Galerie Philippe Rizzo, París, 1996
- Blurriness, Galerie Éric Dupont, París, 2001
- Mes longs cheveux…, Galerie Artra, Gènova (Itàlia), 2004
- Nina Childress, Galerie Bernard Jordan, París, 2007
- Taules / Bilder, Galerie Bernard Jordan, Zuric, 2009
- La haine de la peinture, Fonds régional d'art contemporain (FRAC), Llemotges, 2009[7]
- Détail et destin, MAMCO, Ginebra, 2009 [8]
- Die Grüne Kammer, Galerie Heinz-Martin Weigand, Karlsruhe, 2010
- L'enterrement, Galerie Bernard Jordan, París, 2011
- L'effet Sissi, Museum d'art moderne et contemporain, Ginebra, 2012
- Umriss, Galerie Bernard Jordan, Zuric, 2012
- Der Grüne Vorhang, Galeria Heinz Martin, Berlín, 2013
- Les nudistes, Galerie Bernard Jordan, París, 2014
- Jazy, Hedy et Sissi, La Halle aux Bouchers, Vienne, 2014
- Magenta, Centre Régional d'Art Contemporain, Sète, 2015
- Peindre et acheter, Le Parvis, Tarbes, 2016
- Le requiem du string, Le Carré, Château Gontier, 2016
- Elle aurait dû rester au lit, Galerie Bernard Jordan, París, 2016
- Le hibou aussi trouve ses petits jolis, Musée Paul Dupuy pour le Printemps de Septembre, Toulouse, 2018
- Lobody Noves Me, Fondation d'entreprise Ricard, París[9][10]
Referències
[modifica]- ↑ «Lucrate Milk official website». Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 11 juny 2014].
- ↑ Susan Heller Anderson and David W. Dunlap, "Poster Time", The New York Times, 6 February 1985
- ↑ «Nina Childress' L'effet Sissi exhibition documentation on the MAMCO website». Arxivat de l'original el 2017-04-04. [Consulta: 11 juny 2014].
- ↑ «Nina Childress' Green Curtain page». Palaisdetokyo.com. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2014. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Nina Childress at Paris Beaux Arts». Beauxartsparis.fr. [Consulta: 4 agost 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nina Childress page at ENSA website (fr)». Ensa-nancy.fr. [Consulta: 17 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Nina Childress». www.paris-art.com. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «ART >>> Nina Childress, Détail et Destin, Mamco» (en francès). Journal du Design, 10-09-2009. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Catherine Francblin. «Le point de vue de Catherine Francblin» (en francès). artpress, 02-03-2020. [Consulta: 5 novembre 2020].
- ↑ Teran, Isabelle. «Nina Childress “Lobody noves me” @Fondation d'entreprise Ricard Paris.» (en anglès americà). Los Contemporaneos, 19-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 5 novembre 2020].