Vés al contingut

Nikolai Przewalski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNikolai Mikhàilovitx Przewalski

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Николай Михайлович Пржевальский Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1839 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Kimborovo (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1888 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Karakol (Kirguizstan) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortfebre tifoide Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKarakol Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatRus d'origen polonès
FormacióAcadèmia de l'Estat Major Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perexplorador d'Àsia
Activitat
Camp de treballCiències naturals, ciència natural i viatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador
Membre de
Carrera militar
Rang militartinent coronel
general major
coronel
general Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaPrzew. Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansYevgeny Przhevalsky Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 8004-1

Nikolai Mikhàilovitx Przewalski, Prjevalski o Przhevalski (en rus: Никола́й Миха́йлович Пржева́льский) va ser un explorador i geògraf rus d'origen polonès, nascut el 12 d'abril de 1839 i mort l'1 de novembre de 1888. Malgrat que mai va arribar al seu objectiu final que era arribar a la capital del Tibet, Lhasa, viatjà per moltes regions aleshores desconegudes a Occident com el nord del Tibet, l'actual Qinghai i Jungària.[1] Contribuí significativament al coneixement europeu de l'Àsia central i va ser el primer europeu a descriure el cavall de Przewalski l'únic cavall salvatge que existeix actualment.

Biografia

[modifica]

Przewalski va néixer a Smolensk dins una família noble de Polònia (el seu cognom polonès s'escriu en rus Пржева́льский, Prjevalski), i estudià a l'acadèmia militar a Sant Petersburg. L'any 1864, va passar a ser professor de geografia a l'escola militar de Varsòvia.

El 1867, Przewalski va demanar a la Societat Geogràfica Russa ser destinat a Irkutsk a Sibèria. La seva intenció era explorar el riu Ussuri, afluent del riu Amur.

Els anys següents va fer expedicions a l'Àsia central:

  • 1870–1873 des de Kiakhta travessà el desert de Gobi fins a Pequín (actualment Beijing), explorà l'alt riu Iangtsè (Chang Jiang), i el 1872 arribà al Tibet. Va fer un viatge en una superfície de 1.800 km², recollí unes 5.000 espècies de plantes, 1.000 d'ocells i 3.000 d'insectes, també uns 70 rèptils i les pells de 130 mamífers diferents.[2] Przewalski va guanyar la Medalla de Constantí per la Societat Geogràfica Imperial, va ser promicionat a lloctinent general i va rebre l'Orde de Sant Vladimir.[3]
  • 1876–1877 viatjà pel Turquestan de l'Est per la serralada Tian Shan, visità el llac Lob Nor.
  • 1879–1880 via Hami i per la conca de Qaidam al llac Koku Nor;
  • 1883–1885 des de Kiakhta a través del Gobi fins Alashan i l'est de la serralada Tian Shan, tornant pel Iangtsè. Retrocedint per Koko Nor, i cap a l'est per Hotan i el llac Issik Kul.

Els resultats dels tres viatges van obrir una nova era per l'estudi de la geografia i la flora i fauna de l'Àsia central. Entre altres coses informà de l'existència de camells i també el cavall de Przewalski i la gasela de Przewalski, que reben el seu cognom.

Przewalski morí de tifus, contret per l'aigua d'un riu, a Karàkol, a la vora del llac Issik Kul[4][5] Piotr Kozlov, deixeble seu, va continuar la seva obra.

Monument a Nikolai Przewalski al Jardí Alexandre de Sant Petersburg

És commemorat en botànica pels gèneres Przewalskia (Solanaceae) Maxim. i el seu nom és epònim d'unes 80 espècies de plantes.

Imperialisme

[modifica]

Segons David Schimmelpenninck Van Der Oye els llibres de Przewalski sobre Àsia central mostren desdeny per la civilització xinesa.[6] Les seves expedicions van donar suport a diverses annexions russes de parts de la Xina.[7]

Referències

[modifica]
  1. Luce Boulnois, Silk Road: Monks, Warriors & Merchants, 2005, Odyssey Books, p. 415 ISBN 962-217-721-2
  2. Wood, Francis. The Silk Road: Two Thousand Years in the Heart of Asia. Berkeley, CA: University of California Press, 2002, p. 165–169. ISBN 978-0-520-24340-8. 
  3. Donald Rayfield. The dream of Lhasa: the life of Nikolay Przhevalsky (1839-88) explorer of Central Asia. P. Elek, 1976, p. 42. ISBN 0236400150 [Consulta: 27 abril 2011]. 
  4. Elinor S. Shaffer. Comparative Criticism: Volume 16, Revolutions and Censorship. Cambridge University Press, 1994, p. 28. ISBN 0521471990 [Consulta: 27 abril 2011]. 
  5. Donald Rayfield. Anton Chekhov: a life. Northwestern University Press, 2000, p. 183. ISBN 0810117959. 
  6. See, e.g. Nikolai Przhevalskii, "Mongolia, The Tangut Country and the Solitudes of Northern Tibet", two volumes, translated by E. Delmar Morgan with introduction and notes by Colonel Henry Yule (London: Sampson Low, Marston, Searle & Rivington, 1876, vol. 2, p. 24.
  7. David Schimmelpenninck Van Der Oye, "Toward the Rising Sun: Russian Ideologies of Empire and the Path to War with Japan" (DeKalb, Il: Northern Illinois University Press, 2001), p. 34

Bibliografia

[modifica]
  • Meyer, Karl E.; Brysac, Shareen Blair. Tournament of Shadows: The Great Game and the Race for Empire in Central Asia. Basic Books, 25 octubre 1999. ISBN 978-1582431062. 

Enllaços externs

[modifica]